27
de gener
del
2017
Actualitzat
a les
11:33h
Del 24 de gener fins al 8 de febrer es pot veure, a l’entrada del Teatre Alegria, una exposició sobre el teatre independent a Terrassa (1964-1992). És una exposició inèdita, totalment gratuïta i que es pot visitar en menys d’una hora. Per damunt de tot és un reconeixement als grups de teatre independent terrassencs que van ser la llavor de l’actual CAET (Centre d’Arts Escèniques de Terrassa). Un acte de justícia i de memòria. La memòria, allò que tanta mandra fa en aquest país, i encara més en les arts escèniques.
L’exposició ens parla de quan Terrassa era la co-capital del teatre català. De quan la gent de Barcelona es desplaçava a la nostra ciutat per veure les estrenes de les companyies Skunk o El Globus.
Tot plegat s’ha fet coincidint amb la representació, el proper diumenge dia 29, de l’obra Oques cretines, a la Sala Maria Plans, basada en textos de Karl Valentin. Uns textos que El Globus ja havia posat a escena, l’any 1980.
Per saber una mica més de l’exposició i per descobrir alguns aspectes poc coneguts, hem entrevistat en Guillem-Jordi Graells, el comissari de l’exposició, al mateix vestíbul del Teatre Alegria, una hora bans de la inauguració.
No estem acostumats a veure gaires exposicions sobre teatre i, a Terrassa, encara menys. D’on surt la idea de fer aquesta?
El proper diumenge (29 de gener) es farà a la Sala Maria Plans un espectacle anomenat Oques cretines, basat en textos de Karl Valentin. La directora, Lluïsa Mallol, va recordar que els primers en estrenar peces de Karl Valentin van ser els de la companyia El Globus, l’any 1980. Llavors, va pensar que estaria molt bé fer una exposició sobre aquesta companyia independent terrassenca que ja no recorda gairebé ningú. Ella li va proposar al Pau Monterde, però ell, massa implicat precisament en El Globus, em passà l’encàrrec a mi.
És una exposició, doncs, sobre la companyia El Globus?
No. És una visió dels espectacles i les activitats fetes per les companyies de teatre independent de Terrassa, des de l’any 1964 fins al 1992. Per tant, l’exposició repassa gairebé 30 anys d’aquestes companyies independents que acabaren donant vida al Centre Dramàtic del Vallès, precursor de l’actual CAET.
De quines companyies es parla?
La idea inicial era fer una exposició només sobre El Globus, nascuda als anys 70. Però, és clar, El Globus sorgí de la unió de dos grups independents anteriors: Sis x Set i Skunk. S’havia de parlar, doncs, primer d’aquestes dues i després de El Globus. Però és que El Globus es va reconvertir en el Centre Dramàtic del Vallès. Per tant, també calia parlar-ne. Vaja, que la cosa es desbordava...
En quin moment s’atura, llavors?
Vaig decidir acabar l’exposició quan aquest Centre Dramàtic del Vallès estrena Misteri de dolor, d’Adrià Gual, l’any 1992. És la darrera obra que dirigeix Feliu Formosa, amb l’escenografia de Pau Monterde. Aquest espectacle, per mi, tanca una etapa.
Què hi veurem a l’exposició?
Bàsicament fotografies, cartells i programes de mà dels 54 espectacles que es van arribar a fer en aquests anys. 54 espectacles, aviat està dit! Aquesta xifra ens diu que, en el món del teatre independent, sorgit a partir dels anys 60 a Catalunya, Terrassa va ser la ciutat més important després de Barcelona, indubtablement. I va ser, sobretot, gràcies a gent de la categoria de Feliu Formosa, Pau Monterde i de molta altra gent que, encara avui dia, està en actiu.
El teatre terrassenc té poca memòria?
Penso que Terrassa és una ciutat molt desagraïda, en general, amb el seu passat cultural. Alguns dels fenòmens actuals que omplen d’orgull (Minyons, la Fira Modernista, etc.) fan oblidar que hi ha tota una altra activitat amb uns orígens i un passat. I aquest passat sovint ni és conegut ni prou valorat ni difós. Si avui existeix el CAET és perquè hi va haver tots aquests grups independents abans. No hi ha cap dubte: el Centre Dramàtic va donar pas al CAET. Per tant, hi ha una continuïtat des de l’any 1964 fins a l’actualitat que passa per tota aquesta gent i aquests grups. Evidentment, la majoria d’espectadors que van a veure les representacions de l’Alegria o del Principal no són massa conscients d’aquest passat, d’aquesta tradició que actualment ja té més de 50 anys.
