política municipal

Miquel Sàmper: «Trobo una carència democràtica no fer la consulta de l'aigua»

El portaveu del PDECat anuncia un nou escenari en el procés de municipalització de l'aigua, en el qual manté diferències amb el PSC | Creu que Mina s'ha equivocat en la manera d'enfocar la fi de la concessió i alerta que la gestió directa pot sortir cara | Sàmper avança que si no poden garantir que a Terrassa es practiqui el referèndum de l'1-O "amb total normalitat" deixaran el govern municipal

per Albert Prieto, 23 d'agost de 2017 a les 09:00 |
Miquel Sàmper (PDECat) al seu despatx de tinent d'alcalde a l'Ajuntament de Terrassa. | Albert Prieto
Aquesta informació es va publicar originalment el 23 d'agost de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'advocat Miquel Sàmper va encapçalar la llista de CiU (actual PDECat) a Terrassa a les eleccions del 2015, va facilitar l'alcaldia al PSC de Jordi Ballart i mesos més tard va esdevenir tinent d'alcalde amb l'aliança sociovergent. Ara, el tàndem PSC-PDECat viu moments de discrepàncies en assumptes tan puntals com la municipalització de l'aigua o el referèndum d'independència. Malgrat això, el bipartit resisteix... almenys de moment.

Miquel Sàmper ha estat durant una setmana alcalde accidental de Terrassa, fins aquest dimarts, mentre Jordi Ballart era de vacances. Ha estat una setmana marcada pels atemptats de Barcelona i Cambrils, però a Terrassa, com cada agost, l'activitat política ha estat mínima. Al setembre, el ritme serà ben diferent amb la imminent municipalització de l'aigua i els preparatius per a l'1-O. 


- L'alcaldia accidental normalment és tranquil·la, però enguany li ha tocat estar ben atent de tot el que passa aquests dies...

- Ha estat molt desagradable el que ha succeït. Des de la nostra ciutat no podem fer-hi gaire, però hem posat a disposició dels Mossos d'Esquadra i de la conselleria d'Interior tota l'ajuda que puguem oferir. Col·laborarem en intentar trobar els focus de radicalització islamista, perquè això ha passat ja, com a Brussel·les, a Londres, a Estocolm, a París..., però l'endemà no podem deixar de treballar. No podem abaixar la guàrdia i hem de tenir coordinació entre tots els cossos de seguretat, una col·laboració que sempre es dona sense que ningú ho demani. Aprofitant que el cap de Mossos d'Esquadra és terrassenc, en Pere Soler, segur que encara ens serà més fàcil. Volem mostrat tota la solidaritat amb la gent que ha patit de forma directa els atemptats.
 
- Sent preocupació per la població de Terrassa?


- El president Puigdemont demanava prudència, i no seré jo qui trenqui el missatge del president. Però, des de la prudència i el respecte, tots tenim al cap com és Catalunya i com són les ciutats que tenen més riscos. No hem de tenir por, però no seria gaire sincer obviar que ja hem tingut un parell d'episodis recentment, a la Maurina i a Ca n'Anglada. Per tant, hem d'estar amatents i amb tots els cossos de seguretat preparats per a qualsevol cosa. Coneixem la demografia de Terrassa i no és el mateix que Sant Joan de les Abadesses o que Ripoll. Prudència, però hem de tenir-hi present la realitat. Por, cap ni una. Confiança cega en els cossos de seguretat, en la Policia Municipal i en els Mossos d'Esquadra.
 
- Sense qüestionar la seguretat ciutadana, en els últims mesos Terrassa ha tingut un handicap amb la Policia Municipal de Terrassa per la negociació del conveni i la manca de personal en alguns torns com el cap de setmana. Terrassa té sota control la policia o falten recursos tal com denuncia algun col·lectiu del cos?

- El tema està controlat. Això no obvia que els treballadors, en aquest cas els policies locals, puguin demanar una millora de les condicions. Es dona la circumstància que un percentatge molt elevat dels agents són d'edat molt elevada i a pocs anys vista hi haurà una regeneració de la Policia Municipal de Terrassa. Té una explicació clara: el cos es configura amb la creació del consistori demòcrata el 1978 i ja han passat quaranta anys. És evident que la Policia Municipal s'ha de regenerar i és millorable, però estem convençuts que és un cos admirable. Un gran exemple és la campanya que han fet pels infants amb càncer, de manera espontània i sense cap intervenció de l'administració. Això denota la seva solidaritat i ve a demostrar que els problemes són minoritaris. Hi ha gent que es queixa amb tot el dret del món i fa soroll, però s'ha de veure si són els 240 policies o són 20 o 30. Insisteixo, tenim total confiança en la Policia Municipal i en el seu cap, l'Antoni Flores, i intentarem que totes les reivindicacions es puguin solucionar el més aviat possible.

