Història

El Social de Terrassa: gairebé 140 anys treballant per la cultura de la ciutat

L'antic Centre Social Catòlic ha estat una de les entitats més actives de la ciutat i hi ha instaurat tradicions molt arrelades entre els terrassencs, com el patge Xiu-Xiu o el Quinto de Nadal

per Joaquim Albalate, 12 d'abril de 2017 a les 08:30 |
Els Pastorets del Social, el 1949. | El Social
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 d'abril de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Centre Cultural El Social, antigament conegut com a Centre Social Catòlic, rebrà la Creu de Sant Jordi per "la tasca cultural i recreativa desplegada des de la seva fundació, l’any 1878, a través de les seves distintes seccions". L'entitat, al llarg dels seus gairebé 139 anys de vida, ha esdevingut "un punt de referència de la vida de la ciutat, ja que ha mobilitzat diverses generacions de terrassencs que han participat activament en l’extens repertori d’activitats i esdeveniments que organitza".

Els orígens de l'entitat estan en la Joventut Catòlica, fundada el 12 de maig de 1878 per Gabriel Trias i Badia al carrer de Sant Jaume, número 2, de Terrassa. Al llarg dels primers anys de vida va anar passant per diferents espais de la ciutat: al carrer de Sant Cristòfol, al de Sant Antoni o al de la Rutlla. En fusionar-se amb l'Associació de Catòlics, va anar a parar a la plaça Vella, i encara pararia al carrer Cremat, abans d'instal·lar-se a la seva seu actual, el 1901, al carrer de la Font Vella, 40.


En aquells primers anys, es van començar a definir les primeres seccions que han arribat fins l'actualitat, com ara el grup de teatre, que va començar a assajar, escriure i representar obres el 1891.
 

El pati del Social, ple durant la Festa Major del 1914. Foto: El Social

 

El 1911 l'aleshores Joventut Catòlica va adoptar el nom de Centre Social, que es considerava més incloent. Així, ja amb aquest nom, van debutar dues activitats nadalenques que l'entitat ha convertit en tota una tradició a la ciutat: la cavalcada de Reis, que organitza des del 1916, tot i que durant uns anys de la postguerra se n'encarregués el Frente de Juventudes, i la representació, per part del grup de Teatre, dels Pastorets, que va debutar el 1921 i que han tingut continuïtat gairebé cada any des d'aleshores.

La Guerra Civil i l'arribada del franquisme van imposar un nou canvi de nom pel de Centro Social Católico, tot i que, en clau interna, tothom l'anomenava en català. Recuperats del sotrac de la guerra i tot i que les activitats estaven sota la lupa del règim, el Social va impulsar una altra de les tradicions més pròpies de la ciutat i més estimades pels terrassencs: el patge Xiu-Xiu, que va "portar" a la ciutat Joaquim Puigbó i Mayol. L'arribada del patge per primer cop, el 26 de desembre del 1951, va significar el sorgiment d'un dels personatges més esperats pels nens i nenes de la ciutat.

 

El patge Xiu-Xiu, el 1951. Foto: El Social

A més, l'entitat va continuar creixent. Entre el 1957 i el 1968, el Social va reformar integralment l'edifici que ocupava, i va incorporar el teatre Socialet i una pista poliesportiva per les diferents modalitats esportives que tenia des del 1930, tot i que l'equip de bàsquet conegut actualment no es formaria fins el 1983. També, el 1958 va recuperar l'Esbart Egarenc, que s'havia dispersat després de la Guerra Civil i s'havia separat en diferents entitats, i que la Festa Major del 1959 recuperaria el Ball de Plaça.

Els darrers anys del franquisme, el Social continuaria sent una de les entitats més actives de la ciutat. Els anys 60 van servir per estrenar el Quinto, un joc popular nadalenc que omple, Nadal rere Nadal, les sales de la seva seu. També, el 1969, va crear el reconeixement de "Terrassenc de l'any", un premi que, actualment, ja han rebut 196 persones.

Amb la democràcia, el Centre Social Catòlic va oficialitzar el seu nom en català i va continuar creixent, consolidant les seccions i activitats històriques i incorporant-ne de noves. Per exemple, el Social és una de les comparses més nombroses, any rere any, del Carnestoltes, i les activitats de Nadal són seguides per milers de persones.

El 1983 va aparèixer el Club de Bàsquet, que compta amb cinc equips federats i una escola; el 1996, la Coral Lamardebé, i el 2002, l'entitat va incorporar el Club d'Escacs Terrassa, creat el 1933, com una secció més. També s'han incorporat nous apartats, com els tallers de pintura, els tasts de vi o la colla sardanista, sorgida a partir dels cursos que hi feia ASERT.

Entre els projectes que té actualment El Social entre mans, hi ha la rehabilitació de la Sala Regina, que havia estat la seu del grup de teatre juntament amb el Socialet, tancat el 2006, i que porten diversos anys rehabilitant amb l'ajuda de diferents persones, entitats i empreses de la ciutat.

La Creu de Sant Jordi que li ha concedit la Generalitat de Catalunya aquest 2017 se suma a altres reconeixements com la Medalla de la Ciutat, que havia rebut el 1955, fa més de seixanta anys, o el Diploma de Serveis Distingits de la Diputació de Barcelona.
 

El primer Ball de Plaça recuperat, el 1959. Foto: El Social

 

Participació