Contaminació

​Terrassa, una de les ciutats amb més contaminació atmosfèrica de Catalunya

L'estació de Terrassa va superar la mitjana de diòxid de nitrogen marcada per la Unió Europea i l'OMS | El Govern eliminarà abans de juny alguns descomptes als peatges pels cotxes dièsel | El 2018 començarà a cobrar un impost segons la contaminació dels vehicles, que preveu recaptar uns 110 milions d'euros el 2020, i finançarà la renovació del parc mòbil

per Redacció, 21 d'abril de 2017 a les 07:15 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 d'abril de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Terrassa és una de les poblacions amb més contaminació atmosfèrica de Catalunya i incompleix els nivells marcats per la Unió Europea i l'OMS, si més no pel que fa al diòxid de nitrogen (NO2). Això és el que es desprèn de les dades de l'Anuari de la Qualitat de l'Aire 2016, que s'ha presentat aquest dijous.

L'estació de mesura de qualitat de l'aire de Terrassa, situada a la rambleta del Pare Alegre, és una de les sis que han superat la mitjana anual màxima de 40 micrograms per metre cúbic. El problema, doncs, és la mitjana anual, i no els límits màxims diaris, que no se superen gaire sovint, a diferència d'altres ciutats europees. A més de Terrassa, la mitjana s'ha superat a Mollet, Sant Andreu de la Barca, i a l'Eixample, Gràcia i el Poblenou a Barcelona. Les estacions que més incompleixen són les properes a grans vies de trànsit rodat: és el cas de l'egarenca, que està en un dels punts per on passen més cotxes, a l'accés al centre des de la C-58 i la C-16.


Menys descomptes per a vehicles dièsel als peatges

El Govern preveu eliminar en les pròximes setmanes alguns descomptes als peatges d'autopistes de la Generalitat a tots els vehicles dièsel. En el marc de l'estratègia per millorar la qualitat de l'aire, sobretot a la conurbació de Barcelona, el Departament de Territori i Sostenibilitat, vol eliminar qualsevol incentiu a la compra de cotxes dièsel, que són els que més òxids de nitrogen emeten.

Per això, abans de juny, es cancel·laran les bonificacions als vehicles de baixes emissions que funcionin amb gasoil. D'altra banda, a partir del 2018 es començarà a implantar un nou impost segons la contaminació de cada vehicle. Quan el 2020 estigui plenament implantat, es preveu recaptar uns 110 milions d'euros anuals, que serviran per protegir el patrimoni natural i per lluitar contra el canvi climàtic, amb ajudes a la compra de vehicles ecològics.

Les autopistes gestionades per la Generalitat, com la C-32, la C-16 i la C-13, fan quatre tipus de descomptes: als vehicles elèctrics, als que hi passen de forma recorrent, als que porten tres o més ocupants i als de baixes emissions, que usen el sistema anomenat ECO-ViaT. Aquests últims tenen un 30% de descompte i l'usen tant vehicles de gasolina com 2.222 dièsel, un 24,6% de tots els beneficiaris.


Aquest descompte pels dièsel s'havia d'eliminar l'1 de gener passat, quan van entrar en vigor les tarifes d'aquest 2017, però s'ha hagut d'endarrerir perquè faltava signar un conveni amb la Direcció General de Trànsit per tal que la Generalitat pogués accedir a les dades dels vehicles. El conveni ja està llest, i Rull ha dit que en poques setmanes, "abans d'un mes", ja s'eliminarà aquest descompte, per tal de conscienciar la població que els vehicles dièsel perjudiquen la qualitat de l'aire més que els de gasolina.

Nou impost sobre les emissions de CO2

Aquesta lluita contra els dièsel també es veurà reforçada per l'entrada en vigor d'un nou impost sobre les emissions de CO2 a turismes, furgonetes i motos. S'implantarà progressivament entre 2018 i 2019 i preveu recaptar en total uns 110 milions anuals a partir del 2020. Comptant que a Catalunya hi ha més de 4 milions de vehicles matriculats, la mitjana de l'impost anual serà de 25 euros, tot i que es graduarà en funció del grau d'emissions.

Els diners recaptats a través d'aquest nou impost es dividiran en dos fons a parts igual. Un serà per protegir el patrimoni natural i l'altre serà per lluitar contra el canvi climàtic. Una part d'aquest segon fons servirà per finançar les ajudes a la renovació de flotes, principalment taxis i furgonetes de distribució. S'està estudiant encara si aquestes ajudes també aniran a parar a vehicles dièsel de baixes emissions o en quedaran exclosos.

Aquestes mesures per reduir el NO2 són conseqüència directa de la mala qualitat de l'aire de l'àrea metropolitana, que no millora prou tot i les advertències de la Unió Europea. La Generalitat, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona s'han marcat com a objectiu reduir les emissions contaminants del trànsit un 10% en cinc anys i un 30% en 15 anys.

Problema "actual, crònic i real"

Així, segons el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, la mala qualitat de l'aire és un problema "actual, crònic i real". Per això, i com que el problema és la mitjana anual i no les superacions diàries puntuals, calen mesures estructurals, tot i que també es prendran mesures concretes en punts concrets, ha dit Rull.

A més d'aquestes dues mesures, Rull també ha recordat que a finals d'aquest any ja es farà una prova pilot per implantar a la Línia-9 del Metro l'anomenada T-Mobilitat, una targeta de transport públic que costarà segons els quilòmetres i l'ús que se'n faci. A finals del 2018 s'hauria d'implantar a tota l'àrea metropolitana, el primer semestre del 2019 a la resta de comarques de Barcelona i a finals del 2019 a la resta de Catalunya.

