18
d'abril
del
2017
Actualitzat
a la
13:45h
Aquesta darrera setmana santa la iniciàvem amb una notícia trista: l’adéu de la Lourdes Plans i Campderrós. Massa jove. La Lourdes estava en plena activitat com a historiadora i amb aquella maduresa que permetia augurar que seguiríem tenint, de la seva mà, treballs cada vegada més interessants de la nostra història local.
Terrassa està de dol. I n’està sobretot el món de la historiografia local. Ha estat especialment un cop dur pels companys del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa del que la Lourdes n’ha estat membre ben activa els darrers 25 anys i del que n’havia estat també presidenta. El seu president actual, el Manel Márquez, és un dels qui més han sentit la seva pèrdua. La recordava aquests dies com una gran historiadora, una activista cultural i sobretot una gran persona. Al Manel li manllevo també aquesta descripció de la Lourdes que em sembla plenament encertada: Una persona treballadora, discreta, humil, que ha fet el que millor sabia i més li agradava: investigar el nostre passat per posar-ho al servei de tothom amb la voluntat de construir una ciutat millor, una societat millor i un món millor.
La Lourdes formava part del consell editorial dels Llibres de Terrassa que editem des de la Fundació Torre del Palau. Dono fe de la seva bonhomia, de la gran capacitat de treball, de la seva saviesa com a historiadora i del bon tracte que sempre ha tingut amb tots nosaltres. Vam tenir la sort i l’honor de publicar alguns dels seus treballs, com a autora o coautora: La vida cultural i recreativa a la Terrassa d’ahir, 1875-1931 (2000), Combat per la llibertat. Memòria de la lluita antifranquista a Terrassa, 1939-1979 (2007), L’aiguat del 1962, 50 anys després (2012), 50 històries de Terrassa. Fets, vivències i documents (2015). I del seu treball rigorós i fecund encara n’esperàvem poder-ne seguir publicant per molt temps més. Gràcies per la teva bona feina, Lourdes. Descansa en pau.
Terrassa està de dol. La historiografia de Terrassa ha perdut una persona molt valuosa. Però la Lourdes forma ja part també de la nostra història.
Màrius Massallé
President de la Fundació Torre del Palau
Terrassa està de dol. I n’està sobretot el món de la historiografia local. Ha estat especialment un cop dur pels companys del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa del que la Lourdes n’ha estat membre ben activa els darrers 25 anys i del que n’havia estat també presidenta. El seu president actual, el Manel Márquez, és un dels qui més han sentit la seva pèrdua. La recordava aquests dies com una gran historiadora, una activista cultural i sobretot una gran persona. Al Manel li manllevo també aquesta descripció de la Lourdes que em sembla plenament encertada: Una persona treballadora, discreta, humil, que ha fet el que millor sabia i més li agradava: investigar el nostre passat per posar-ho al servei de tothom amb la voluntat de construir una ciutat millor, una societat millor i un món millor.
La Lourdes formava part del consell editorial dels Llibres de Terrassa que editem des de la Fundació Torre del Palau. Dono fe de la seva bonhomia, de la gran capacitat de treball, de la seva saviesa com a historiadora i del bon tracte que sempre ha tingut amb tots nosaltres. Vam tenir la sort i l’honor de publicar alguns dels seus treballs, com a autora o coautora: La vida cultural i recreativa a la Terrassa d’ahir, 1875-1931 (2000), Combat per la llibertat. Memòria de la lluita antifranquista a Terrassa, 1939-1979 (2007), L’aiguat del 1962, 50 anys després (2012), 50 històries de Terrassa. Fets, vivències i documents (2015). I del seu treball rigorós i fecund encara n’esperàvem poder-ne seguir publicant per molt temps més. Gràcies per la teva bona feina, Lourdes. Descansa en pau.
Terrassa està de dol. La historiografia de Terrassa ha perdut una persona molt valuosa. Però la Lourdes forma ja part també de la nostra història.
Màrius Massallé
President de la Fundació Torre del Palau