Terrassa i Valladolid fan pinya per la gestió pública de l'aigua

L'alcalde de la ciutat castellana, Oscar Puente, ha rebut Jordi Ballart per signar una declaració conjunta en favor dels serveis públics i en contra dels "atemptats a l'autonomia municipal" del govern estatal

Oscar Puente, alcalde de Valladolid, i Jordi Ballart, alcalde de Terrassa, a l'ajuntament de la ciutat castellana.
Oscar Puente, alcalde de Valladolid, i Jordi Ballart, alcalde de Terrassa, a l'ajuntament de la ciutat castellana. | PSOE Valladolid
12 de maig del 2017
Terrassa i Valladolid, les dues ciutats més grans de l'estat espanyol que han engegat un procés de municipalització de l'aigua, han creat un front comú per treballar per la municipalització de l'aigua i contra els atacs per part del govern espanyol, com la disposició addicional dels Pressupostos que vol impedir que els ajuntaments subroguin les plantilles de les anteriors concessionàries.

L'alcalde de la ciutat vallesana, Jordi Ballart, s'ha trobat aquest divendres amb el seu homòleg val·lisoletà, Oscar Puente, per "compartir visions i experiències", com ha explicat Ballart, i per elaborar un document que vol posar un marc de treball comú cap a l'autonomia municipal, tant en la gestió de l'aigua com en la resta de serveis públics.

Puente ha explicat que Terrassa i Valladolid comparteixen "una filosofia i un camí ple de dificultats". "Els nostres ajuntaments han pres la decisió democràtica de gestionar l'aigua públicament", i les dificultats fan sorgir la "solidaritat" entre municipis, ha dit l'alcalde castellà.

Els dos municipis, diu, tenen "el desig de compartir junts el camí i donar-nos un cop de mà" contra els problemes que posen els que "no tenen dret" a mantenir aquest servei, així com contra la tutela "intolerable" que vol exercir el govern espanyol, a través de la regla de despesa o la possibilitat de reinvertir els superàvits lliurement, ha explicat Puente, del PSOE.

Per la seva banda, Ballart ha defensat "la reivindicació de la sobirania municipal per posar, per davant de tot, els interessos de la ciutadania", que passa per la gestió pública. L'alcalde terrassenc ha denunciat les dificultats sorgides de "l'actitud obstuccionista i les pressions dels lobbies i els poders econòmics", sumada a l'amenaça del Partit Popular.

L'alcalde de Terrassa ha afirmat que la disposició dels Pressupostos és "un nou atemptat, bastament camuflat, per posar serveis públics en mans d'empreses privades i, així, garantir negocis molt lucratius a costa dels ciutadans", bloquejant així "la sobirania popular i les decisions democràtiques".

La declaració signada pels dos alcaldes afirma que "l'autonomia municipal és el millor mecanisme per garantir els serveis generals a cada municipi", i defensa el dret dels ajuntaments "a decidir la manera de gestió de cada servei que millor s'adapti a les seves necessitats". Això sí, "garantint la seva eficàcia i controlant detalladament i amb la màxima transparència els costos, amb tarifes raonables i accessibles".

El document especifica que "l'aigua no és un negoci sinó un dret, un bé que pertany a la comunitat" i exigeix la retirada de les disposicions a la Llei de Contractes i els Pressupostos Generals de l'Estat que "perjudiquen l'interès general i es sotmeten als lobbies empresarials".

Valladolid, un pas per davant de Terrassa

L'Ajuntament val·lisoletà assumirà la gestió directa de l'aigua el proper 1 de juliol, després que acabi la concessió d'Aguas de Valladolid. El cas de la ciutat castellana ha estat similar al de l'egarenca, amb tot tipus de traves per part de la companyia i una judicialització del procés. La justícia, però, ha desestimat els recursos de l'empresa, i el consistori espera que tot estigui llest per assumir el servei.

Segons ha explicat Puente, la seva posició estava oberta a diverses formes de gestió, com una empresa mixta, el mateix que proposa Mina a Terrassa, però l'actitud de l'empresa l'ha "convençut" que la gestió directa és més beneficiosa: "el negoci no pot estar per sobre del bé general".

En aquest sentit, el batlle ha considerat que una pròrroga no és acceptable: l'empresa ha cobert el servei i això, diu, li donaria un dret preferent sobre altres, quan "no està legitimada per continuar el contracte".