17
de febrer
del
2017
La Coordinadora de Grups de Cultura Popular i Tradicional Catalana de Terrassa reclama una seu en un indret "central" de la ciutat, amb l'objectiu d'atraure visitants. L'entitat que agrupa les diferents colles de cultura popular i tradicional de Terrassa té assignat l'antic edifici del Condicionament Terrassenc com a seu, però lamenta que la ubicació, al passeig den Vint-i-dos de Juliol, queda "lluny del flux de vianants". "Pot fer la funció d'assaig i reunió per a les entitats però no és prou central per atraure visitants, exposar-hi figures i difondre la cultura popular", apunten des de la Coordinadora.
Per a acollir el Centre de Cultura Popular, la Coordinadora proposa estudiar la possibilitat d'habilitar un espai a l'antic Vapor Ros, una zona que en els propers anys es podria veure sotmesa a canvis notables, ja que el seu darrer propietari va morir sense descendència i va deixar l'herència a la Generalitat de Catalunya. L'Ajuntament de Terrassa estudia els futurs usos i urbanització de l'espai, que podria connectar la zona de vianants del carrer de la Font Vella amb el Vapor Gran.
"Caldria buscar una ubicació dins l'illa de vianants que suposi una continuïtat natural del passeig i que permeti treure la cultura popular al carrer. Així ho hem manifestat als responsables municipals en diverses ocasions. El centre de la ciutat incorporarà, en un futur, nous espais de titularitat pública que generaran un nou flux de persones entre el centre històric i el Vapor Gran, pendent d'una profunda dinamització", afirma la Coordinadora en un comunicat. "Estem convençuts que ubicar aquí el Centre de Cultura Popular permetria impulsar una zona estratègica i amb molt potencial però ara mancada de dinamisme. Per això creiem que val la pena explorar-ne les possibilitats", afegeixen.
Aquesta zona que proposa la Coordinadora de Grups de Cultura Popular i Tradicional Catalana de Terrassa s'afegeix a altres ubicacions analitzades com l'antic Ajuntament, al raval de Montserrat, o la Casa Mariano Ros (antic Casal Anna Murià), a la cantonada del carrer de l'Església amb Portal Nou. "El Centre de Cultura Popular Pel Centre de Cultura Popular pensem en un edifici del centre històric, en una plaça o carrer de vianants, molt de pas per a terrassencs i visitants, i amb finestres o aparadors a la planta baixa que permetin veure'n l’interior", expliquen des de l'entitat. Posen com a exemple La Troca de Granollers o la Casa dels Entremesos de Barcelona.
Segons els responsables de la Coordinadora, l'equipament podria atraure la visita de diversos col·lectius com escoles i esplais, famílies que volen descobrir nous coneixements de la seva cultura popular, seguidors de la cultura popular de la resta de la comarca i de Catalunya o turistes, entre d'altres. També proposen que algunes de les funcions i dels serveis del Centre de Cultura Popular podrien ser acollir una exposició permanent de la imatgeria local i vestuari, esdevenir un espai didàctic i multimèdia o ser un centre de documentació i recerca sobre cultura popular local, a més de punt d'informació i de reunions de les colles. També proposen que hi hagi botiga i servei de bar, per dinamitzar l'equipament.
Buscant seu des de 2010
L'any 2010 es va crear la Coordinadora de Grups de Cultura Popular i Tradicional Catalana de Terrassa amb un doble objectiu: d'una banda, fomentar, cohesionar i promocionar la cultura popular a la ciutat; de l'altra, crear un equipament vertebrador i difusor de la cultura popular obert a terrassencs i visitants. Es plantejava aquest Centre de Cultura Popular amb una doble funció: com a local d'assaig, magatzem i reunió de grups, i com a espai d'exposició d'imatgeria, actes i difusió de la cultura popular, obert a tot el públic.
Tot i que la idea inicial era obrir aquest Centre de la Cultura Popular a la Masia Freixa de seguida es va veure que l'edifici modernista de Lluís Muncunill era massa petit per a tots els serveis i usos que s'hi volien incloure. Descartada aquesta opció, l'Ajuntament va proposar convertir el Condicionament Terrassenc en un equipament amb 4 usos: un Centre de Cultura Popular , un espai de creació de circ, la Cooperativa Teixidors i l'alberg L'Andana per persones sense sostre. Per ara, només L'Andana ha entrat en funcionament.
