entrevista

L'ANA: «Volem posar Terrassa al món»

Santi Martínez i Aleix Satorras, de l'Àgora Nova Atenes, expliquen els objectius d'aquesta nova plataforma que té per objectiu impulsar la ciutat

per Albert Prieto , 18 de juliol de 2017 a les 20:20 |
Santi Martínez i Aleix Satorras, de l'Àgora Nova Atenes. | Albert Prieto
Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de juliol de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'Àgora Nova Atenes, l'ANA de Terrassa, sap que ha arribat el moment d'activar-se i moure's col·lectivament per donar un nou impuls a Terrassa. Això és el que afirma aquesta nova plataforma en el seu manifest fundacional. L'ANA es va presentar en societat fa poques setmanes i aquest dimarts celebra el seu primer gran acte públic amb un sopar-debat per parlar de Terrassa, la ciutat que volen impulsar.

En Santi Martínez i l'Aleix Satorras són dues de les persones que han impulsat aquest col·lectiu, que té previst celebrar periòdicament activitats per tal de promoure el debat i projectar Terrassa.


On es troben els orígens de l'ANA?

Aleix Satorras: Si ens remuntem enrere, els orígens estan a principis del segle XX, quan en el context del Noucentisme i des de Barcelona es va parlar de la Nova Atenes, aquell cercle que hi havia més enllà de Collserola i on també passaven coses. Fa un parell de mesos vam començar a recuperar aquesta idea de la Nova Atenes per pensar en la Terrassa que volem. Terrassa ha evolucionat durant els anys: el tèxtil ha anat en baixada, la totxana també... A més, tots els agents empresarials de la ciutat ja no estan tan vinculats a la ciutat, han hagut de mirar enfora. En els últims 8-10 anys amb la crisi, l'atur... Terrassa ha perdut el fil conductor que havia tingut, el seu relat de ciutat molt vinculat al passat industrial. Potser hi ha hagut pinzellades de ciutat universitària, d'intentar ser ciutat del cinema amb el Parc Audiovisual i l'ESCAC..., però s'han deixat altres coses del camí. L'Àgora Nova Atenes és un espai obert a tothom, format per gent de totes les edats.


D'on surten aquestes persones van impulsar-ho?

Santi Martínez: Hi ha un nucli al voltant dels Minyons, més que res perquè ens vam trobar allà. A partir de contactes i xarxes personals vam anar parlant en uns sopars, amb gent que es mou en diverses entitats o institucions a la ciutat. No hi ha un "nucli dur" clar.

Entre els impulsors hi ha persones vinculades a partits però en cap cas l'ANA és una organització política, no?

A.S.: Jo no sé a qui vota cadascú. Hi ha gent de partits però és una plataforma ciutadana flexible i oberta, perquè hi entri qui vulgui, sigui del partit que sigui. Només volem pensar quina Terrassa volem per al futur, no volem quedar-nos estancats com estem ara entre Barcelona i l'interior, amb aquesta grisor. L'espai de l'ANA és totalment obert a tothom, és molt flexible i participatiu. La idea dels debats és aquesta, que vingui gent i poder parlar i debatre a nivell general.

Quantes persones implicades hi ha a l'Àgora Nova Atenes?

S.M.: El nucli inicial és d'unes vint persones. Al primer debat s'hi ha apuntat un centenar de persones. Ho hem mogut molt de pressa perquè volíem començar abans de vacances. Però ara haurem de començar a articular-nos, veure si creem grups de treball... És la propera assignatura que tindrem i que traslladarem a la gent que participi en els debats.

Quin és el relat actual de Terrassa?

S.M.: El problema és que ara hi ha manca de relat. En una d'aquestes reunions que vam fer els impulsors coincidíem que en altres moments hi havia hagut relat evident i que ara estem en una inèrcia. Aquest és un dels grans objectius que tenim en aquesta àgora: que es generi un nou relat de ciutat, potent, que permeti tenir visió i mirar els projectes de futur.

Qui ha de construir aquest relat?

S.M.: Els actors significatius de Terrassa. Plantegem crear un espai on es pugui construir aquest relat. Donarem l'empenta, però cridarem a la gent, als actors ciutadans, a què ens ajudin a construir-lo. El sopar-debat i altres activitats que farem seran per convocar a gent que pot fer aportacions per anar bastint aquest relat que ens encari cap al segle XXI per deixar enrere aquesta inèrcia esgotada.

