17
de febrer
del
2017
Actualitzat
a les
12:40h
Els Amics de les Arts i Joventuts Musicals inauguren aquest divendres una de les exposicions més esperades de la temporada, la retrospectiva de Manel Molí (1936-2016).
Comissariada per Salvador Mourullo, propietari del bar Reina Victòria. Gran coneixedor i amic de l'artista, Mourullo ha realitzat la recerca important de la seva d'obra per tal d'ésser mostrada en aquesta exposició i ha editat un catàleg sobre l'artista..
Manel Molí, lleidatà de la Portella 1936, fill de pagesos i veí de Terrassa des de 1949, on es trasllada fugint de la dictadura franquista, treballà de manyà des del 13 anys i fins dedicar-se en exclusiva a la pintura a la dècada dels setanta, es retroba amb la seva ciutat d'acolliment en la primera exposició pòstuma dedicada al singular i controvertit artista.
De militància humanista i una actitud vital inconformista, Molí clamava contra la injustícia a través d'una obra crítica de contingut polític. Antifranquista i catalanista confés provinent del submón urbà, la seva fantasia desbordada, riquesa de matisos, línea delicada i pulcritud del traç, han perfilat una visió subjectiva de la nostra societat amb una plasmació de futur premonitori d'un final de conseqüències, poder, irreparables.
La pintura d'en Molí manté una constància iconogràfica que té relació amb tot allò màgic i religiós, alhora que li confereix una expressió lliure de l'imaginari personal. "Tots els seus personatges semblen pertànyer a una Arcàdia fetillada pel silenci crític". Imma Julian "Manel Molí", Gazeta del Arte, Barcelona 1977. Igualment, Inquar Claeson declarava envers la desolació dels personatges i obra d'en Molí a col·lació de l'exposició Liljevalchs d'Estocolm de 1973, "Total inutilitat de l'absolut. Una inutilitat que té les seves arrels més fondes i més ombrívoles en la soledat i indefensió de l'hombre, en la seva alienació i en la seva integració a la màquina".
Comissariada per Salvador Mourullo, propietari del bar Reina Victòria. Gran coneixedor i amic de l'artista, Mourullo ha realitzat la recerca important de la seva d'obra per tal d'ésser mostrada en aquesta exposició i ha editat un catàleg sobre l'artista..
Manel Molí, lleidatà de la Portella 1936, fill de pagesos i veí de Terrassa des de 1949, on es trasllada fugint de la dictadura franquista, treballà de manyà des del 13 anys i fins dedicar-se en exclusiva a la pintura a la dècada dels setanta, es retroba amb la seva ciutat d'acolliment en la primera exposició pòstuma dedicada al singular i controvertit artista.
De militància humanista i una actitud vital inconformista, Molí clamava contra la injustícia a través d'una obra crítica de contingut polític. Antifranquista i catalanista confés provinent del submón urbà, la seva fantasia desbordada, riquesa de matisos, línea delicada i pulcritud del traç, han perfilat una visió subjectiva de la nostra societat amb una plasmació de futur premonitori d'un final de conseqüències, poder, irreparables.
La pintura d'en Molí manté una constància iconogràfica que té relació amb tot allò màgic i religiós, alhora que li confereix una expressió lliure de l'imaginari personal. "Tots els seus personatges semblen pertànyer a una Arcàdia fetillada pel silenci crític". Imma Julian "Manel Molí", Gazeta del Arte, Barcelona 1977. Igualment, Inquar Claeson declarava envers la desolació dels personatges i obra d'en Molí a col·lació de l'exposició Liljevalchs d'Estocolm de 1973, "Total inutilitat de l'absolut. Una inutilitat que té les seves arrels més fondes i més ombrívoles en la soledat i indefensió de l'hombre, en la seva alienació i en la seva integració a la màquina".