Punt i Seguit Teatre, un any més jurat del Premi Xirgu

Punt i Seguit Teatre repeteix, per segon any consecutiu, com a membre del jurat del Premi Margarida Xirgu. Amb 44 anys d’història, aquest premi, distingeix l’actriu més destacada de la temporada teatral barcelonina. El guardó, una joia molt original, és molt preuat entre les actrius. A la nostra ciutat, però, és molt desconegut.

Creat als anys 70 per una penya teatral d’espectadors, avui el jurat el formen membres de grups de teatre no professional, aixoplugats per l’ADB (Agrupació Dramàtica de Barcelona) i amb el suport de l’Ajuntament de Molins de Rei.

Per parlar de com funciona, del singular obsequi que reben les actrius premiades i de la incorporació de Punt i Seguit Teatre al jurat, hem parlat la coordinadora del premi, la Meritxell Roda. 
 
- Què és el Premi Margarida Xirgu?

- És el premi més antic de l’Estat que dóna un públic, és a dir l’espectador, a una actriu professional de la temporada barcelonina. És el reconeixement que atorguen uns “espectadors professionals”, com diem nosaltres. No el dóna un públic genèric, sinó uns espectadors concrets. Espectador entès com aquell que “espera”, que està expectant i que té una recepció activa. Gent molt amant del teatre. Aquest any el premi arriba a la 44 edició. Això vol dir que ja hi ha 44 actrius que l’han rebut.
 
- Qualsevol actriu pot ser Premi Xirgu?

- No. Per rebre el Premi Margarida Xirgu l’actriu ha de tenir una trajectòria. Això no vol dir que hagi de ser gran però, per dir-ho d’alguna manera, no pot ser una actriu que acabi de sortir de l’Institut del Teatre. Una segona condició és no haver-lo rebut anteriorment. El Xirgu només es concedeix una vegada. I el tercer aspecte a tenir en compte és que l’actriu faci un paper en una estrena de la temporada. No valen obres que siguin reposicions de la temporada anterior. Tot això, repeteixo, dins de la temporada barcelonina.
 
- Per guanyar-lo, cal que l’actriu faci un paper principal o també valen els secundaris?

- Valen tots dos. De fet, el jurat ha valorat papers secundaris. Fa un parell de temporades, per exemple, es va valorar moltun petit monòleg d’una actriu. I és que hi ha papers petits que són grans interpretacions.
 
- Quin premi rep l’actriu?

- Primer de tot, rep el reconeixement d’uns espectadors. I no d’uns espectadors qualsevol, sinó de gent que coneix el teatre. El coneix bé perquè s’hi dedica, de forma amateur, però s’hi dedica. Això fa que entre les actrius el premi sigui molt valorat. També perquè du el nom d’una gran actriu del segle XX, reconeguda internacionalment. Fou, per exemple, la primera actriu del dramaturg Federico García Lorca. Així doncs, vincular el nom de l’actriu guanyadora amb el de la Xirgu és un honor. El premi en si és un anell, l’anell Xirgu. És un detall, però que totes li donen un gran valor.
 
- Qui organitza actualment aquest premi?

- L’organitzadora original era la Penya Carlos Lemos, una penya cultural d’amants del teatre, fundada per Pere Pausas. Aquesta penya, als anys 70, crea el premi. Però després de 40 anys, la temporada 2012- 2013, els membres de la penya s’han fet grans i ja no poden continuar amb l’organització del Xirgu. Així li ho comuniquen a l’Ignasi Roda, fill de Frederic Roda, un dels integrants i impulsors de la Penya. Aquest moment coincideix amb la refundació de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB), la qual decideix acollir el Premi Margarida Xirgu, en reconeixement a Frederic Roda.
 
- Quins canvis ha introduït l’ADB?

- El mapa de la temporada teatral ha canviat molt en 44 anys. Ara hi ha molts teatres. Necessitàvem un jurat que tingués continuïtat i que no fossin sempre les mateixes persones. Un jurat que depengués de més d’una voluntat i no només d’una penya. Així és com, el 2015, l’ADB i l’Ajuntament de Molins de Rei, que són els actuals organitzadors del premi, decideixen vincular-se a la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya. Decideixen que el jurat surti d’aquests grups de teatre.
 
- Quants grups de teatre formen el jurat?

- El jurat el formen 10 grups més un representant de la Federació de Grups. Cada grup de teatre designa dos membres per formar part del jurat, més una tercera persona que fa de suplent. Per tant, són més d’una vintena “d’espectadors professionals”, a qui se’ls demana una assistència mínima de 2- 3 representacions mensuals.
 
- Tots són grups de Barcelona?

- No. Aquest any tenim 2 grups del Vallès Occidental (un dels quals és el terrassenc Punt i Seguit), 1 del Vallès Oriental, 4 de l’Àrea metropolitana, 1 del Maresme i 2 de Barcelona ciutat.
 
- Per tant, el jurat s’ha estès pel territori. Ja no és únicament barceloní.

- Exacte. L’any passat venien de Fals (Bages). També n’hi ha hagut de Vilanova i la Geltrú... Grups d’arreu que es desplacen fins a Barcelona.Cal tenir en compte que al jurat sempre hi ha d’haver presència d’un grup de la ciutat on va néixer i està enterrada la Margarida Xirgu. És a dir, de Molins de Rei.
 
