Les cabines telefòniques «de tota la vida» també perillen a Terrassa

A Terrassa hi ha 62 cabines telefòniques, una xifra que s'ha anat reduïnt els últims anys i que, a jutjar pel desús i pel vandalisme dels què són víctima aquests aparells, es continuarà reduïnt. La majoria d'aquestes 62 són relativament modernes, amb un disseny que es va implantar a finals dels anys 90 i que, sovint, serveix també com a suport publicitari.

Per tant, i malgrat que, potser, les noves generacions amb prou feines saben per què serveixen, és innegable que les cabines telefòniques continuen formant part del paisatge urbà.

Tot i això, d'aquesta seixantena, la única que queda amb forma de cabina "autèntica", amb les parets de vidre i un sostre, és a Can Parellada. Concretament, es troba en un raconet de la plaça d'Ibèria. Tot i que José Luis López Vázquez no podria protagonitzar-hi la famosa pel·lícula d'Antonio Mercero - perquè la porta fa anys que va desaparèixer - els veïns la reconeixen com a part del barri. "Fa anys que la fa servir molt poca gent, des de que tothom té telèfon a casa i, sobretot, mòbil, però sí que ens fa gràcia mantenir-la", explica la Rosa, una veïna, a La Torre.

De fet, la que podria ser l'última cabina com a tal a Terrassa està al costat d'una bústia de correus, en el que sembla un autèntic homenatge a les comunicacions analògiques i anteriors a Internet.

A Barcelona, l'última cabina que queda d'aquest tipus a la ciutat ha estat protagonista d'una campanya a les xarxes per evitar que Telefónica, l'empresa propietària d'aquests aparells, la retiri. La petició perquè es mantingui ja acumula unes 2.000 signatures, en un exercici de romanticisme i en homenatge a un element que "en algun moment han format part de la nostra vida d'una o altra manera".