- Amb el seu soci i principal partit del govern el PSC, s'han evidenciat diferències en el procés de municipalització de l'aigua que està marcant aquest mandat...

- Els únics punts on l'equip de govern ha tingut divergències són el tema de l'aigua i el procés. I tampoc hi ha hagut una discrepància molt bèstia en el tema de l'aigua. Fins al 9 de desembre, vam votar a favor de totes les propostes que s'havien fet, un vot idèntic a PSC, TeC, ERC-MES i CUP. Ara s'obre un nou escenari amb la comissió informativa del 4 de setembre i el ple de l'aigua, el 7 de setembre. Segurament els tres models que es poden configurar com a factibles (gestió directa, gestió indirecta i gestió mixta) tenen avantatges i inconvenients. Ni la gestió pública ni la privada són garantia d'èxit.
 
- El model actual de Mina, de gestió privada, és un model d'èxit?

- Mina s'ha equivocat en com enfocar la fi de la concessió, per les raons que sigui. Ara bé, el servei prestat per Mina durant els últims 75 anys no es pot dir que hagi estat un fracàs. Si agafem veïns i preguntem sobre el servei d'aigua, com a molt poden dir que caldria millorar-ne el gust. A Terrassa, la majoria de gent que pot compra garrafes o té un aparell d'osmosi. Només beu de l'aixeta qui no s'ho pot permetre, perquè l'aigua té un gust que no és del tot desagradable però es nota que és de l'aixeta, mentre en altres localitats, sobretot les que tenen aigua del Ter, tenen aigua corrent que sembla embotellada. Però tots sabem, polítics i periodistes, que el problema de l'aigua no està a Terrassa. Recordo una enquesta elaborada per alumnes d'un institut de Terrassa i el problema de l'aigua sortia al lloc trenta i escaig. L'atur, la corrupció, la feina, la seguretat, el terrorisme, la pobresa energètica... tal i tal, i l'aigua. Per què? Perquè no hi ha hagut problemes de subministrament d'aigua, el gust tot i ser superable és acceptable, la gent té la percepció que no és un servei car... Mina ha estat un fracàs? No. El servei prestat durant 75 anys ha estat bo. Arribats a aquest punt... Es podia haver fet millor? Sí. Hi podria haver menys canonades d'uralita? Sí. El gust podria ser més bo? Es podria haver construït la planta d'osmosi? Probablement sí, si agafessin els beneficis d'aquests 75 anys. Sense arribar a dir que ha estat un èxit, ha estat un servei que ha funcionat bé, tot i ser millorable. I si es fes aquesta enquesta que no es fa, ens trobaríem una sorpresa. L'hem convertit en un problema polític i mediàtic. L'aigua està a l'agenda de Terrassa per culpa dels polítics i dels periodistes.
 
- Tem que la gestió de l'aigua municipal no funcionés tan bé com en els últims 75 anys?

- Tenint en compte que des que el grup socialista va dir que apostava per un model de gestió directa, el debat polític va deixar d'existir. El resultat ja sabem quin serà. Nosaltres intentarem que el sistema de gestió directa funcioni bé, sense fissures. Si l'aposta de Terrassa, representada pels seus regidors legítimament escollits per la democràcia representativa, és aquest sistema, em sembla perfecte. A Manresa és així i funciona de cine. Però no ens pensem que serà fàcil. La gestió de l'aigua és excessivament complexa i requereix de moltíssims coneixements. Dit això, volem que sigui un èxit, òbviament. Fer un canvi i no ser capaços d'administrar-lo seria preocupant; podria ser un èxit polític per a qui no s'hi hagi pronunciat a favor però faria un fracàs per a la ciutat.

- Abans parlava de l'enquesta que no es fa. Vostès estan al govern, han insistir per fer algun tipus de consulta sobre l'aigua?