- Com es van renovant els grups del jurat?

- La permanència màxima al jurat és de 3 temporades. La idea és aconseguir un jurat dinàmic: que es vagi renovant i arribin nous aires. Tot i això hi ha grups que, per diversos motius, no esgoten el termini. Cada any hi ha noves incorporacions. Per formar part del jurat, cal que el grup que ho desitja faci la sol·licitud a la Federació de Grups Amateurs. Ells fan una llista i, quan es produeix una vacant, el grup s’incorpora al jurat. És així com Punt i Seguit hi entrà l’any passat.
 
- Com es fomenta el diàleg entre els diferents membres del jurat?

- En primer lloc, demanem que als espectacles s’hi vagi sempre en parella perquè existeixi un primer diàleg posterior a la representació. Una primera valoració amb el company, que pot ser del teu grup o d’un altre. Després aquest diàleg es fa extensible a la resta de membres del jurat, a través d’un grup de Whatsapp que intentem que sigui molt actiu. En aquest grup contrastem opinions, fem recomanacions d’obres, valorem possibles “actrius Xirgu”, etc.
 
- La tasca d’aquests espectadors professionals va fins i tot més enllà.

- Sí. Una altra funció dels membres del jurat Xirgu és que siguin altaveus de la temporada barcelonina. Que tornin als seus pobles i ciutats i recomanin els espectacles que els han agradat. Que siguin mentors teatrals, no només dins dels seus grups sinó dels propis ajuntaments. Algunes ciutats ja tenen la figura del mentor cultural, però d’altres no.
 
- Són difícils les deliberacions per proclamar la nova actriu Xirgu?

- A les deliberacions finals no s’hi arriba amb un nom clar. De vegades, quan comença la temporada i veus la programació dels teatres, penses: “Bé, aquesta actriu i aquella segurament seran candidates al premi”. Però quan arriben les deliberacions sempre surten altres actrius i hi ha sorpreses. No s’hi arriba amb un sol nom i, sobretot, són molt importants les justificacions i valoracions que facin els membres del jurat. Per això és necessari que el màxim de membres possibles del jurat vagin a veure totes les obres.
 
- Els membres del jurat que s’ho prenen molt seriosament.

Sí. Hi ha membres que fins i tot confeccionen el seu “llibret d’espectador”, com ara l’Elisa Poch, del grup 15 Arcades de Molins de Rei. Són llibrets on prenen notes de cada espectacle, fan valoracions de les actrius..., tot ben ordenat amb el seu programa de mà. Ens van molt bé per fer el debat final amb els altres companys.
 
- Quina va ser la reacció de la Mercè Sampietro, actual Premi Xirgu, quan se li va notificar?

- Li va fer molta il·lusió. Com a tota actriu Xirgu se li va comunicar a través d’una trucada, des de Molins de Rei. Una trucada amb els membres del jurat. Després, un altre dia, es fa la proclamació oficial, que té tot un cerimonial: l’acte es fa a l’Institut del Teatre, l’anterior premiada és qui dóna l’anell a la nova actriu Xirgu, la premiada tria una persona per fer la glossa... És un acte íntim i emocionant. A més, aquest any, la Mercè va destacar que ella venia del teatre amateur, del Foment Martinenc. Va confessar que s’havia apuntat a teatre perquè de petita era molt tímida. Totes les actrius estan molt agraïdes i porten l’anell amb molt d’orgull.
 
- Quants teatres col·laboren amb el premi?

- Actualment són 15 teatres els que col·laboren. Alguns tenen diverses sales. Per això podem dir que són 20 sales de 15 teatres.
 
- Quina és la teva funció en aquest jurat?

- El meu paper és el de coordinadora. La coordinadora és qui s’encarrega de fer d’enllaç, de pont, entre els teatres col·laboradors i el jurat. També de crear bona sintonia entre els membres del jurat i assessorar-los amb les obres. Bàsicament, la meva funció és que el jurat funcioni i que, cada any, vagi millorant.
 
- Per qui no et conegui, qui és Meritxell Roda?

- Vaig estudiar direcció a l’Institut del Teatre i, a partir d’aquí, m’he dedicat a dirigir muntatges tan professionals com de grups amateurs.De jove vaig estar 5 anys a la Fira de Tàrrega. També he fet de gestora cultural, he estat directora de L’Estruch de Sabadell... El darrer que he fet és dirigir “A por amor o Mujeresáureas”, estrenada aquest estiu al 40è. Festival de Almagro i a la darrera Fira de Tàrrega. 
 
 
Eloi Falguera
Director i autor

Els grups que formen part del jurat d’enguany (a més del terrassenc Punt i Seguit, representat per Marta Bou i Paco Burguillos) són els següents: Quinze Arcades de Molins de Rei, GEA Teatre de Canet de Mar, Centre Catòlic de l’Hospitalet de Llobregat, El Ciervo de Sabadell, Toc Toc Teatre de Llerona, Grup Sant Pere Apòstol de Barcelona, Triangle Teatre de Cornellà, Teatre Pels Descosits de Barcelona, Prosceni Teatre del Prat de Llobregat i Federació de Grups Amateurs de Teatre.
 

Si voleu saber-ne una mica més, d’aquest Premi Margarida Xirgu, podeu consultar l’entrevista que vam fer l’any passat a Ignasi Roda.