08
de març
del
2017
Actualitzat
a les
15:32h
En l'actualitat, a Terrassa, hi ha 65 carrers amb noms de personatges femenins (incloent-hi una vintena de santes i marededeus) i 373 amb noms de personatges masculins, segons dades del Departament de Cartografia de l'Ajuntament de Terrassa del 2016. Aquest greuge s'intenta reparar, de mica en mica, amb l'assignació de més noms femenins, tot i que la diferència continua sent abismal. Garantir la paritat de gènere tot incorporant noms de personatges femenins és un dels criteris bàsics que segueix la Comissió del Nomenclàtor, l'ens consultiu que proposa els noms per als espais públics.
La supremacia dels noms masculins en la designació dels carrers ha estat evident al llarg de la història. L'explicació és lògica: els noms dels carrers són el reflex d'una història i d'una cultura basada en la supremacia dels homes pràcticament fins als nostres dies. Fins i tot en la temàtica de sants i marededeus, els noms femenins suposen només una quarta part del total: a Terrassa hi ha 83 carrers amb noms de sants i 28 amb noms de santes i marededéus. No és d'estranyar tenint en compte que la religió cristiana també està protagonitzada i escrita només pels homes.
El primer nom de dona al nomenclàtor de Terrassa va arribar el 1848: el ja desaparegut carrer d'Amàlia, esposa del rei Ferran VII. Més enllà de personatges reials o de marededéus, la presència femenina al nomenclàtor no va arribar fins a principis del segle XX, amb el carrer de Concepción Arenal, sociòloga, pedagoga i assagista gallega. Aquest carrer encara perdura en els nostres dies.
Els primers noms femenins a Terrassa
Els primers carrers no toponímics seran dedicats a personalitats reials. El 1848 es dona el nom de "calle de Fernando Séptimo" (actual carrer de Topete) i "calle de Amalia" (carrer de Serrano) a dos carrers de l'encara vila de Terrassa, en homenatge a la visita reial del 1828. El 1852 s'homenatja Isabel II amb el nom d'un carrer i el mateix any, amb el fervor monàrquic, se li dedica un altre carrer anomenat carrer de la Princesa. Amàlia, Isabel II i Princesa són els primers noms femenins a Terrassa, al segle XIX.
Si tenim en compte que Montserrat (nom assignat el 1860) fa referència a la muntanya i que els carrers d'Amàlia, Princesa i Isabel II van perdre aquests noms amb la revolució liberal de la Gloriosa (1868), el carrer de la Mare de Déu dels Àngels va esdevenir l'únic carrer de Terrassa amb nom femení en el moment de la seva obertura, l'any 1879, i el més antic que encara perdura. Cal remarcar, però, que la denominació popular sovint ha estat simplement "dels Àngels".
Els primers noms de dones reals no vinculats a la monarquia, de dones civils, arriben als anys vint del segle XX, sent el primer el de Concepción Arenal. El 1923, ja començada la dictadura de Primo de Rivera, s'hi afegeixen els de les escriptores Rosario de Acuña i Pardo Bazán i el de la Duquessa de la Victòria, presidenta dels hospitals de la Creu Roja. Casualitat o no, aquests carrers eren dels més perifèrics de la ciutat, però van ser dels pocs carrers dedicats a dones intel·lectuals. Acuña i Pardo Bazán havien mort recentment i Carmen Angoloti, la Duquessa de la Victòria, encara vivia.
Durant la II República, el greuge no millora. És més, s'eliminen els noms de Duquessa de la Victòria i Mare de Déu dels Àngels per referències "nobles" i religioses. Malgrat que la ciutat creix i hi ha constants canvis de nom, les dones es mantenen en l'oblit.
El franquisme va assignar noms dels seus principals col·laboradors als carrers: tot homes. Amb el creixement de la ciutat, l'any 1958 s'aposta per donar noms religiosos als vials de tot un barri: Ca n'Anglada. Alguns d'aquests noms seran femenins, com Santa Marta, Santa Eulalia, Santa Lucía, Virgen del Mar, Nuestra Señora de Lourdes, Nuestra Señora de la Fuencisla, Virgen de la Esperanza... També hi hauran noms d'aquest tipus en altres indrets de la ciutat.
El mateix 1958 es posen els primers noms de personatges femenins locals: Poetessa Caparà (Terrassa, 1829 -1918) i Blanca de Centelles (segle XIV, última castlana del castell de Vallparadís). Igualment, alguns noms de personatges històrics assignats a vials de Terrassa també seran de dones, com ara Emperadriu Eugènia, Reina Elisenda, Agustina Zaragoza o Reina Maria Cristina. No obstant, alguns carrers no es van arribar a obrir i els noms van ser posteriorment revocats.
