28
de juliol
del
2017
Actualitzat
a la
13:03h
Contraatac de Mina a la memòria justificativa de l'Ajuntament de Terrassa per al canvi de model en la gestió de l'aigua. Un informe del catedràtic de Dret Administratiu i expert en ocupació pública Miguel Sánchez Morón desmenteix els informes municipals en els quals es basa l'Ajuntament per al disseny de la futura forma de gestió de l'aigua en la ciutat, segons asseguren des de Mina Pública d'Aigües de Terrassa.
Segons la memòria elaborada per la comissió tècnico-política de l'Ajuntament de Terrassa, el model més eficient per gestionar el servei de manera pública seria constituir una EPEL (entitat pública empresarial local). La intenció municipal seria integrar automàticament i directament en ella a gran part dels empleats de Mina. Però segons l'informe de Miguel Sánchez Morón, al qual ha tingut accés Mina, amb el disseny municipal "és impossible garantir la continuïtat dels llocs de feina i mantenir les mateixes condicions que actualment gaudeixen els treballadors i treballadores de Mina".
El projecte municipal, sempre segons l'expert consultat per Mina, contradiu el mandat constitucional d'igualtat i no discriminació en les condicions d'accés al treball del sector públic, així com les previsions de la vigent Llei de Pressupostos Generals de l'Estat que recull aquest mandat; al mateix temps que prohibeix integrar personal laboral en entitats como les EPEL més enllà de les preceptives taxes de simple reposició d'actius, i augmentar la despesa pública en matèria de personal.
Les primeres resolucions dictades després de l'entrada en vigor de la Llei de Pressupostos, procedents del Jutjat Contenciós Administratiu de Saragossa i del Tribunal Superior de Justícia de València, es pronuncien en la línia descrita per Miguel Sánchez Morón, segons asseguren des de l'empresa privada que encara gestiona l'aigua a Terrassa. A més, argumenten que la Llei de Pressupostos reforça les seves previsions, recordant les responsabilitats personals en les que poden incórrer qui vulnera les mateixes.
En aquest moment l'expedient municipal de canvi de model de gestió es troba pendent dels informes del secretari i de l'interventor municipals, que han de garantir el compliment de la legalitat en el procés. Un ple extraordinari el proper setembre debatrà i aprovarà el canvi definitiu de model.
Segons la memòria elaborada per la comissió tècnico-política de l'Ajuntament de Terrassa, el model més eficient per gestionar el servei de manera pública seria constituir una EPEL (entitat pública empresarial local). La intenció municipal seria integrar automàticament i directament en ella a gran part dels empleats de Mina. Però segons l'informe de Miguel Sánchez Morón, al qual ha tingut accés Mina, amb el disseny municipal "és impossible garantir la continuïtat dels llocs de feina i mantenir les mateixes condicions que actualment gaudeixen els treballadors i treballadores de Mina".
El projecte municipal, sempre segons l'expert consultat per Mina, contradiu el mandat constitucional d'igualtat i no discriminació en les condicions d'accés al treball del sector públic, així com les previsions de la vigent Llei de Pressupostos Generals de l'Estat que recull aquest mandat; al mateix temps que prohibeix integrar personal laboral en entitats como les EPEL més enllà de les preceptives taxes de simple reposició d'actius, i augmentar la despesa pública en matèria de personal.
Les primeres resolucions dictades després de l'entrada en vigor de la Llei de Pressupostos, procedents del Jutjat Contenciós Administratiu de Saragossa i del Tribunal Superior de Justícia de València, es pronuncien en la línia descrita per Miguel Sánchez Morón, segons asseguren des de l'empresa privada que encara gestiona l'aigua a Terrassa. A més, argumenten que la Llei de Pressupostos reforça les seves previsions, recordant les responsabilitats personals en les que poden incórrer qui vulnera les mateixes.
En aquest moment l'expedient municipal de canvi de model de gestió es troba pendent dels informes del secretari i de l'interventor municipals, que han de garantir el compliment de la legalitat en el procés. Un ple extraordinari el proper setembre debatrà i aprovarà el canvi definitiu de model.