- Hi ha un moment clau que és quan el PSC es posiciona obertament per la gestió directa. Fins aleshores, els altres grups que hi estaven a favor reclamaven una consulta popular, perquè volien que fos una decisió basada en criteris de democràcia directa. I aquestes forces propugnen processos participatius per a gairebé tot. I allò que era tan maco desapareix quan el senyor Ballart es postula a favor de la gestió directa: ja no calia fer la consulta. Nosaltres hem defensat fer-la. Si quan no era clar el resultat polític volien consultar-ho a la gent, quan hi ha la majoria política també s'ha de consultar. Fer el contrari ara ho trobo una carència democràtica. Malgrat que políticament ja està decidit, una ciutat de 217.000 habitants, en un tema com aquest, hauria d'haver tingut un procés participatiu amb garanties.
 
- Des d'aquell posicionament públic del PSC a favor de la gestió directa, en totes les votacions sobre l'aigua que s'han produït al ple, el PDECat ha votat al costat del seu soci de govern. Per què?

- Qualsevol contracte-conveni té unes normes establertes, i així és en una concessió administrativa. Té una durada determinada, com la concessió de 75 anys. Posar en entredit que la concessió acabava el 9 de desembre, des del nostre punt de vista generava inseguretat jurídica. Els contractes-convenis s'han de complir. La nostra postura, fins el 9 de desembre [de 2016], era que la concessió s'havia d'acabar. A partir d'aquí, es negocia el que s'hagi de negociar.

- I el cost de la fi de la concessió creu que seran els 2 milions que esgrimia el PSC o els 65 milions que diu Mina?

Faré una similitud amb un procés judicial. La part demandant en demana deu i la part demandada n'ofereix un, i la cosa acostuma a estar pel mig. Estic convençut que ni seran els 60 de Mina ni seran els dos que diu el comissionat de l'aigua. I no qüestiono ni la professionalitat de Joan Gaya ni la del senyor que hagi dit a Mina que costarà això. L'experiència de 28 anys de professió em diu que els tribunals molt poquíssimes vegades donen la raó al cent per cent en un tema de quantia econòmica. Són qüestions no del tot objectives. Quan hi ha valoracions tan subjectives com si això és propietat meva o no i unes quanties tan elevades, això implicarà que uns pèrits intervinguin i un jutge emeti un veredicte. Això pot sortir car, i és un dels riscos dels que sempre hem alertat. També havíem demanat que no es judicialitzés, que es fes un arbitratge, una mediació, que tothom posés voluntat per arreglar-ho... però no ha estat així. Ja hi ha hagut algun portaveu, com l'Isaac Albert (ERC-MES), que ha assumit que el cost de reversió pot ser superior i que pot repercutir a la factura. Estiguem alerta, és una possibilitat.
 
- Vostè no dubta de la professionalitat de Joan Gaya però Mina sí ho ha fet, i també ha dubtat dels informes municipals i de la memòria justificativa que concloïa que la gestió directa és la més indicada. Que tota aquesta feina s'hagi fet des de dins de l'Ajuntament o encarregada per l'Ajuntament pot restar credibilitat a les conclusions?

- Tots els professionals, tant el comissionat Joan Gaya com els professionals que hi han treballat de forma més directa, penso que són objectius, són bons professionals. Els treballadors de l'Ajuntament s'hi han deixat la pell. Sí que és veritat que quan de 27 regidors 20 tiren cap a una línia, això crec que marca. Però no dubto de la seva professionalitat; al contrari, els felicito.
 
- Per tant, el PDECat assumeix com a cert tot el que diu la memòria justificativa?

- Estem estudiant-ho bé, preparant el ple del dia 7 de setembre.
 
- Es podria trenca el govern de Terrassa pel tema de l'aigua?

- No. Ja hem dit tant l'alcalde com jo que tenim algunes divergències en aquest tema. Que quedi clar: nosaltres no estem en contra del model de gestió directa, en cap cas. Podem qüestionar com s'han fet les coses.
 
- Donaran suport a la gestió directa o no?

- Estem preparant el ple. El nostre partit, a nivell global, defensa la col·laboració público-privada per sistema. Ens està bé un model mixt però no descartem cap altre model. Postulem que cada municipi o administració pot tenir una idiosincràsia pròpia. No estem en contra del sistema de gestió directa. Els partits que legítimament defensen des del principi el model de gestió pública ho fan per ideologia, ho porten a l'ADN. Nosaltres no portem a l'ADN que tot sigui privat o públic, s'ha d'analitzar cada cas, partint que defensem la col·laboració público-privada. Entenem que és la que ha donat més èxits, però no descartem cap altre model.
 