Els noms de dona en democràcia i en l'actualitat
Durant l'etapa democràtica es fan nombrosos canvis al nomenclàtor per recuperar els noms antics i eliminar les connotacions franquistes. Tot i això, en els canvis que es van fer, les dones van continuar tenint un paper irrellevant. Fins i tot alguns noms, sense tenir cap connotació política, es van eliminar, segurament per desconeixença. Aquest és el cas de carrers com el de Rosario de Acuña, que va passar a ser el carrer de Josep Trueta. Rosario de Acuña havia estat una escriptora lliurepensadora i de pensament republicà.
Fins el 1991, l'Ajuntament de Terrassa s'havia oblidat de les dones, i la terrassenca Paulina Pi de la Serra esdevé la primera de l'era Royes en ser homenatjada amb una plaça. L'activista veïnal i cultural Rosa Mora i la soprano Núria Ribas, també terrassenques, continuaran el camí. A més, per celebrar la medalla d'or aconseguida a Terrassa per la selecció espanyola femenina d'hoquei herba, amb tres terrassenques a l'equip, es va donar el nom de carrer de les Campiones Olímpiques al tram del carrer del Sometent Castella que voreja l'estadi, el 1992.
El punt d'inflexió pel que fa als noms femenina a Terrassa va ser la inauguració del monument d'Andreu Alfaro i l'estrena de la plaça de la Dona, el 1996. A partir d'aquell moment, la inclusió de noms de dones civils, habitualment intel·lectuals, és ja habitual en el nomenclàtor de Terrassa: Adelina Gregoriano, Rosa Puig, Maria Montessori, Margarida Xirgu...
El gener de 2011 es van incorporar al nomenclàtor els últims cinc noms de dona registrats: Concepció Camí Soler, Juliana Morell, Maria Àngels Cardona, Maria Mitchell i Rosalind Franklin, el primer dels quals a un petit vial al Pla del Garrot i els altres quatre a futurs carrers del sector dels Bellots, encara sense urbanitzar i que per tant encara no existeixen en la pràctica.
És molt destacable el fet que a dia d'avui hi ha molt pocs noms de dona en comparació amb els d'homes. Els noms d'homes porten segles d'història mentre que els noms de dones es posen pràcticament a partir dels anys noranta. Tot i que des del 2008 és una de les prioritats de la Comissió del Nomenclàtor, la realitat és que s'han posat molt pocs noms de dona en aquest període. Cal destacar, de fet, que en els mandats de Jordi Ballart, encara no s'ha assignat cap nom femení a vials de la ciutat de Terrassa. Per arribar a una teòrica paritat de gènere en la denominació dels carrers, caldria passar dècades assignant molts més noms de dones que d'homes. Caldria canviar, radicalment, el curs de la història.
La supremacia dels noms masculins en la designació dels carrers ha estat evident al llarg de la història. L'explicació és lògica: els noms dels carrers són el reflex d'una història i d'una cultura basada en la supremacia dels homes pràcticament fins als nostres dies. Fins i tot en la temàtica de sants i marededeus, els noms femenins suposen només una quarta part del total: a Terrassa hi ha 83 carrers amb noms de sants i 28 amb noms de santes i marededéus. No és d'estranyar tenint en compte que la religió cristiana també està protagonitzada i escrita només pels homes.
El primer nom de dona al nomenclàtor de Terrassa va arribar el 1848: el ja desaparegut carrer d'Amàlia, esposa del rei Ferran VII. Més enllà de personatges reials o de marededéus, la presència femenina al nomenclàtor no va arribar fins a principis del segle XX, amb el carrer de Concepción Arenal, sociòloga, pedagoga i assagista gallega. Aquest carrer encara perdura en els nostres dies.
Els primers noms femenins a Terrassa
Els primers carrers no toponímics seran dedicats a personalitats reials. El 1848 es dona el nom de "calle de Fernando Séptimo" (actual carrer de Topete) i "calle de Amalia" (carrer de Serrano) a dos carrers de l'encara vila de Terrassa, en homenatge a la visita reial del 1828. El 1852 s'homenatja Isabel II amb el nom d'un carrer i el mateix any, amb el fervor monàrquic, se li dedica un altre carrer anomenat carrer de la Princesa. Amàlia, Isabel II i Princesa són els primers noms femenins a Terrassa, al segle XIX.
Si tenim en compte que Montserrat (nom assignat el 1860) fa referència a la muntanya i que els carrers d'Amàlia, Princesa i Isabel II van perdre aquests noms amb la revolució liberal de la Gloriosa (1868), el carrer de la Mare de Déu dels Àngels va esdevenir l'únic carrer de Terrassa amb nom femení en el moment de la seva obertura, l'any 1879, i el més antic que encara perdura. Cal remarcar, però, que la denominació popular sovint ha estat simplement "dels Àngels".
