El govern de Terrassa proposa que el nou model de Seat sigui el «Seat Ègara»

PSC i PDECat porten a la Junta de Portaveus una proposta per demanar a Seat que la denominació amb referència terrassenca sigui inclosa en la llista de possibles noms per al quatre per quatre que sortirà al mercat el 2018

Seat comercialitzarà el seu nom model el 2018 i encara no està decidit el nom.
Seat comercialitzarà el seu nom model el 2018 i encara no està decidit el nom. | Seat
Redacció
25 d'abril del 2017
Actualitzat a les 11:52h
El ball de noms proposats a Seat per al pròxim model de la marca continua, i Terrassa no es vol quedar enrere en presentar candidatura. L'Ajuntament de Terrassa debatrà una proposta que neix de l'equip de govern i que pretén elevar a Seat una petició per incloure un nom terrassenc en la llista de possibles noms per al nou model. El nom proposat no serà "Seat Terrassa" sinó "Seat Ègara", en referència al topònim romà.

Els dos grups municipals que integren l'equip de govern, PSC i PDECat, presentaran de manera conjunta a la Junta de Portaveus un acord per demanar a l'empresa automobilística la denominació "Seat Ègara" per al nou vehicle de tipus tot terreny que sortirà al mercat el 2018. Si la proposta rep el suport de prou grups municipals, s'aprovarà i es farà arribar a Seat.

Altres ajuntaments, com el de Mollet del Vallès, també s'han postulat com a municipis per representar el nou model de vehicle que produirà Seat. El procés de selecció, segons ha informat Seat, es regeix per una sèrie de normes no escrites i las premissa bàsica és cuidar que el nom sigui innocu en altres idiomes, ja que es comercialitzarà en molts països.

"Creiem que aquesta proposta, a més de portar el nom d'Ègara arreu, també serviria com a homenatge per als fundadors i els antics treballadors i treballadores de l'empresa INDUCAR, situada a la nostra ciutat i proveïdora de Seat. I és que Terrassa té una implicació històrica amb la companyia Seat gràcies a INDUCAR. En aquesta línia, cal recordar que l'empresa té un model mític amb essència molt terrassenca: es tracta del cotxe Seat 1200 Sport", recorda la proposta presentada per l'equip de govern.

Un cotxe amb ADN terrassenc

L'enginyer Antoni Amat va ser el responsable de l'equip de l'empresa terrassenca INDUCAR S.C. que, juntament amb l'estilista italià Aldo Sessano, van dissenyar la carrosseria del Seat 1200 Sport. El model patró d'aquest vehicle va ser fabricat amb resina l'any 1973, i posteriorment l'any 1979, ja es va fer realitat com a cotxe que es va comercialitzar a tot l'Estat i a Europa.

La mecànica, derivada del mateix Seat 127, va ser resolta pel Centre Tècnic de la companyia a Martorell. Aquest projecte va ser l'embrió del que després seria el model Seat 1200. En una primera etapa el motor era de 1200 cc i es va potenciar fins a 1430 cc en una segona versió. Així doncs, el Seat 1200 va ser un projecte desenvolupat en la dècada del 1970 per l'empresa  terrassenca de carrosseries INDUCAR S.C. El mercat espanyol era en un moment idoni per admetre un tipus de cotxe més esportiu, però alhora amb un bon servei com a utilitari.

El resultat va ser molt innovador i va impactar fortament en el mercat. En un context en què tots els automòbils fabricats a Espanya eren rèpliques dels models originals de firmes estrangeres, INDUCAR va aconseguir trencar el sucursalisme que caracteritzava la indústria automobilística espanyola. Amb els anys el Seat 1200 s'ha convertit en un cotxe clàssic, conegut popularment com a "bocanegra". Aquest cotxe va ser homologat per la pròpia Fiat i venut en els seus concessionaris europeus amb un total de 19.341 unitats fabricades.

L'impacte de la producció d'aquest vehicle a Terrassa va ser destacat. A la dècada dels setanta van coincidir la crisi petroliera internacional, la crisi del tèxtil i la crisi del règim. La indústria terrassenca va canviar obligada per les circumstàncies i, malgrat el Pla de Reestructuració de 1975, moltes empreses van haver de tancar. Aquest context contrastava amb la situació d'INDUCAR, que tot i la profunda crisi local i internacional -també del sector automobilístic- passava pel seu millor moment. El contrast era total si tenim en compte l'organització social de l'empresa, una cooperativa de marcat caràcter democràtic, única a Terrassa, i que provocava certs recels entre les elits locals. Es tractava per tant d'una empresa excepcional, que va trencar amb totes les limitacions contextuals i de mentalitat del moment i que es va avançar a la reestructuració de la indústria terrassenca dels anys posteriors.