08
de març
del
2017
Paula Moreno, la terrassenca de 18 anys que va viatjar a Atenes a ajudar els refugiats, ja porta gairebé un mes a la capital grega, anant d'un lloc a un altre i treballant sense aturar-se. "És una bogeria, no parem”, ha explicat la Paula a La Torre, que fa jornades de fins a 18 hores entre feina i activitats diverses, sempre amb la intenció d'ajudar les persones refugiades que hi ha repartits per una dotzena d'edificis a la ciutat.
Entre les diferents tasques que fa, la jove terrassenca destaca que ha treballat en els magatzems de les diferents organitzacions que treballen sobre el terreny, sobretot amb En Red – Sos Refugiados, una de les associacions que recull i distribueix el material als diversos camps i edificis ocupats per refugiats. "L'última setmana han arribat tres camions, sobretot amb sabates i una mica de menjar”, explica.
Tot i això, des de Grècia vol fer una petició: que els donatius es centrin, a més de diners, en menjar, que és el que més escasseja. De fet, diu, estan saturats de roba de tots els tipus després de les campanyes que s'han dut a terme des de l'inici de la crisi: "l'acabem donant o revenent per aconseguir diners i comprar menjar, que és el que realment fa falta: ara mateix, no volem més roba”, diu. El mateix passa amb les sabates, sobretot de dona i de nen, encara que les d'home van més buscades.
Així doncs, què és el que necessiten els refugiats i els voluntaris que treballen amb ells? "Menjar, sobretot per esmorzar: aquí és molt car, i hi ha productes que s'acaben sovint, com els cereals, les galetes o la llet, sobretot per a nadons”, explica, i diu que hi ha moltes maneres i associacions de fer-ho arribar. També, és clar, a partir dels donatius, que "arriben als refugiats”, segons assegura haver-ho vist amb els seus propis ulls.
De fet, la Paula ha destinat gran part dels diners que recollia a comprar fruita i verdura fresca: dissabte passat va comprar-ne per valor de 1.000 euros, la meitat dels donatius que havia rebut, i l'anirà rebent i repartint al llarg dels propers dies per diferents edificis d'Atenes.
Tot i això, explica que moltes fruiteries d'Atenes "no volen saber res dels refugiats”, i que la que va escollir finalment sí que es solidaritza amb la situació, oferint descomptes, repartint la mercaderia ells mateixos i, si els sobra a l'hora de tancar, regalant-la.
El viatge de la terrassenca continuarà la setmana vinent a l'illa de Quios, una de les portes d'arribada per mar a Europa dels refugiats. Allà es necessiten voluntaris, tot i que encara no ha acabat de tancar quina serà la seva tasca. Això sí, es reserva una part del que ha recollit per les necessitats que s'hi pugui trobar, però diu que "si allà no fan falta, enviaré els diners a Atenes perquè continuin comprant menjar”.
En tot cas, la Paula ha volgut agrair les mostres de solidaritat, per petites que siguin, de totes les persones que, d'una o altra manera, han volgut posar el seu granet de sorra per contribuir a millorar les condicions de les persones refugiades, que, diu, estan d'allò més agraïdes.
Les condicions, una mica millors
La Paula Moreno, que ja havia viatjat dues vegades als camps de refugiats de Grècia, explica que les condicions han millorat per als refugiats. Si més no, aquesta és la seva percepció: "encara no he anat als camps militars, però sé que als squats estan molt millor”. Els squats són els edificis ocupats per famílies de refugiats, com antigues escoles, fàbriques o hotels. "Aquí tenen un sostre i estem molt més per ells: se senten més feliços, els fa tenir més esperança”, explica la terrassenca.
Tot i això, la situació crítica ha fet despertar l'instint de supervivència: "alguns estan registrats als camps tot i viure als squats, perquè allà els donen una ajuda econòmica, uns 90 euros al mes que aquí no tindrien”, revela, "i a principi de mes, van a signar, recullen els diners i tornen”.
No tot és positiu, però. La Paula afirma que, tot i la insistència de les autoritats en què als camps els refugiats ja no dormen en tendes de campanya, alguns encara ho han de fer, "encara que són una minoria”.
Pel que fa als edificis ocupats, la terrassenca lamenta que "l'organització dels voluntaris és una mica caòtica, per exemple, a l'hora de fer activitats per als nens”. Ho justifica dient que el problema és que els voluntaris van i venen i que, sovint, hi ha altres prioritats. També creu que a vegades hi ha greuges comparatius entre squats, i alguns estan en molt millors condicions que d'altres, però "és millor que n'hi hagi un de millor que no que tots estiguin malament”.
