06
de maig
del
2017
La Generalitat de Catalunya engega aquest divendres la campanya informativa sobre la mesura que va entrar en vigor el passat 31 de març sobre un tipus de bosses i que encara hi ha comerços que desconeixen. En aquesta campanya s'informa de la prohibició de distribuir gratuïtament bosses de plàstic de caixa amb nanses (BPNU) i de distribució a domicili als comerços.
Establir un preu per bossa o oferir altres alternatives
Aquesta mesura l'han d'aplicar totes les botigues de Catalunya, sigui quina sigui la seva tipologia, sempre que en vendre el producte facin servir aquesta classe de bossa. Els establiments poden adaptar-la segons considerin: establir un preu per bossa o oferir altres alternatives de substitució.
La decisió de fer pagar per aquestes bosses es va assumir en el marc del Pacte per la bossa, un acord sense precedents entre el Govern de la Generalitat i totes les organitzacions de la distribució i la fabricació amb presència a Catalunya i l'Estat que va establir per primera vegada un marc de col·laboració per reduir-ne el consum en un 50% l'any 2012.
Augment en el petit comerç
L'Agència de Residus de Catalunya (ARC) acaba de tancar el darrer estudi de consum de bosses de plàstic a Catalunya, corresponent a dades obtingudes l'any 2015. El document posa de manifest que aquell any els establiments comercials van lliurar uns 1.229 milions d'unitats de BPNU. Aquesta xifra representa gairebé la meitat dels més de 2.300 milions de bosses lliurades l'any 2007, però és superior als 1.177 milions d'unitats distribuïdes el 2012. On més ha crescut el lliurament de bosses ha sigut en el petit comerç.
Per altra banda, l'ACA confia que fent pagar les bosses es reduirà considerablement l'ús que se'n fa i per tant optaran per altres tipus de bosses.
De totes les bosses lliurades pel conjunt d'establiments comercials, incloent-hi les de caixa, lliurament a domicili, de secció i de consigna, un 82% són de plàstic d'un sol ús, un 11% de paper, un 3,2% de plàstic oxo-biodegradable i un 3,1% de plàstic reutilitzable. Així, gairebé nou de cada deu bosses lliurades al sector comercial català estan fetes de plàstic.
Establir un preu per bossa o oferir altres alternatives
Aquesta mesura l'han d'aplicar totes les botigues de Catalunya, sigui quina sigui la seva tipologia, sempre que en vendre el producte facin servir aquesta classe de bossa. Els establiments poden adaptar-la segons considerin: establir un preu per bossa o oferir altres alternatives de substitució.
La decisió de fer pagar per aquestes bosses es va assumir en el marc del Pacte per la bossa, un acord sense precedents entre el Govern de la Generalitat i totes les organitzacions de la distribució i la fabricació amb presència a Catalunya i l'Estat que va establir per primera vegada un marc de col·laboració per reduir-ne el consum en un 50% l'any 2012.
Augment en el petit comerç
L'Agència de Residus de Catalunya (ARC) acaba de tancar el darrer estudi de consum de bosses de plàstic a Catalunya, corresponent a dades obtingudes l'any 2015. El document posa de manifest que aquell any els establiments comercials van lliurar uns 1.229 milions d'unitats de BPNU. Aquesta xifra representa gairebé la meitat dels més de 2.300 milions de bosses lliurades l'any 2007, però és superior als 1.177 milions d'unitats distribuïdes el 2012. On més ha crescut el lliurament de bosses ha sigut en el petit comerç.
Per altra banda, l'ACA confia que fent pagar les bosses es reduirà considerablement l'ús que se'n fa i per tant optaran per altres tipus de bosses.
De totes les bosses lliurades pel conjunt d'establiments comercials, incloent-hi les de caixa, lliurament a domicili, de secció i de consigna, un 82% són de plàstic d'un sol ús, un 11% de paper, un 3,2% de plàstic oxo-biodegradable i un 3,1% de plàstic reutilitzable. Així, gairebé nou de cada deu bosses lliurades al sector comercial català estan fetes de plàstic.
Preguntes més freqüents per a establiments comercials sobre la prohibició de la gratuïtat de les #bosses de plàstic https://t.co/zBm7A9Gi9upic.twitter.com/EtyEso0OeW
— Agència de residus (@residuscat) 7 d’abril de 2017