27
de juny
del
2017
Actualitzat
a les
12:14h
La portera Ana Copado ha decidit posar punt i final a la seva trajectòria com a waterpolista. Als 37 anys, i després de quatre temporades al sènior femení del Club Natació Terrassa, Copado penja el casquet “perquè ha arribat el moment de prioritzar altres coses a la vida”.
La jugadora confessa que fa un any ja tenia intenció de deixar-ho, però el seu entrenador, Xavi Pérez, la va convèncer per continuar una temporada més. “Realment són molts anys en aquest esport i, poc a poc, vas notant com et costa cada cop més anar a entrenar. He gaudit molt del waterpolo, però sento que és l’hora de passar pàgina”.
Copado entén que és un moment adient per prendre la determinació de retirar-se. “M’estimo més deixar-ho ara, quan encara estic a bon nivell, que no pas continuar sense esma. A més, crec que toca donar pas a la Sandra Domene”. “Ha estat una temporada molt especial. He tingut l’oportunitat de jugar la Copa de la Reina a casa, la primera que organitzava el club en tota la història, i hem assolit el cinquè lloc a Divisió d’Honor, la millor classificació fins ara”, explica la terrassenca, que no amaga que no disputar el play-off pel títol després de tenir-ho tan a prop suposa “una espineta clavada”. La jugadora opina que cadascuna de les quatre temporades en què ha defensat la porteria egarenca ha estat especial per alguna raó. “Fa dues campanyes, per exemple, vam patir per assolir la permanència, lluita que va servir per unir encara més el grup”.
Fa quatre anys, Pérez va remarcar la vàlua de la incorporació de Copado per la funció formativa que podia desenvolupar amb les jugadores joves. “Sempre he intentat ajudar en tot les companyes. Si he aconseguit o no transmetre el meu bagatge, ho haurien de dir elles. Del que sí estic segura és de la gran relació de vestidor que tenim totes. Som més que companyes d’equip, som amigues. És un dels motius pels quals m’ha costat més prendre la decisió de retirar-me. Ho trobaré molt a faltar”.
Copado només té paraules d’agraïment per a totes les jugadores i tècnics amb els quals ha coincidit al llarg de la seva carrera. “De tothom he après alguna cosa. I tothom m’ha tractat de meravella. No li podré tornar mai al waterpolo tot el que m’ha donat a mi”.
Medallista als Jocs de Londres 2012
Ana María Copado Amorós, terrassenca de naixement, va fer 37 anys el passat mes de març. Va formar-se esportivament al CN Rubí, entitat en què va militar durant deu temporades, dues d’elles a Divisió d’Honor. Posteriorment, va jugar quatre temporades al CE Mediterrani, dues al CN Montjuïc i tres al CN Sant Andreu. Va ser subcampiona de Lliga i de Copa de la Reina tant amb el Mediterrani com amb el Sant Andreu.
La seva trajectòria amb la selecció espanyola té com a punt culminant la medalla de plata assolida als Jocs Olímpics de Londres 2012, “un somni fet realitat”, confessa. Prèviament, va ser campiona del Torneig Preolímpic de Trieste 2012 i va ser onzena al Campionat del Món de Xangai 2011 i de Mont-real 2005. També va disputar els preolímpics d’Atenes 2004 i Pequín 2008 i va participar en nombrosos compromisos de Lliga Mundial. De fet, durant vuit anys, des del 2004 fins al 2012, va estar present de forma freqüent en convocatòries amb el combinat estatal.
La jugadora confessa que fa un any ja tenia intenció de deixar-ho, però el seu entrenador, Xavi Pérez, la va convèncer per continuar una temporada més. “Realment són molts anys en aquest esport i, poc a poc, vas notant com et costa cada cop més anar a entrenar. He gaudit molt del waterpolo, però sento que és l’hora de passar pàgina”.
Copado entén que és un moment adient per prendre la determinació de retirar-se. “M’estimo més deixar-ho ara, quan encara estic a bon nivell, que no pas continuar sense esma. A més, crec que toca donar pas a la Sandra Domene”. “Ha estat una temporada molt especial. He tingut l’oportunitat de jugar la Copa de la Reina a casa, la primera que organitzava el club en tota la història, i hem assolit el cinquè lloc a Divisió d’Honor, la millor classificació fins ara”, explica la terrassenca, que no amaga que no disputar el play-off pel títol després de tenir-ho tan a prop suposa “una espineta clavada”. La jugadora opina que cadascuna de les quatre temporades en què ha defensat la porteria egarenca ha estat especial per alguna raó. “Fa dues campanyes, per exemple, vam patir per assolir la permanència, lluita que va servir per unir encara més el grup”.
Fa quatre anys, Pérez va remarcar la vàlua de la incorporació de Copado per la funció formativa que podia desenvolupar amb les jugadores joves. “Sempre he intentat ajudar en tot les companyes. Si he aconseguit o no transmetre el meu bagatge, ho haurien de dir elles. Del que sí estic segura és de la gran relació de vestidor que tenim totes. Som més que companyes d’equip, som amigues. És un dels motius pels quals m’ha costat més prendre la decisió de retirar-me. Ho trobaré molt a faltar”.
Copado només té paraules d’agraïment per a totes les jugadores i tècnics amb els quals ha coincidit al llarg de la seva carrera. “De tothom he après alguna cosa. I tothom m’ha tractat de meravella. No li podré tornar mai al waterpolo tot el que m’ha donat a mi”.
Medallista als Jocs de Londres 2012
Ana María Copado Amorós, terrassenca de naixement, va fer 37 anys el passat mes de març. Va formar-se esportivament al CN Rubí, entitat en què va militar durant deu temporades, dues d’elles a Divisió d’Honor. Posteriorment, va jugar quatre temporades al CE Mediterrani, dues al CN Montjuïc i tres al CN Sant Andreu. Va ser subcampiona de Lliga i de Copa de la Reina tant amb el Mediterrani com amb el Sant Andreu.
La seva trajectòria amb la selecció espanyola té com a punt culminant la medalla de plata assolida als Jocs Olímpics de Londres 2012, “un somni fet realitat”, confessa. Prèviament, va ser campiona del Torneig Preolímpic de Trieste 2012 i va ser onzena al Campionat del Món de Xangai 2011 i de Mont-real 2005. També va disputar els preolímpics d’Atenes 2004 i Pequín 2008 i va participar en nombrosos compromisos de Lliga Mundial. De fet, durant vuit anys, des del 2004 fins al 2012, va estar present de forma freqüent en convocatòries amb el combinat estatal.