Terrassa va proclamar la República ara fa 86 anys

 Proclamació de la República a l'Ajuntament de Terrassa / Fotos: Arxiu Tobella/Baltasar Ragon

La Terrassa que proclamà la República el 14 d'abril de 1931 és una ciutat d'encara no 40.000 habitants, (39.975), amb un saldo migratori superior al vegetatiu. Era un municipi eminentment tèxtil, i per això se'l coneixia arreu de l'estat. Des de la dimissió del dictador Primo de Rivera fins a la proclamació de la República van passar catoze mesos.

Els resultats de les eleccions municipals del 12 d'abril van ser contundents: 3.680 vots pels republicans, 1.980 pels monàrquics i 1.587 pels catalanistes. Amb aquests vots, la llei electoral del moment atorgarà 21 regidors republicans, 9 monàrquics i 1 catalanista. Els comunistes del BOC obtingueren poc més de dos-cents vots i cap regidor.

Els diaris del dia següent, 13 d'abril, ja parlaven del triomf republicà a Terrassa i a tot l'estat, però la gran eufòria va esclatar el 14. La notícia de la proclamació de la República Catalana a Barcelona va saber-se a la ciutat al migdia. Ràpidament, els regidors republicans electes es van reunir a la Casa del Poble del carrer Cremat per prendre el timó i conduir Terrassa cap a la República. Amb el carrer Cremat i el Raval plens, els edils van dirigir-se a l'Ajuntament i van hissar les banderes tricolor i catalana. Un grup de joves va entrar al Consistori i es va emportar els retrats d'Alfons XIII per cremar-los al Raval. Al voltant de la foguera tot eren crits de "Visca la República!" i "Mori el rei!"

La gent va abandonar les fàbriques, les campanes repicaven en senyal de joia i diversos edificis de la ciutat lluïen la bandera republicana, fins i tot el Gran Casino. També es van cremar banderes espanyoles i es van alliberar set presos de la presó del Passeig. La Banda Municipal interpretava la Marsellesa i la Santa Espina, que es van convertir en himnes de llibertat, mentre acompanyava la manifestació amb banderes i pancartes que demanaven l'amnistia i el desarmament del sometent. Els regidors Samuel Morera, Josep Camí i el futur alcalde Avel·lí Estrenjer van fer un discurs des del balcó de l'Ajuntament elogiant la República.

A l'interior del Consistori, els regidors electes es van reunir amb els representants de les entitats locals per demanar la seva col·laboració en la consolidació del nou règim. Al dia següent, al camp de futbol del Terrassa, uns deu mil ciutadans es van trobar per celebrar una assemblea magna, en la qual es va decidir demanar al nou Govern l'amnistia, la separació entre Estat i Església i un seguit de drets i llibertats, com el sufragi universal.

Terrassa començava a caminar cap a una nova etapa de democràcia i llibertat, però també cap a uns anys d'importants conflictes socials que desembocarien en enfrontaments no precisament pacífics.

L'Ajuntament havia estat durant la Dictadura de Primo de Rivera totalment controlat pels homes vinculats al salisme. A Terrassa, Alfons Sala i Argemí encarnava un caciquisme consolidat, amb molta influència sobre els centres de poder i vinculat als interessos de la gran burgesia industrial. El moviment es caracteritzava pel seu discurs espanyolista, monàrquic i conservador. Amb el pas cap a la Dictablanda -una dictadura més relaxada- van arribar a Terrassa successius canvis a l'alcaldia, fins a quatre entre febrer i abril de 1930. L'escollit a a l'abril, el darrer de la monarquia, era el catalanista conservador Josep Gibert.

La Dictablanda va permetre, igual que a la resta de l'estat, una reorganització de les forces polítiques locals. La dreta espanyolista local havia crescut a l'entorn d'Alfons Sala, agrupava homes vinculats a la Unión Monárquica Nacional, a la Peña Ibérica, a la Unión Patriótica o al Sometent, com Josep Badrinas, Josep Clapés, Rossend Font o Amadeu Torrens. En una reunió al Gran Casino el gener de 1931 van decidir unir tot el conglomerat d'extrema-dreta en una sola coalició de cara a les eleccions municipals. El seu òrgan seria Crónica Social, des del qual llançarien atacs contra la coalició republicana amb un discurs de la por vinculant república amb caos i desordre absolut.

La dreta més propera al país estava representada per l'Associació Catalanista, una formació independent terrassenca propera a la Lliga Regionalista, tot i que d'un tarannà més progressista que el partit de Cambó. Comptava amb homes d'important trajectòria política com Pere Salom, Josep Puigbò o Josep Gibert. Abans de les eleccions de 1931 van intentar en tot moment una coalició amb els republicans, que no va reeixir per dissensions. El seu òrgan local era El Dia -considerat pels historiadors locals com el mitjà de comunicació de més qualitat i més important de la ciutat- que durant la campanya electoral va dedicar les seves pàgines a defensar la continuïtat de l'acció que estaven portant a terme al consistori municipal i a atacar la dreta monàrquica.

Divisió del republicanisme
La família republicana estava força dividida. Tres grups importants tenien ideals republicans: Fraternitat Republicana i Centre Republicà Obrer -sorgits al si de la Casa del Poble del Carrer Cremat- i Centre Catalanista Republicà, escissió de l'Associació Catalanista.

El març de 1931, Fraternitat Republicana s'adhereix al procés constituent d'ERC i tindrà com a principal portaveu L'Acció, l'únic periòdic de la República encara avui publicat. Pocs dies abans de les eleccions i després de moltes discussions, les tres famílies republicanes acorden presentar-se en una sola coalició amb el nom de Bloc Catalanista Republicà.

Les figures més representatives de la coalició seran Avel·lí Estrenjer, Ramon Camps i Samuel Morera, tots tres futurs alcaldes. A l'esquerra de la coalició hi havia els comunistes del Bloc Obrer Camperol, que comptava amb obrers i intel·lectuals provinents de classes mitges de la ciutat, com Pere Vigués o Juli Figueres.