Avui, 16 d'agost, és sant Roc. Aquest sant nascut a Montpeller cap a l'any 1295 havia estat no fa pas tant molt venerat a Terrassa. Poc a poc, però ha anat quedant-se reduït a la memòria històrica del municipi. El fet que caigués en ple mes festiu va jugar en contra seva, i la ciutat va preferir celebrar el Dijous sant i deixar el dia de Sant Roc per quelcom més "espiritual".
Actualment, el vot a Sant Roc es cenyeix a l'acte religiós, a la catedral del Sant Esperit, de l'ofrena d'un ciri votiu i la lectura del vot i els goigs dedicats al sant. Aquest acte religiós ha tingut lloc aquest matí, a la missa de les nou.
Encesa del ciri votiu per sant Roc. Foto: Josep Ballbè
Venerat contra la pesta
La devoció per sant Roc a Terrassa es remunta al segle XVI, quan la vila va patir una de tantes epidèmies de pesta bubònica que afectaren Catalunya diverses vegades. Concretament la de l'any 1589 va ser de les que van causar més estralls. Aquesta epidèmia, que va començar a l'Empordà, va provocar que Terrassa prengués severes mesures per prevenir-ne el contagi. Tot i això, no fou suficient i el flagell va entrar a la vila i va ocasionar que prop d'un 10 per cent dels habitants fossin víctimes mortals. El pànic va provocar la fugida cap als masos i les muntanyes properes per evitar-ne el contagi. A començament de l'any 1590 el Consells de la vila i de la forana van acordar fer neteja de les cases, perquè l'epidèmia havia cessat.
L'any 1968, arran les obres de construcció dels pisos de "La Caixa" al carrer de Salmerón, es va trobar una necròpolis amb centenars d'enterraments que suposadament, segons alguns estudiosos, podien ser els de les víctimes d'aquesta catàstrofe o de la semblant de l'any 1652. Quan l'epidèmia era en el seu moment més dramàtic, la vila es va adreçar a l'advocació de sant Roc suplicant la seva intervenció contra el dit flagell. El document original, malauradament, no es conserva, però altres fonts demostren la seva existència.