Miquel Sàmper (PDECat) al seu despatx de tinent d'alcalde a l'Ajuntament de Terrassa. Foto: Albert Prieto


 
- Parlem ara del referèndum de l'1 d'octubre. El que no trenqui l'aigua ho pot trencar el procés sobiranista?

- Hem deixat molt clares les nostres dues divergències amb el PSC: aigua i procés. Pel que fa al procés, nosaltres vam demanar una condició indispensable per formar part del govern, que era entrar a l'AMI, senyal inequívoc que estàvem amb el procés. Quant a l'1 d'octubre, l'alcalde ha dit de manera reiterada que ell no posarà traves. Però l'alcalde diu una cosa i el PSC en diu una altra, i això genera una tensió. Però qui convoca és la Generalitat i encara no sabem res, per tant és un tema calent i complex. Intentarem dues coses: que a Terrassa no es posi cap trava per fer el referèndum en la mesura que ens demani la Generalitat, i que la tensió que anirà in crescendo a partir d'ara la puguem aguantar perquè el projecte de ciutat mereix acabar aquest mandat. Però és cert que això genera una tensió molt bèstia. 
 
- N'ha parlat amb Jordi Ballart, de l'1 d'octubre?

- Sí, n'hem parlat molt des de fa molts mesos. Ens reunim de forma habitual, cada quinze dies com a mínim. L'alcalde s'ha desmarcat de la línia del PSC. Després ve la coma: "Em sotmetré a l'informe del secretari", una coma que ve imposada pel partit. Aquesta submissió al principi de legalitat i de constitucional imposat pel senyor Iceta, pel partit. El nostre compromís és garantir que a Terrassa es practiqui el referèndum amb total normalitat. Si no poguéssim fer-ho, probablement nosaltres no podríem continuar al govern, però no tant per tensió amb l'altre partit sinó perquè no hauríem acomplert la nostra missió. Tenim un gran compromís amb el procés, i si no podem garantir el mandat de la Generalitat hauríem fracassat.
 
- No posar traves no és ben bé el mateix que facilitar les coses. Quan parlem de normalitat, parlem d'obrir els equipaments municipals que obren normalment com a col·legi electoral? Si no s'obren aquests espais és quan es podria trencar el pacte de govern?

- En negociació hi ha una tècnica que es diu ancoratge. Quedem per anar al cinema i volem veure pel·lícules diferents; jo dic: ja tinc les entrades, així que ja no tens cap possibilitat de triar-la tu. Aquest ancoratge el va fer el senyor Junqueras quan va dir "com sempre". Però aquest "com sempre" no l'ha de dir Junqueras sinó el govern de la Generalitat amb el decret de convocatòria del referèndum, i no sabem com serà, és secret. Tenint en compte que el Govern té el Tribunal Constitucional a sobre, entenc que sigui prudent en facilitar la informació.  Jo no tinc cap informació. No sé quants equipaments municipals hi haurà ni si serà "com sempre" o "una mica com sempre". Volem un referèndum i el Govern haurà d'explicar com es farà. Suposo que a partir del dia 28 hi haurà més informació. Quan la informació arribi, ja copsarem les dificultat i haurem de ser garants que es faci tal com diu la Generalitat.
 
- Com són les relacions locals amb ERC i amb la CUP?

- Quan va començar aquest mandat es van observar friccions pujades de to entre Isaac Albert [ERC] i un servidor. Ens hem arribat a conèixer i a entendre, tot i que em va costar diferenciar les relacions personals i les polítiques. Ara, la relació amb els quatre regidors d'ERC-MES és bona, com també ho és amb la Maria Sirvent [CUP]. La política nacional ens marcarà si ha d'haver-hi topades o no a nivell local. La relació amb els nostres companys de procés és correcta, tots farem accions polítiques per preservar la celebració del referèndum de l'1 d'octubre. Qui confiï en una Catalunya independent agrairà que els tres partits que estem en aquesta línia no pretenguem accions partidistes. A partir de l'1 d'octubre, la brega política ja arribarà.
 
- Dos anys i escaig després de la investidura de l'alcalde, se sent satisfet d'haver donat suport al PSC i haver rebutjat un tripartit amb TeC, ERC-MES i la CUP?
 
- Sí, perquè les polítiques que ells [TeC, ERC-MES, CUP] entenen com a executables en una ciutat com Terrassa no són les que el PDECat pensa que s'han de dur a terme.  Les polítiques han estat molt més moderades amb el bipartit PSC-PDECat del que hauria estat amb TeC i ERC, que segueixen una línia molt distant a la política que defensa el PDECat.

 

Participació