En els episodis de contaminació es posarà a la venda l'anomenada T-2, una targeta de transport públic més barata de l'habitual, es reforçarà el transport públic i es flexibilitzarà l'horari d'entrada a la feina dels treballadors públics. Com a mesures estructurals també es preveuen aparcaments dissuasius i la substitució parcial de la flota de vehicles de la Generalitat per turismes més ecològics. Si el 2016 només 2 dels 900 vehicles renovats van ser híbrids o elèctrics, aquest 2017 ja seran 81 de 389, 60 dels quals seran per a Territori i Sostenibilitat.

L'aire no millora prou a l'àrea de Barcelona

La contaminació de l'aire entorn de Barcelona continua incomplint els nivells marcats per la Unió Europea i l'OMS, sobretot pel que fa al diòxid de nitrogen (NO2) i les partícules PM10. En general, es compleixen els nivells màxims permesos a tot el país i en tots els contaminants avaluats, uns 15 en total, en 127 punts de mesurament situats en 82 municipis de les 15 zones que divideixen Catalunya. Durant el 2016 es van fer 673 mesuraments automàtics, amb 35,4 milions de dades obtingudes, i més de 1.000 manuals, amb més de 50.000 dades. La UE té oberts dos expedients per aquests dos grans contaminants.

El problema no són els límits màxims diaris, que no se superen gaire sovint, com sí que passa a Madrid o altres ciutats continentals europees, sinó la mitjana anual. En el cas del NO2, les dades s'han estabilitzat respecte als últims anys, cosa positiva si es té en compte que la sortida de la crisi ha fet augmentar la mobilitat i l'activitat industrial, però negativa si es tenen en compte les múltiples advertències que històricament ha fet la UE a l'estat i la Generalitat. La mitjana anual, fixada com a màxim en 40 micrograms per metre cúbic, s'ha superat al Barcelonès, Baix Llobregat i Vallès.

En concret, sis estacions han superat la mitjana anual màxima de 40 micrograms per metre cúbic: Mollet, Sant Andreu de la Barca, Terrassa i Barcelona (Eixample, Gràcia i Poblenou). El 2015 hi havia 12 estacions que incomplien la mitjana màxima anual, i el 2014 n'hi havia set. Les estacions que més incompleixen són les properes a grans vies de trànsit rodat. En general, el 2016 i el 2014 van tenir nivells similars, però inferiors als del 2015, que meteorològicament va ser menys ventós i càlid.

Els altres contaminants

Pel que fa als altres contaminants, les PM10 s'han reduït lleugerament i continuen la reducció iniciada el 2008, sobretot per la crisi econòmica. No ha superat el valor límit anual en cap estació i només a la plana de Vic s'ha superat el valor límit diari. Així, el 2015 es van superar els nivells en quatre estacions, però el 2016 només es van superar en una.

A la plana de Vic també s'ha notat un increment del benzopirè per la crema incorrecta de combustibles fòssils. El Consell Comarcal donarà recomanacions als ciutadans per millorar la crema i es faran controls a estacions de biomassa.

També s'han superat els nivells màxims permesos d'ozó troposfèric en set zones, un total de 13 de 48 punts: plana de Vic, comarques de Girona, Alt Llobregat (Berguedà i Solsonès), Pirineu Oriental (Alt Urgell, Cerdanya i Ripollès), Prepirineu (Pallars Jussà i Solsonès), Terres de Ponent i Terres de l'Ebre. A la plana de Vic i al Pirineu Oriental es va superar deu cops el llindar d'informació a la població.

Els nivells d'ozó depenen molt de la meteorologia. Augmenten amb la radiació solar i per tant se supera el màxim permès sobretot de primavera a tardor d'anys càlids, de poc vent i poca pluja, i cap al migdia i la tarda. També hi ha certa preponderància en entorns rurals a sotavent d'aglomeracions urbanes. No és causat per l'acció de l'home directament, sinó a través d'altres gasos precursors, com els òxids de nitrogen i els compostos orgànics volàtils. Per tant, si es redueixen els precursors, es redueix l'ozó, com ha passat en els últims anys, i per això es vol seguir reduint el NO2 emès pels cotxes i els compostos volàtils de les indústries. Des dels anys 90 s'ha detectat una reducció important.

L'àcid sulfhídric o sulfur d'hidrogen (H2S) ha superat sis cops els nivells a Igualada. El 2005 es va posar en marxa una estació de tractament d'aigües residuals de la indústria pelletera, i els nivells d'H2S van superar els nivells màxims establerts el 2006 i el 2007, amb fins a 72 incompliments. L'Ajuntament va portar a terme diverses actuacions del 2006 al 2008 per reduir les emissions d'aquest contaminant fins a gairebé eliminar-les. El 2011 es van tornar a superar els nivells 38 cops i el consistori va emprendre noves mesures correctores i preventives. El 2014 es van incomplir 59 cops els nivells, però el 2015 ja es van reduir a vuit cops i l'any passat van ser només sis els incompliments.

Per al Camp de Tarragona, Territori i Sostenibilitat afirma que la qualitat de l'aire no és "significativament diferent" de la resta de Catalunya i no suposa riscos per a la salut dels seus habitants. Tot i això, a causa de l'especial sensibilitat dels ciutadans de la zona i la convivència entre activitats petroquímiques i zones residencials, s'ha dissenyat un sistema de vigilància de l'aire específic, passant de controlar 24 compostos a 97, sobretot orgànics volàtils, de tres a sis punts de control i ampliant les estacions d'11 a 13, amb la incorporació de La Canonja i La Pineda (Vila-seca).
 

Cabines de cobrament de l'autopista Terrassa - Manresa. Foto: Pere Fontanals

 

Participació