17
de febrer
del
2017
Actualitzat
a les
21:39h
El Tribunal Constitucional ha dictat una sentència que obligarà els ajuntaments a anul·lar o reformar l'impost municipal sobre les plusvàlues dels terrenys de naturalesa urbana, que es produeix quan es ven un immoble. El Tribunal considera que l'esmentat impost és contrari al principi de capacitat econòmica, previst en l'article 31.1 de la Constitució. Així doncs, resol que l'administració no pot cobrar aquest tribut quan algú ven un immoble per una quantitat de diners inferior dels que va pagar quan el va comprar.
En concret, la sentència assenyala que "en cap cas podrà el legislador establir un tribut prenent en consideració actes o fets que no siguin exponents d'una riquesa real o potencial". És a dir, no podrà crear impostos que afectin "aquells supòsits en què la capacitat econòmica gravada pel tribut sigui, no ja potencial, sinó inexistent, virtual o fictícia".
El TC insisteix a més que el principi de capacitat econòmica no només es predica del sistema tributari en el seu conjunt, sinó que ha d'estar present en cada impost concret. "No hi ha lloc en el nostre sistema per a tributs que no recaiguin sobre alguna font de capacitat econòmica", ha sentenciat. La resolució analitza els preceptes qüestionats i conclou que estableixen una ficció d'increment de valor que, a més, impedeix al particular tota prova en contra. Això és així perquè l'augment del valor del sòl es determina mitjançant l'aplicació automàtica dels coeficients que preveu la norma al valor cadastral del sòl en el moment de la transmissió. Per tant, la mera titularitat d'un terreny durant un determinat període temporal produeix, en tot cas i de forma automàtica, un increment del seu valor.
Correspon al legislador, a partir de la publicació de la sentència, dur a terme les modificacions o adaptacions del règim legal de l'impost que permetin no sotmetre a tributació les situacions d'inexistència d'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana.
En concret, la sentència assenyala que "en cap cas podrà el legislador establir un tribut prenent en consideració actes o fets que no siguin exponents d'una riquesa real o potencial". És a dir, no podrà crear impostos que afectin "aquells supòsits en què la capacitat econòmica gravada pel tribut sigui, no ja potencial, sinó inexistent, virtual o fictícia".
El TC insisteix a més que el principi de capacitat econòmica no només es predica del sistema tributari en el seu conjunt, sinó que ha d'estar present en cada impost concret. "No hi ha lloc en el nostre sistema per a tributs que no recaiguin sobre alguna font de capacitat econòmica", ha sentenciat. La resolució analitza els preceptes qüestionats i conclou que estableixen una ficció d'increment de valor que, a més, impedeix al particular tota prova en contra. Això és així perquè l'augment del valor del sòl es determina mitjançant l'aplicació automàtica dels coeficients que preveu la norma al valor cadastral del sòl en el moment de la transmissió. Per tant, la mera titularitat d'un terreny durant un determinat període temporal produeix, en tot cas i de forma automàtica, un increment del seu valor.
Correspon al legislador, a partir de la publicació de la sentència, dur a terme les modificacions o adaptacions del règim legal de l'impost que permetin no sotmetre a tributació les situacions d'inexistència d'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana.