27
d'abril
del
2017
Actualitzat
a les
22:09h
La gestió pública de l'aigua a Terrassa ha fet un nou pas endavant aquest dijous al ple municipal ordinari del mes d'abril. L'Ajuntament ha aprovat l'inici de l'expedient per al canvi de gestió del servei públic d'abastament d'aigua, el que significa el primer tràmit perquè el consistori decideixi si vol, o no, assumir la gestió directa del servei.
L'inici d'aquest expedient, que implica la creació d'una comissió político-tècnica, és el primer pas d'aquest procés. Després, aquesta comissió haurà, un cop acabats els informes sobre les diferents formes de gestió, de redactar una memòria justificativa, així com el projecte a seguir; uns documents que s'hauran d'aprovar pel ple i passar-los a exposició pública; i, un cop rebudes les al·legacions i comentaris, fer l'aprovació definitiva i, en cas necessari, constituir la nova empresa.
La comissió estarà formada per representants dels grups polítics municipals, així com pels serveis tècnics municipals i per dues entitats ciutadanes: la Unió de Consumidors de Catalunya i la Federació d'Associacions de Veïns de Terrassa.
Com ja va passar fa una setmana, quan es va aprovar el dictamen, la composició d'aquesta comissió ha estat el punt de xoc entre partits. Tant el PP com Ciutadans han lamentat que els empresaris, i el sector econòmic en general, s'hagin quedat sense representació. Segons els dos partits, usuaris de l'aigua com els comerciants, els autònoms o la indústria no estan representats per dues entitats que, a més, no són imparcials perquè s'han posicionat a favor d'una gestió pública.
El PDECat, el soci de govern del PSC, ha reconegut que la comissió no "és tan rica com hauria de ser" pel mateix motiu, tot i que ha entès que l'entrada, per exemple, de la patronal, hauria complicat molt el funcionament de la comissió. Aquesta ha estat la justificació que també han donat els socialistes, que han tornat a reclamar a Mina que faciliti el procés que s'ha de seguir un cop acabada la concessió.
A l'altra banda, tant la CUP com Terrassa en Comú i ERC-MES s'han posicionat contra la presència dels poders econòmics a la comissió. Els grups d'esquerres han considerat que la patronal, on estan representats una bona part dels accionistes de Mina, hauria tingut un conflicte d'interessos que no li hagués permès ser neutral, i han defensat el dret a decidir de l'Ajuntament.
La guerra per l'aigua, en plena ebullició
La batalla per la municipalització de l'aigua s'ha convertit en un dels principals conflictes polítics a la ciutat en els últims anys. Tot i que hi ha una majoria política clara - 20 de 27 regidors - clarament a favor d'una gestió pública, Mina està posant les coses molt difícils al consistori, que ha denunciat traves legals i administratives i, fins i tot, pressions i amenaces personals a l'alcalde.
De fet, els poders econòmics de la ciutat, representats, sobretot, per la Cecot, la Cambra de Comerç i Indústria i la Cambra de la Propietat Urbana, s'han posicionat clarament al costat de l'actual concessionària, Mina Pública d'Aigües de Terrassa, propietat d'Agbar, i han avalat l'empresa mixta que proposa la companyia com a solució al conflicte.
De l'altra banda, i a més dels partits polítics d'esquerres, gran part de la societat civil i dels col·lectius ciutadans terrassencs s'han posicionat a favor de la municipalització. El punt àlgid d'aquest suport va ser la manifestació que va recórrer els carrers de Terrassa el passat 19 de març.
El conflicte, a més, continua immers en una batalla judicial. L'empresa va presentar quatre recursos contenciosos administratius contra els acords del ple extraordinari del passat desembre que iniciaven el traspàs dels béns de Mina a l'Ajuntament. Tres dels recursos demanaven una suspensió cautelar dels acords, dos dels quals, a data de finals de març, ja s'havien desestimat.
La concessió del servei d'aigua a Mina va acabar el passat 9 de desembre, després que la companyia explotés el subministrament a la ciutat durant 75 anys, amb un contracte signat el 1941, en plena postguerra. L'Ajuntament, amb el PSC al capdavant i el suport dels grups d'esquerres al consistori, ha optat per la gestió pública, que tanmateix s'haurà de justificar amb uns informes que tenen, com a data de presentació prevista, el mes de maig.