Per tant, aquesta exposició també és una reivindicació?
Per mi sí. Reivindicar aquesta trajectòria anterior que ha arribat fins avui. Una trajectòria, a més, molt significativa perquè es pot dir que, en aquells moments, Terrassa era la segona ciutat teatral de Catalunya. Ara és Girona, però abans era Terrassa. La prova és que, quan l’Institut del Teatre comença a expandir-se, el primer lloc on crea una delegació, després de Barcelona, és aquí, l’any 1974. Aquí és on hi havia més vitalitat, la gent més solvent... una realitat teatral sòlida.
Aquesta exposició interessa només als terrassencs?
Els terrassencs n’han vist molts d’aquests 54 espectacles. Però també els han vist molta gent de fora. Durant una època, molta gent de Barcelona, quan hi havia una estrena de El Globus a Terrassa, venia sí o sí. El dia de l’estrena o qualsevol altre perquè era tot un esdeveniment teatral. Això ho diu aquí en Xavier Fàbregas en una frase, però jo mateix en sóc testimoni. Per tant, interessa a molta gent de Terrassa, però també de fora.
Has esmentat Pau Monterde o Feliu Formosa, però en aquests grups també hi va participar més gent de renom, com l’Àngels Poch.
Sí, i la Marissa Josa, el Josep Maria Casanovas, el Jaume Comas, el Pep Ferrer...
i tantíssima altra gent. Pràcticament tota la gent que després s’ha professionalitzat va passar per aquests grups. En Pep Pla mateix comença actuant al Centre Dramàtic del Vallès.
Em podries comentar un parell d’espectacles d’aquesta exposició? Els que et semblin més imprescindibles.
En primer lloc, el muntatge Cel·la 44, del grup Sis x Set, de l’any 1969. És una estrena clandestina, en plena dictadura. No hi ha cartell ni programa de mà, només algunes fotografies, perquè estem en una època d’estat d’excepció. I tot i això, s’estrena una obra reivindicant la revolució, el moviment obrer, etc. A més, hi ha implicats el Feliu Formosa, la Maria Plans (la seva dona), la Rosa Morata, el Josep Maria Casanovas... Som als inicis d’aquest teatre independent, però ja trobem una voluntat de militància i de lligar el teatre amb la lluita cultural i política del moment.
Després, potser val la pena comentar una obra de El Globus. És un contrast de l’anterior. Quan comença El Globus, es vol intentar la professionalització. Per tant, fan espectacles com Sermons domèstics, amb molt poca gent. Els representen moltes vegades i gairebé arriben a viure’n. Però, en paral·lel, fan grans espectacles com Frank V, de Dürrenmatt, una opereta amb música, vint-i-tants actrius i actors... L’estrenen a la Sala d’Amics de les Arts, intentant aprofitar al màxim l’espai, barrejant el públic amb l’espectacle. Van estar fent l’obra durant mesos. Venia gent de tot el Vallès, de Barcelona... Frank V es va tornar a fer al Teatre Lliure ara fa 2 temporades, però la van estrenar ells. Aquest és un altre dels valors, que la immensa majoria dels textos que van representar eren estrenes absolutes en català.
L’exposició "El teatre independent a Terrassa: El Globus, i abans i després" es pot veure al vestíbul del Teatre Alegria, del 24 de gener al 8 de febrer. Entrada gratuïta. És organitzada pel MAE (Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques) de l’Institut del Teatre, i realitzada per l’empresa Forabord.
Eloi Falguera
L’exposició ens parla de quan Terrassa era la co-capital del teatre català. De quan la gent de Barcelona es desplaçava a la nostra ciutat per veure les estrenes de les companyies Skunk o El Globus.
Tot plegat s’ha fet coincidint amb la representació, el proper diumenge dia 29, de l’obra Oques cretines, a la Sala Maria Plans, basada en textos de Karl Valentin. Uns textos que El Globus ja havia posat a escena, l’any 1980.
