09
de març
del
2017
Actualitzat
a la
13:09h
Sis joves esportistes de Rubí han parlat aquest dimecres sobre el paper de la dona dins del món de l’esport i la competició, coincidint amb la celebració del Dia Internacional de les Dones. L’acte ha tingut lloc a l’Espai Jove Torre Bassas i ha comptat amb la participació de les waterpolistes Beatriz Ortiz i Amanda Triviño, l’escaladora Marina Valencia, la futbolista Irene López i les jugadores d’hoquei línia Shauny Ortega i Eva Marqués.
La regidora de Polítiques d’Igualtat, Maria Mas, ha explicat que la seva regidoria fa temps que treballa per la igualtat entre dones i homes. En aquest sentit, i en l’àmbit esportiu, en anys anteriors s’han organitzat diverses xerrades i s’ha intentat donar visibilitat als partits femenins de les diverses disciplines que es practiquen a la ciutat, incloent-los al programa d’actes del Dia Internacional de les Dones. “Això són gotetes en un oceà, com l’acte d’avui”, ha explicat Mas, que ha afegit estar convençuda que “aquestes gotetes, gotetes, gotetes acabaran fent donar la volta a aquesta realitat, que encara no és la que a totes i a tots ens agradaria i voldríem”.
L’acte ha arrencat amb la visualització d’un vídeo en què es demana a diverses persones ─la majoria dones─ que corrin, piquin o llencin una pilota "com ho faria una nena”. La manera com representen aquestes accions denota que el concepte “com una nena” pot arribar a ser un insult, mostrant les dones com a persones dèbils. Aquest ha estat el punt de partida per reflexionar sobre el paper de les dones en l’àmbit esportiu i competitiu.
Pel que fa a la discriminació en l’àmbit esportiu, les joves rubinenques han coincidit a l’hora d’explicar que hi ha un cert menyspreu envers l’esport femení, de vegades fins i tot provinent de les pròpies federacions. Per exemplificar-ho, Shauny Ortega ha comentat que, l’any passat, quan l’Hoquei Cent Patins va guanyar tant la Copa del Rei (masculí) com la Copa de la Reina (femení), en el lliurament de trofeus ja es van marcar diferències: “Mateixa organització, mateixos equips... però la Copa del Rei era així de gran i la de la Reina, molt més petita. És des de les federacions... no és la gent del carrer, sinó que des de la pròpia organització ja es discrimina”.
Altres exemples que s’han posat d’aquestes diferències entre les disciplines masculines i femenines són la magnitud dels actes d’obertura de les competicions, les diferències de reglament per a homes i per a dones en un mateix esport o el fet que en futbol femení hi hagi absència d’àrbitres assistents en les categories inferiors.
Les noies també han parlat de l’estigma que pot suposar ser dona i practicar esport, sent etiquetades com a marimachos o, fins i tot, lesbianes. “Practicar un esport molt físic fa que el cos canviï i que sigui molt diferent al de la resta de noies. En aquest sentit, et menyspreen una mica. Normalment això ho diu la gent que no pertany a l’àmbit esportiu”, ha explicat la waterpolista Bea Ortiz.
Per la seva banda, Eva Marqués, jugadora d’hoquei línia, ha afegit: “Normalment els que es ficaven amb mi eren els nois que eren dolents practicant esport. Era com si els fes ràbia i aleshores em deien marimacho”. L’escaladora Marina Valencia, en canvi, ha explicat que mai ha viscut aquesta situació: “Jo separo molt bé la meva vida personal de l’esportiva. Quan no escalo m’agrada arreglar-me i quan faig esport em poso xandall”.
Tot i aquests comentaris, cap d’elles ha pensat mai a deixar de practicar esport per aquest motiu. Irene López, futbolista, entrenadora i àrbitre, ha confessat: “Quan ets petita, aquests comentaris t’afecten més, però a mesura que vas creixent i madurant, comences a veure les coses de manera diferent i deixes de donar-hi importància”.
Les joves esportistes també han parlat del binomi esport i maternitat i del tracte que reben les dones dels mitjans de comunicació, entre d’altres. Per últim, les sis convidades a la xerrada han conclòs que l’esport és una part essencial de les seves vides, que les ha ajudat a ser qui són.