Teniu previst mantenir contactes amb l'Ajuntament de Terrassa i amb el seu govern?

A.S.:
Primer volíem presentar-nos en societat i començar el debat per veure com anava, però tenim previst presentar-nos a l'Ajuntament de cara al setembre ja que l'inici ha estat un èxit. També a nivell empresarial és important treballar de la mà, així com amb associacions, entitats i barris.

Què vol aconseguir l'ANA a part de generar debat?

S.M.: Volem aconseguir que aquest debat doni lloc a iniciatives transformadores. S'hauran de vehicular políticament, ja que és l'Ajuntament qui té capacitat per fer-ho. Però la nostra intenció no és transformar-nos en una plataforma electoral ni derivar cap a una formació política. Volem empaquetar l'experiència i, no sé si serà en forma de manifest o com, posar-la al servei dels actors polítics.

A.S.: Ara Terrassa és la tercera ciutat en nombre d'habitants a Catalunya, però volem posar Terrassa al món. Veure què representa Terrassa per als ciutadans, a la comarca, a Catalunya, a Europa i al món. Que sigui el punt de mira per a altres ciutats semblants. Fa falta posar Terrassa al món després d'uns anys en què no s'ha comunicat cap enfora què som. En un moment vam ser la ciutat de les persones, i què som ara? Volem que el terrassenc se senti orgullós de la seva ciutat.

En quin punt entre la Nova Atenes i una ciutat dormitori es troba Terrassa en l'actualitat?

S.M.: El fort creixement democràtic dels últims vint anys ha accentuat la dimensió de ciutat dormitori perquè no ha anat acompanyat d'un creixement econòmic, d'una implementació d'activitat econòmica. La ciutat va optar per explotar el sòl en un context metropolità en què moltes ciutats tenien poca capacitat per créixer. El creixement demogràfic no va acompanyat d'implantació econòmica i d'iniciatives culturals i socials. Tenim ara les mateixes entitats i iniciatives que hi havia abans i molta més població. El gran repte és créixer també en cohesió i amb aquests teixits.

En l'àmbit associatiu Terrassa queda reduïda al centre?

S.M.: Que hi hagi més densitat de teixit al centre és en part és normal, és un dels efectes de la centralitat. La dimensió de la ciutat ho propicia. Fins fa poc era una ciutat bastant homogènia i anar del centre als barris no era una expedició. També fan molt les associacions de veïns i les entitats esportives als barris. Però el fet que hagin nascut barris nous és un dels handicaps, hi ha d'haver una acció proactiva perquè acabin desenvolupant una capacitat d'autoorganització. Trenta-tres barris són molts barris però han d'aportar la seva visió i els seus teixits a la ciutat. Si no és així, l'efecte de la ciutat dormitori serà més evident.

Quin ha de ser el paper de Terrassa a Catalunya?

S.M.: El que s'ha de perseguir és tornar a ser una ciutat centrada en el seu potencial: una ciutat per treballar, el que ha estat sempre. No podem pretendre ser la capital cultural de Catalunya perquè estem massa a prop de Barcelona. Qualsevol plantejament en aquesta direcció no mira la realitat. Però hem d'aprofitar la proximitat amb projectes que es beneficiïn d'això, els diversos centres han d'aprofitar-se mútuament dels altres. La nostra aposta ha de ser pel món del treball i això inclou la universitat, el sector sanitari, la indústria més tradicional i la més innovadora, la cultura, l'educació... Cal remarcar que Terrassa va ser la Nova Atenes perquè primer va ser la Manchester de Catalunya; si no, no hauria pogut ser-ho. Hem de tornar a aquesta dimensió sent un focus industrial i econòmic potent.

És possible arribar a un consens de cap a on ha d'anar Terrassa?

A.S.: Sabem què tenim. La prioritat són els ciutadans, les persones. És cert que hi ha molta segregació, molts barris amb moltes diferències... Hem de començar per la base. Assolir que als barris "anar a Terrassa" no sigui "anar al centre". Que tots ens sentim part de la ciutat. A partir d'aquí es podrà crear el model de ciutat que volem i buscar el consens per fer-ho.

 

Participació