HISTÒRIA

Reviure l'exili a l'Arxiu Comarcal: recull de la correspondència de la família Bartra-Murià

Un total de 1.800 cartes que es van intercanviar els membres d'una de les famílies més importants de les lletres catalanes

per Redacció , 14 d'agost de 2017 a les 12:45 |
El poeta terrassenc per excel·lència, Agustí Bartra | La Torre
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 d'agost de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental ha posat a lliure disposició la correspondència de la família terrassenca Bartra-Murià, amb més de 1.800 cartes que permeten conèixer la situació de la família literària a l'exili. Les cartes estan organitzades en els seus respectius fons: L'Anna, la mare; l'Agustí, el pare; i el Roger i l'Elionor, els fills. Ara, a més, es poden consultar també per internet.

L'Anna Murià i l'Agustí Bartra es van conèixer a l'exili, fugint de la Guerra Civil. Tots dos eren personatges rellevants de la literatura catalana. A través del periodisme o de la poesia, ambdós van guanyar-se el prestigi i respecte internacional. Les seves biografies són un anar i venir per l'Atlàntic, van passar de l'exili a França cap a República Dominicana, Cuba, i Mèxic, on establiren la seva residència permanent. Allà tingueren els seus dos fills, en Roger i l'Eli, els quals passaren la seva infància i adolescència entre Mèxic i els Estats Units. Gràcies a dues beques de la Fundació Guggenheim, de 1948 a 1950 i de 1969 a 1970, Agustí Bartra i la seva família visqueren en diverses ciutats nord-americanes (Nova York, New Jersey, Long Island i New Haven). Després de la seva última estada a la Universitat de Yale, el matrimoni Bartra-Murià va tornar a Catalunya, però els seus fills es van quedar a Mèxic. A partir d'aquí, la relació familiar es va fomentar a través de centenars de cartes.


De viatge en viatge i publicació en publicació, aquesta família catalana a l'exili ha plasmat la quotidianitat, els pensaments i els sentiments a través de la correspondència. Per aquest motiu, per transmetre una època, l'arxiu ofereix les digitalitzacions de gairebé dos milers de cartes.

Navegar entre les epístoles obre la porta a múltiples referències relatives als fets polítics i socials, com el moviment estudiantil de 1968 a Mèxic, juntament amb reflexions polítiques i socials, retalls de premsa i opinions sobre esdeveniments culturals. També hi ha estudis sobre antropologia de Roger Bartra, que enviava periòdicament als seus pares per saber la seva opinió. Més enllà de les vivències personals de fills i pares, l'arxiu ha manifesta que creu oportú oferir els escrits "per la rellevància que han tingut els Bartra-Murià en la pervivència de la cultura catalana fora de Catalunya". 

 

Participació