Fa just un any responsables municipals van explicar a la Coordinadora les línies generals del projecte però "sense més concrecions", segons els responsables de l'entitat. "Ja fa temps que hi reflexionem i sempre arribem a la conclusió que l'edifici del Condicionament pot fer la funció de local d'assaig i magatzem però no la d'espai de difusió obert al públic", conclouen.
Per a acollir el Centre de Cultura Popular, la Coordinadora proposa estudiar la possibilitat d'habilitar un espai a l'antic Vapor Ros, una zona que en els propers anys es podria veure sotmesa a canvis notables, ja que el seu darrer propietari va morir sense descendència i va deixar l'herència a la Generalitat de Catalunya. L'Ajuntament de Terrassa estudia els futurs usos i urbanització de l'espai, que podria connectar la zona de vianants del carrer de la Font Vella amb el Vapor Gran.
"Caldria buscar una ubicació dins l'illa de vianants que suposi una continuïtat natural del passeig i que permeti treure la cultura popular al carrer. Així ho hem manifestat als responsables municipals en diverses ocasions. El centre de la ciutat incorporarà, en un futur, nous espais de titularitat pública que generaran un nou flux de persones entre el centre històric i el Vapor Gran, pendent d'una profunda dinamització", afirma la Coordinadora en un comunicat. "Estem convençuts que ubicar aquí el Centre de Cultura Popular permetria impulsar una zona estratègica i amb molt potencial però ara mancada de dinamisme. Per això creiem que val la pena explorar-ne les possibilitats", afegeixen.
Aquesta zona que proposa la Coordinadora de Grups de Cultura Popular i Tradicional Catalana de Terrassa s'afegeix a altres ubicacions analitzades com l'antic Ajuntament, al raval de Montserrat, o la Casa Mariano Ros (antic Casal Anna Murià), a la cantonada del carrer de l'Església amb Portal Nou. "El Centre de Cultura Popular Pel Centre de Cultura Popular pensem en un edifici del centre històric, en una plaça o carrer de vianants, molt de pas per a terrassencs i visitants, i amb finestres o aparadors a la planta baixa que permetin veure'n l’interior", expliquen des de l'entitat. Posen com a exemple La Troca de Granollers o la Casa dels Entremesos de Barcelona.
Segons els responsables de la Coordinadora, l'equipament podria atraure la visita de diversos col·lectius com escoles i esplais, famílies que volen descobrir nous coneixements de la seva cultura popular, seguidors de la cultura popular de la resta de la comarca i de Catalunya o turistes, entre d'altres. També proposen que algunes de les funcions i dels serveis del Centre de Cultura Popular podrien ser acollir una exposició permanent de la imatgeria local i vestuari, esdevenir un espai didàctic i multimèdia o ser un centre de documentació i recerca sobre cultura popular local, a més de punt d'informació i de reunions de les colles. També proposen que hi hagi botiga i servei de bar, per dinamitzar l'equipament.
Buscant seu des de 2010
L'any 2010 es va crear la Coordinadora de Grups de Cultura Popular i Tradicional Catalana de Terrassa amb un doble objectiu: d'una banda, fomentar, cohesionar i promocionar la cultura popular a la ciutat; de l'altra, crear un equipament vertebrador i difusor de la cultura popular obert a terrassencs i visitants. Es plantejava aquest Centre de Cultura Popular amb una doble funció: com a local d'assaig, magatzem i reunió de grups, i com a espai d'exposició d'imatgeria, actes i difusió de la cultura popular, obert a tot el públic.
Tot i que la idea inicial era obrir aquest Centre de la Cultura Popular a la Masia Freixa de seguida es va veure que l'edifici modernista de Lluís Muncunill era massa petit per a tots els serveis i usos que s'hi volien incloure. Descartada aquesta opció, l'Ajuntament va proposar convertir el Condicionament Terrassenc en un equipament amb 4 usos: un Centre de Cultura Popular , un espai de creació de circ, la Cooperativa Teixidors i l'alberg L'Andana per persones sense sostre. Per ara, només L'Andana ha entrat en funcionament.
Fa just un any responsables municipals van explicar a la Coordinadora les línies generals del projecte però "sense més concrecions", segons els responsables de l'entitat. "Ja fa temps que hi reflexionem i sempre arribem a la conclusió que l'edifici del Condicionament pot fer la funció de local d'assaig i magatzem però no la d'espai de difusió obert al públic", conclouen.