Entre les diferents tasques que fa, la jove terrassenca destaca que ha treballat en els magatzems de les diferents organitzacions que treballen sobre el terreny, sobretot amb En Red – Sos Refugiados, una de les associacions que recull i distribueix el material als diversos camps i edificis ocupats per refugiats. "L'última setmana han arribat tres camions, sobretot amb sabates i una mica de menjar”, explica.
Tot i això, des de Grècia vol fer una petició: que els donatius es centrin, a més de diners, en menjar, que és el que més escasseja. De fet, diu, estan saturats de roba de tots els tipus després de les campanyes que s'han dut a terme des de l'inici de la crisi: "l'acabem donant o revenent per aconseguir diners i comprar menjar, que és el que realment fa falta: ara mateix, no volem més roba”, diu. El mateix passa amb les sabates, sobretot de dona i de nen, encara que les d'home van més buscades.
Un magatzem de roba a Atenes, ple a vessar. Foto: Paula Moreno
Així doncs, què és el que necessiten els refugiats i els voluntaris que treballen amb ells? "Menjar, sobretot per esmorzar: aquí és molt car, i hi ha productes que s'acaben sovint, com els cereals, les galetes o la llet, sobretot per a nadons”, explica, i diu que hi ha moltes maneres i associacions de fer-ho arribar. També, és clar, a partir dels donatius, que "arriben als refugiats”, segons assegura haver-ho vist amb els seus propis ulls.
De fet, la Paula ha destinat gran part dels diners que recollia a comprar fruita i verdura fresca: dissabte passat va comprar-ne per valor de 1.000 euros, la meitat dels donatius que havia rebut, i l'anirà rebent i repartint al llarg dels propers dies per diferents edificis d'Atenes.
Tot i això, explica que moltes fruiteries d'Atenes "no volen saber res dels refugiats”, i que la que va escollir finalment sí que es solidaritza amb la situació, oferint descomptes, repartint la mercaderia ells mateixos i, si els sobra a l'hora de tancar, regalant-la.
El viatge de la terrassenca continuarà la setmana vinent a l'illa de Quios, una de les portes d'arribada per mar a Europa dels refugiats. Allà es necessiten voluntaris, tot i que encara no ha acabat de tancar quina serà la seva tasca. Això sí, es reserva una part del que ha recollit per les necessitats que s'hi pugui trobar, però diu que "si allà no fan falta, enviaré els diners a Atenes perquè continuin comprant menjar”.
En tot cas, la Paula ha volgut agrair les mostres de solidaritat, per petites que siguin, de totes les persones que, d'una o altra manera, han volgut posar el seu granet de sorra per contribuir a millorar les condicions de les persones refugiades, que, diu, estan d'allò més agraïdes.
La Paula, jugant amb dues nenes refugiades. Foto: P. M.
Les condicions, una mica millors
La Paula Moreno, que ja havia viatjat dues vegades als camps de refugiats de Grècia, explica que les condicions han millorat per als refugiats. Si més no, aquesta és la seva percepció: "encara no he anat als camps militars, però sé que als squats estan molt millor”. Els squats són els edificis ocupats per famílies de refugiats, com antigues escoles, fàbriques o hotels. "Aquí tenen un sostre i estem molt més per ells: se senten més feliços, els fa tenir més esperança”, explica la terrassenca.
Tot i això, la situació crítica ha fet despertar l'instint de supervivència: "alguns estan registrats als camps tot i viure als squats, perquè allà els donen una ajuda econòmica, uns 90 euros al mes que aquí no tindrien”, revela, "i a principi de mes, van a signar, recullen els diners i tornen”.
No tot és positiu, però. La Paula afirma que, tot i la insistència de les autoritats en què als camps els refugiats ja no dormen en tendes de campanya, alguns encara ho han de fer, "encara que són una minoria”.
Pel que fa als edificis ocupats, la terrassenca lamenta que "l'organització dels voluntaris és una mica caòtica, per exemple, a l'hora de fer activitats per als nens”. Ho justifica dient que el problema és que els voluntaris van i venen i que, sovint, hi ha altres prioritats. També creu que a vegades hi ha greuges comparatius entre squats, i alguns estan en molt millors condicions que d'altres, però "és millor que n'hi hagi un de millor que no que tots estiguin malament”.
Paula Moreno, amb la factura de la fruita que ha comprat amb els donatius que ha rebut. Foto: P. M.