Els primers noms de dones reals no vinculats a la monarquia, de dones civils, arriben als anys vint del segle XX, sent el primer el de Concepción Arenal. El 1923, ja començada la dictadura de Primo de Rivera, s'hi afegeixen els de les escriptores Rosario de Acuña i Pardo Bazán i el de la Duquessa de la Victòria, presidenta dels hospitals de la Creu Roja. Casualitat o no, aquests carrers eren dels més perifèrics de la ciutat, però van ser dels pocs carrers dedicats a dones intel·lectuals. Acuña i Pardo Bazán havien mort recentment i Carmen Angoloti, la Duquessa de la Victòria, encara vivia.
Durant la II República, el greuge no millora. És més, s'eliminen els noms de Duquessa de la Victòria i Mare de Déu dels Àngels per referències "nobles" i religioses. Malgrat que la ciutat creix i hi ha constants canvis de nom, les dones es mantenen en l'oblit.
El franquisme va assignar noms dels seus principals col·laboradors als carrers: tot homes. Amb el creixement de la ciutat, l'any 1958 s'aposta per donar noms religiosos als vials de tot un barri: Ca n'Anglada. Alguns d'aquests noms seran femenins, com Santa Marta, Santa Eulalia, Santa Lucía, Virgen del Mar, Nuestra Señora de Lourdes, Nuestra Señora de la Fuencisla, Virgen de la Esperanza... També hi hauran noms d'aquest tipus en altres indrets de la ciutat.
El mateix 1958 es posen els primers noms de personatges femenins locals: Poetessa Caparà (Terrassa, 1829 -1918) i Blanca de Centelles (segle XIV, última castlana del castell de Vallparadís). Igualment, alguns noms de personatges històrics assignats a vials de Terrassa també seran de dones, com ara Emperadriu Eugènia, Reina Elisenda, Agustina Zaragoza o Reina Maria Cristina. No obstant, alguns carrers no es van arribar a obrir i els noms van ser posteriorment revocats.
Els noms de dona en democràcia i en l'actualitat
Durant l'etapa democràtica es fan nombrosos canvis al nomenclàtor per recuperar els noms antics i eliminar les connotacions franquistes. Tot i això, en els canvis que es van fer, les dones van continuar tenint un paper irrellevant. Fins i tot alguns noms, sense tenir cap connotació política, es van eliminar, segurament per desconeixença. Aquest és el cas de carrers com el de Rosario de Acuña, que va passar a ser el carrer de Josep Trueta. Rosario de Acuña havia estat una escriptora lliurepensadora i de pensament republicà.
Fins el 1991, l'Ajuntament de Terrassa s'havia oblidat de les dones, i la terrassenca Paulina Pi de la Serra esdevé la primera de l'era Royes en ser homenatjada amb una plaça. L'activista veïnal i cultural Rosa Mora i la soprano Núria Ribas, també terrassenques, continuaran el camí. A més, per celebrar la medalla d'or aconseguida a Terrassa per la selecció espanyola femenina d'hoquei herba, amb tres terrassenques a l'equip, es va donar el nom de carrer de les Campiones Olímpiques al tram del carrer del Sometent Castella que voreja l'estadi, el 1992.
El punt d'inflexió pel que fa als noms femenina a Terrassa va ser la inauguració del monument d'Andreu Alfaro i l'estrena de la plaça de la Dona, el 1996. A partir d'aquell moment, la inclusió de noms de dones civils, habitualment intel·lectuals, és ja habitual en el nomenclàtor de Terrassa: Adelina Gregoriano, Rosa Puig, Maria Montessori, Margarida Xirgu...
El gener de 2011 es van incorporar al nomenclàtor els últims cinc noms de dona registrats: Concepció Camí Soler, Juliana Morell, Maria Àngels Cardona, Maria Mitchell i Rosalind Franklin, el primer dels quals a un petit vial al Pla del Garrot i els altres quatre a futurs carrers del sector dels Bellots, encara sense urbanitzar i que per tant encara no existeixen en la pràctica.
És molt destacable el fet que a dia d'avui hi ha molt pocs noms de dona en comparació amb els d'homes. Els noms d'homes porten segles d'història mentre que els noms de dones es posen pràcticament a partir dels anys noranta. Tot i que des del 2008 és una de les prioritats de la Comissió del Nomenclàtor, la realitat és que s'han posat molt pocs noms de dona en aquest període. Cal destacar, de fet, que en els mandats de Jordi Ballart, encara no s'ha assignat cap nom femení a vials de la ciutat de Terrassa. Per arribar a una teòrica paritat de gènere en la denominació dels carrers, caldria passar dècades assignant molts més noms de dones que d'homes. Caldria canviar, radicalment, el curs de la història.