Tanmateix, la gestió de l'aigua continuarà en mans de Mina, com a mínim, fins el desembre d'aquest any, després de la segona pròrroga forçosa aprovada el mes de març. L'Ajuntament espera aprofitar aquests mesos, doncs, per enllestir el procés i poder estrenar el 2018, si tot va bé, amb el subministrament d'aigua en mans públiques.
L'inici d'aquest expedient, que implica la creació d'una comissió político-tècnica, és el primer pas d'aquest procés. Després, aquesta comissió haurà, un cop acabats els informes sobre les diferents formes de gestió, de redactar una memòria justificativa, així com el projecte a seguir; uns documents que s'hauran d'aprovar pel ple i passar-los a exposició pública; i, un cop rebudes les al·legacions i comentaris, fer l'aprovació definitiva i, en cas necessari, constituir la nova empresa.
La comissió estarà formada per representants dels grups polítics municipals, així com pels serveis tècnics municipals i per dues entitats ciutadanes: la Unió de Consumidors de Catalunya i la Federació d'Associacions de Veïns de Terrassa.
Com ja va passar fa una setmana, quan es va aprovar el dictamen, la composició d'aquesta comissió ha estat el punt de xoc entre partits. Tant el PP com Ciutadans han lamentat que els empresaris, i el sector econòmic en general, s'hagin quedat sense representació. Segons els dos partits, usuaris de l'aigua com els comerciants, els autònoms o la indústria no estan representats per dues entitats que, a més, no són imparcials perquè s'han posicionat a favor d'una gestió pública.
El PDECat, el soci de govern del PSC, ha reconegut que la comissió no "és tan rica com hauria de ser" pel mateix motiu, tot i que ha entès que l'entrada, per exemple, de la patronal, hauria complicat molt el funcionament de la comissió. Aquesta ha estat la justificació que també han donat els socialistes, que han tornat a reclamar a Mina que faciliti el procés que s'ha de seguir un cop acabada la concessió.
A l'altra banda, tant la CUP com Terrassa en Comú i ERC-MES s'han posicionat contra la presència dels poders econòmics a la comissió. Els grups d'esquerres han considerat que la patronal, on estan representats una bona part dels accionistes de Mina, hauria tingut un conflicte d'interessos que no li hagués permès ser neutral, i han defensat el dret a decidir de l'Ajuntament.
La guerra per l'aigua, en plena ebullició
La batalla per la municipalització de l'aigua s'ha convertit en un dels principals conflictes polítics a la ciutat en els últims anys. Tot i que hi ha una majoria política clara - 20 de 27 regidors - clarament a favor d'una gestió pública, Mina està posant les coses molt difícils al consistori, que ha denunciat traves legals i administratives i, fins i tot, pressions i amenaces personals a l'alcalde.
De fet, els poders econòmics de la ciutat, representats, sobretot, per la Cecot, la Cambra de Comerç i Indústria i la Cambra de la Propietat Urbana, s'han posicionat clarament al costat de l'actual concessionària, Mina Pública d'Aigües de Terrassa, propietat d'Agbar, i han avalat l'empresa mixta que proposa la companyia com a solució al conflicte.
De l'altra banda, i a més dels partits polítics d'esquerres, gran part de la societat civil i dels col·lectius ciutadans terrassencs s'han posicionat a favor de la municipalització. El punt àlgid d'aquest suport va ser la manifestació que va recórrer els carrers de Terrassa el passat 19 de març.
El conflicte, a més, continua immers en una batalla judicial. L'empresa va presentar quatre recursos contenciosos administratius contra els acords del ple extraordinari del passat desembre que iniciaven el traspàs dels béns de Mina a l'Ajuntament. Tres dels recursos demanaven una suspensió cautelar dels acords, dos dels quals, a data de finals de març, ja s'havien desestimat.
La concessió del servei d'aigua a Mina va acabar el passat 9 de desembre, després que la companyia explotés el subministrament a la ciutat durant 75 anys, amb un contracte signat el 1941, en plena postguerra. L'Ajuntament, amb el PSC al capdavant i el suport dels grups d'esquerres al consistori, ha optat per la gestió pública, que tanmateix s'haurà de justificar amb uns informes que tenen, com a data de presentació prevista, el mes de maig.
Tanmateix, la gestió de l'aigua continuarà en mans de Mina, com a mínim, fins el desembre d'aquest any, després de la segona pròrroga forçosa aprovada el mes de març. L'Ajuntament espera aprofitar aquests mesos, doncs, per enllestir el procés i poder estrenar el 2018, si tot va bé, amb el subministrament d'aigua en mans públiques.