Les obres de la ronda de Ponent, a «bon ritme»: està previst que acabin abans de l’estiu vinent

Els encarregats del projecte d’estabilització d’una de les artèries de Terrassa són optimistes i confien a poder complir amb els terminis establers | Una comitiva de l’Ajuntament ha visitat la zona de Can Boada del Pi per conèixer de primera mà com evolucionen els treballs

La ronda de Ponent només té un sentit de circulació des de finals del 2014
La ronda de Ponent només té un sentit de circulació des de finals del 2014 | Sergi Ambudio
Sergi Ambudio
10 d'agost del 2017
Actualitzat a les 16:27h
Les obres per estabilitzar els talussos dels marges de la ronda de Ponent van a bon ritme. Ho ha constatat avui l'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, acompanyat del tinent d'alcalde de Territori i Sostenibilitat, Marc Armengol, i la regidora de Presidència, Rosa Maria Ribera. La comitiva de l'Ajuntament ha visitat els treballs que s'estan realitzant a Can Boada del Pi per conèixer de primera mà quin és l'estat del projecte.

A hores d'ara, gairebé tres mesos després que les empreses Vilor, AIP i Route posessin en marxa les obres, ja s'està treballant en els 7 trams que divideixin el projecte de reobertura dels dos carrils de circulació. El director facultatiu, Ferran Valdés, qui ha dirigit la visita amb la supervisora dels treballs per part del consistori, Rosa Salas, ha assegurat que l'obra avança a "bon ritme" i que, si tot va sobre previst, "durant la primavera de 2018 ja serem fora". "Anem bé de terminis, però cal ser prudents. Deixem que passi l'agost i, llavors, sí que podrem fer un balanç concret", ha valorat Valdés.
 

La comitiva de l'Ajuntament visitant les obres a la zona de Can Boada del Pi. Foto: Sergi Ambudio


A partir d'aquesta setmana les màquines se centraran en els dos trams més conflictius. "Volem treure'ns de sobre els punts de trànsit més complicats abans que acabi l'estiu", ha explicat Salas. Així, l'objectiu prioritari en aquests moments és enllestir la zona del carrer de Dos de Maig amb ronda de Ponent abans que comenci el curs escolar. "Som conscients que hi ha gent que no marxa de vacances, però els talls de trànsit són menys conflictius ara que no pas al setembre, quan tothom torna a la rutina", ha justificat el director facultatiu.

Per la seva part, Ballart ha posat especial èmfasi en destacar la "gran magnitud" i importància d'aquestes obres: "és una de les actuacions més importants que estem fent a la ciutat, és una artèria clau". La inversió municipal superarà els dos milions d'euros.

Dues vies de reforç depenent de les necessitats del terreny

L'any 2014 l'Agència Catalana de l'Aigua va advertir que els talussos de la riera del Palau no estaven en bon estat. L'Ajuntament va decidir restringir un carril de circulació al llarg d'un quilòmetre i mig per banda en el seu pas per Can Boada. Les obres d'estabilització, doncs, serviran per garantir la integritat de la calçada.
 

Planell de mostra de les peces d'acer i formigó que estabilitzen la calçada Foto: Sergi Ambudio
 

Per fer-ho, s'estan utilitzant diferents tipus de reforços (tots dos es poden observar a la fotografia), depenent de les característiques concretes del talús. El més usat, gairebé en dues terceres parts de la zona afectada, consisteix en un fonament de formigó armat que dóna consistència a l'estructura (figura de color vermell). Ara bé, els equips de treball s'han trobat porcions on els talussos tenen un grau d'inclinació molt més elevat o el pas és més estret. En aquests casos, per donar major estabilitat, s'afegeix un micropilot d'acer i formigó, d'uns 10 metres, que reforça tota la peça (figura de color blau). Pel que fa a les parades d'autobús, on es requereix un reforç extra, es fan servir peces de major mida i densitat.

D'altra banda, el projecte consta d'una segona pota de treball. Aquesta, però, encara no està en marxa. Ferran Valdés ha detallat que un dels objectius principals de les obres és frenar al màxim l'erosió que provoca el pas de l'aigua i que va desgastant gradualment els talussos. Així, s'instal·laran malles per retenir el major nombre possible de llavors per tal que hi creixi vegetació. Segons han concretat els tècnics, les zones on hi ha més arbres i plantes són més sòlides i segures.