Segons la waterpolista Amanda Triviño, “l’esport em dona vida, és molt millor que quedar-se tancada a casa mirant la tele al sofà. L’esport és el centre de la meva vida. Fa tres anys, quan estava al CAR, entrenava més que estudiava. Per mi, és un pilar”.
La regidora de Polítiques d’Igualtat, Maria Mas, ha explicat que la seva regidoria fa temps que treballa per la igualtat entre dones i homes. En aquest sentit, i en l’àmbit esportiu, en anys anteriors s’han organitzat diverses xerrades i s’ha intentat donar visibilitat als partits femenins de les diverses disciplines que es practiquen a la ciutat, incloent-los al programa d’actes del Dia Internacional de les Dones. “Això són gotetes en un oceà, com l’acte d’avui”, ha explicat Mas, que ha afegit estar convençuda que “aquestes gotetes, gotetes, gotetes acabaran fent donar la volta a aquesta realitat, que encara no és la que a totes i a tots ens agradaria i voldríem”.
L’acte ha arrencat amb la visualització d’un vídeo en què es demana a diverses persones ─la majoria dones─ que corrin, piquin o llencin una pilota "com ho faria una nena”. La manera com representen aquestes accions denota que el concepte “com una nena” pot arribar a ser un insult, mostrant les dones com a persones dèbils. Aquest ha estat el punt de partida per reflexionar sobre el paper de les dones en l’àmbit esportiu i competitiu.
Pel que fa a la discriminació en l’àmbit esportiu, les joves rubinenques han coincidit a l’hora d’explicar que hi ha un cert menyspreu envers l’esport femení, de vegades fins i tot provinent de les pròpies federacions. Per exemplificar-ho, Shauny Ortega ha comentat que, l’any passat, quan l’Hoquei Cent Patins va guanyar tant la Copa del Rei (masculí) com la Copa de la Reina (femení), en el lliurament de trofeus ja es van marcar diferències: “Mateixa organització, mateixos equips... però la Copa del Rei era així de gran i la de la Reina, molt més petita. És des de les federacions... no és la gent del carrer, sinó que des de la pròpia organització ja es discrimina”.
Altres exemples que s’han posat d’aquestes diferències entre les disciplines masculines i femenines són la magnitud dels actes d’obertura de les competicions, les diferències de reglament per a homes i per a dones en un mateix esport o el fet que en futbol femení hi hagi absència d’àrbitres assistents en les categories inferiors.
Les noies també han parlat de l’estigma que pot suposar ser dona i practicar esport, sent etiquetades com a marimachos o, fins i tot, lesbianes. “Practicar un esport molt físic fa que el cos canviï i que sigui molt diferent al de la resta de noies. En aquest sentit, et menyspreen una mica. Normalment això ho diu la gent que no pertany a l’àmbit esportiu”, ha explicat la waterpolista Bea Ortiz.
Per la seva banda, Eva Marqués, jugadora d’hoquei línia, ha afegit: “Normalment els que es ficaven amb mi eren els nois que eren dolents practicant esport. Era com si els fes ràbia i aleshores em deien marimacho”. L’escaladora Marina Valencia, en canvi, ha explicat que mai ha viscut aquesta situació: “Jo separo molt bé la meva vida personal de l’esportiva. Quan no escalo m’agrada arreglar-me i quan faig esport em poso xandall”.
Tot i aquests comentaris, cap d’elles ha pensat mai a deixar de practicar esport per aquest motiu. Irene López, futbolista, entrenadora i àrbitre, ha confessat: “Quan ets petita, aquests comentaris t’afecten més, però a mesura que vas creixent i madurant, comences a veure les coses de manera diferent i deixes de donar-hi importància”.
Les joves esportistes també han parlat del binomi esport i maternitat i del tracte que reben les dones dels mitjans de comunicació, entre d’altres. Per últim, les sis convidades a la xerrada han conclòs que l’esport és una part essencial de les seves vides, que les ha ajudat a ser qui són.
Segons la waterpolista Amanda Triviño, “l’esport em dona vida, és molt millor que quedar-se tancada a casa mirant la tele al sofà. L’esport és el centre de la meva vida. Fa tres anys, quan estava al CAR, entrenava més que estudiava. Per mi, és un pilar”.