18
de maig
del
2017
Actualitzat
a les
12:19h
Els professionals de l'atenció primària del Consorci Sanitari de Terrassa s'han afartat de la precarietat en les seves condicions de feina i han engegat una campanya per intentar posar solució als problemes que, per les característiques del CST, encara són més greus que a la xarxa d'atenció primària de la resta del país.
Segons expliquen els facultatius, un dels problemes principals és la manca de personal per jubilacions que no s'han cobert. En els darrers temps, s'han jubilat un seguit de professionals que, tot i prestar serveis al CST, estaven contractats per l'Institut Català de la Salut, i que no s'han substituït. Passa el mateix amb les baixes, que tampoc es cobreixen.
Això fa que, només al CAP Sant Llàtzer, hi hagi 8.500 adults sense un metge assignat, i 2.600 nens sense pediatre. A més, la població que té assignat aquest centre ha crescut en els últims anys, mentre que la plantilla i els recursos no han crescut proporcionalment.
D'altra banda, els facultatius també lamenten que l'atenció continuada té una sobrecàrrega, precisament per haver d'assumir els buits que queden a l'atenció primària, i que la seva gestió és caòtica. A més, es queixen d'horaris imposats, sobretot a l'estiu, i de la falta de manteniment d'alguns centres.
Tot plegat es veu agreujat, diuen, per la situació econòmica delicada del Consorci, que l'ha conduït a perdre la seva autonomia de gestió i, per tant, no pot contractar més personal. Tampoc ho fa l'ICS, que així, diuen, s'estalvia uns 900.000 euros anuals.
Una queixa que també és recorrent és el fet que el CST pagui uns 600.000 euros anuals a l'Ajuntament de Terrassa pel lloguer de l'Hospital de Sant Llàtzer, una situació "excepcional" dins de la sanitat catalana, i reclamen que el consistori cedeixi l'edifici sense cobrar-ne el lloguer.
Després d'una assemblea, els treballadors van decidir signar, tots plegats, un escrit dirigit al CatSalut i a l'Ajuntament de Terrassa exposant la seva situació, i implicar-hi la ciutadania, que són els afectats finals, a través d'una campanya de recollida de signatures.
A més, els facultatius afirmen que renunciaran a assistir a les sessions clíniques i comissions, i també a realitzar la formació als estudiants de medicina, per prioritzar, així, la qualitat assistencial.
També demanaran el suport explícit a les seves demandes a associacions de veïns, plataformes i partits polítics, tant a nivell local com nacional, i no descarten afegir-hi més mesures segons la resposta que vagin rebent de les institucions implicades.
Segons expliquen els facultatius, un dels problemes principals és la manca de personal per jubilacions que no s'han cobert. En els darrers temps, s'han jubilat un seguit de professionals que, tot i prestar serveis al CST, estaven contractats per l'Institut Català de la Salut, i que no s'han substituït. Passa el mateix amb les baixes, que tampoc es cobreixen.
Això fa que, només al CAP Sant Llàtzer, hi hagi 8.500 adults sense un metge assignat, i 2.600 nens sense pediatre. A més, la població que té assignat aquest centre ha crescut en els últims anys, mentre que la plantilla i els recursos no han crescut proporcionalment.
D'altra banda, els facultatius també lamenten que l'atenció continuada té una sobrecàrrega, precisament per haver d'assumir els buits que queden a l'atenció primària, i que la seva gestió és caòtica. A més, es queixen d'horaris imposats, sobretot a l'estiu, i de la falta de manteniment d'alguns centres.
Tot plegat es veu agreujat, diuen, per la situació econòmica delicada del Consorci, que l'ha conduït a perdre la seva autonomia de gestió i, per tant, no pot contractar més personal. Tampoc ho fa l'ICS, que així, diuen, s'estalvia uns 900.000 euros anuals.
Una queixa que també és recorrent és el fet que el CST pagui uns 600.000 euros anuals a l'Ajuntament de Terrassa pel lloguer de l'Hospital de Sant Llàtzer, una situació "excepcional" dins de la sanitat catalana, i reclamen que el consistori cedeixi l'edifici sense cobrar-ne el lloguer.
Després d'una assemblea, els treballadors van decidir signar, tots plegats, un escrit dirigit al CatSalut i a l'Ajuntament de Terrassa exposant la seva situació, i implicar-hi la ciutadania, que són els afectats finals, a través d'una campanya de recollida de signatures.
A més, els facultatius afirmen que renunciaran a assistir a les sessions clíniques i comissions, i també a realitzar la formació als estudiants de medicina, per prioritzar, així, la qualitat assistencial.
També demanaran el suport explícit a les seves demandes a associacions de veïns, plataformes i partits polítics, tant a nivell local com nacional, i no descarten afegir-hi més mesures segons la resposta que vagin rebent de les institucions implicades.