Setmana Santa del 1981: quan Terrassa va conèixer de prop el terrorisme

Eren tres quarts de tres de la matinada del dissabte, 11 d'abril de 1981. Era la vigília del diumenge de Rams. Terrassa encara vivia amb la por al cos, despertant tot just després de la dictadura franquista i amb l'ensurt que havia deixat, menys de dos mesos abans, el cop d'estat de Tejero. Aquella nit, però, no seria més tranquila.

A aquella hora, una bomba d'una potència considerable despertava, amb un gran terrabastall, la plaça Vella de Terrassa. La façana de l'oficina de la companyia elèctrica FECSA, al número 3 de la plaça, entre la farmàcia i el carrer Cremat, quedava completament destrossada. També hi va haver danys als habitatges del voltant, per la potència de l'explosió. Una signatura reivindicava l'acció: Terra Lliure.

No era l'únic missatge que apareixia a les parets de l'oficina, segons apuntaven aleshores els mitjans. A les parets de l'oficina, que també havia rebut danys als vidres i al mobiliari de l'interior, també hi havia pintades amb l'estelada, així com les paraules "Independència" i "Fora nuclears". 

De fet, a part de ser una organització independentista i socialista, l'ecologisme i l'antinuclearisme eren, també, reivindicacions de la banda. En aquell moment s'estaven construint les centrals nuclears d'Ascó (Ribera d'Ebre), Vandellòs II (Baix Camp) i Cofrents (Vall d'Aiora). Així ho explicaven en el comunicat reivindicatiu que van deixar en dues cabines de telèfon, avisant els mitjans locals perquè el recollissin.
 

El comunicat de Terra Lliure reivindicant l'atemptat

Terra Lliure, organització revolucionària que lluita per la independència total dels Països Catalans, reivindica l'acció portada a terme ahir contra l'oficina de FECSA a Terrassa. Acció que forma part de la campanya contra les empreses responsables de la construcció de les centrals nuclears d'Ascó, Vandellós II i Cofrents. Terra Lliure proseguirà en aquesta campanya contra la nuclearització del nostre país, augmentant si és precís la importància de les seves accions.  Contra la nuclearització del país!  Independència o mort! Terra Lliure, 11 d'abril 1981

Poques hores després de l'atemptat, la Policia va detenir quatre joves, tres dels quals veïns de Terrassa, com a presumptes autors de l'atemptat. Tot i això, poc després els deixarien en llibertat sense càrrecs, en demostrar-se que no havien tingut res a veure amb l'acte.

Fins aquell moment, el grup terrorista i, en general, el terrorisme eren desconeguts dins de la ciutat. El d'aquella nit seria el primer dels quatre cops en què la banda actuaria a Terrassa: tornarien a posar bombes el 9 de novembre del mateix 1981, al quarter de la Guàrdia Civil del carrer Baldrich; el 10 de juliol del 1984, un altre cop contra les oficines de FECSA a la plaça Vella, i el 9 de març del 1990, contra els Jutjats, a la rambla d'Ègara, tots ells sense causar, pràcticament, danys personals. Sí que va ser molt més greu l'altre atemptat que ha patit la ciutat: l'assassinat del regidor del PP de Viladecavalls Francisco Cano, a mans d'ETA, el desembre de l'any 2000.

L'organització terrorista que lluitava per "la independència total dels Països Catalans" s'havia format amb prou feines tres anys abans. De fet, ni tan sols s'havia donat a conèixer públicament: ho faria el 23 de juny del 1981 al Camp Nou, durant un partit del FC Barcelona.

Tanmateix, la banda portava actuant des del 1978, i dos dels seus membres havien mort un any després: un, en ser disparat per la policia en un control, i l'altre, mentre manipulava una bomba. Des del 1979 havia rebut el suport i l'entrenament d'ETA, i un mes després d'aquell primer atemptat a Terrassa cometria el seu acte més famós: el segrest del periodista Federico Jiménez Losantos. L'organització es va dissoldre el 1995.