Per saber una mica més de l’exposició i per descobrir alguns aspectes poc coneguts, hem entrevistat en Guillem-Jordi Graells, el comissari de l’exposició, al mateix vestíbul del Teatre Alegria, una hora bans de la inauguració.
No estem acostumats a veure gaires exposicions sobre teatre i, a Terrassa, encara menys. D’on surt la idea de fer aquesta?
El proper diumenge (29 de gener) es farà a la Sala Maria Plans un espectacle anomenat Oques cretines, basat en textos de Karl Valentin. La directora, Lluïsa Mallol, va recordar que els primers en estrenar peces de Karl Valentin van ser els de la companyia El Globus, l’any 1980. Llavors, va pensar que estaria molt bé fer una exposició sobre aquesta companyia independent terrassenca que ja no recorda gairebé ningú. Ella li va proposar al Pau Monterde, però ell, massa implicat precisament en El Globus, em passà l’encàrrec a mi.
Guillem-Jordi Graells, donant explicacions sobre una obra de El Globus. Foto: Eloi Falguera
És una exposició, doncs, sobre la companyia El Globus?
No. És una visió dels espectacles i les activitats fetes per les companyies de teatre independent de Terrassa, des de l’any 1964 fins al 1992. Per tant, l’exposició repassa gairebé 30 anys d’aquestes companyies independents que acabaren donant vida al Centre Dramàtic del Vallès, precursor de l’actual CAET.
De quines companyies es parla?
La idea inicial era fer una exposició només sobre El Globus, nascuda als anys 70. Però, és clar, El Globus sorgí de la unió de dos grups independents anteriors: Sis x Set i Skunk. S’havia de parlar, doncs, primer d’aquestes dues i després de El Globus. Però és que El Globus es va reconvertir en el Centre Dramàtic del Vallès. Per tant, també calia parlar-ne. Vaja, que la cosa es desbordava...
En quin moment s’atura, llavors?
Vaig decidir acabar l’exposició quan aquest Centre Dramàtic del Vallès estrena Misteri de dolor, d’Adrià Gual, l’any 1992. És la darrera obra que dirigeix Feliu Formosa, amb l’escenografia de Pau Monterde. Aquest espectacle, per mi, tanca una etapa.
Què hi veurem a l’exposició?
Bàsicament fotografies, cartells i programes de mà dels 54 espectacles que es van arribar a fer en aquests anys. 54 espectacles, aviat està dit! Aquesta xifra ens diu que, en el món del teatre independent, sorgit a partir dels anys 60 a Catalunya, Terrassa va ser la ciutat més important després de Barcelona, indubtablement. I va ser, sobretot, gràcies a gent de la categoria de Feliu Formosa, Pau Monterde i de molta altra gent que, encara avui dia, està en actiu.
El teatre terrassenc té poca memòria?
Penso que Terrassa és una ciutat molt desagraïda, en general, amb el seu passat cultural. Alguns dels fenòmens actuals que omplen d’orgull (Minyons, la Fira Modernista, etc.) fan oblidar que hi ha tota una altra activitat amb uns orígens i un passat. I aquest passat sovint ni és conegut ni prou valorat ni difós. Si avui existeix el CAET és perquè hi va haver tots aquests grups independents abans. No hi ha cap dubte: el Centre Dramàtic va donar pas al CAET. Per tant, hi ha una continuïtat des de l’any 1964 fins a l’actualitat que passa per tota aquesta gent i aquests grups. Evidentment, la majoria d’espectadors que van a veure les representacions de l’Alegria o del Principal no són massa conscients d’aquest passat, d’aquesta tradició que actualment ja té més de 50 anys.
Per tant, aquesta exposició també és una reivindicació?
Per mi sí. Reivindicar aquesta trajectòria anterior que ha arribat fins avui. Una trajectòria, a més, molt significativa perquè es pot dir que, en aquells moments, Terrassa era la segona ciutat teatral de Catalunya. Ara és Girona, però abans era Terrassa. La prova és que, quan l’Institut del Teatre comença a expandir-se, el primer lloc on crea una delegació, després de Barcelona, és aquí, l’any 1974. Aquí és on hi havia més vitalitat, la gent més solvent... una realitat teatral sòlida.
Aquesta exposició interessa només als terrassencs?
Els terrassencs n’han vist molts d’aquests 54 espectacles. Però també els han vist molta gent de fora. Durant una època, molta gent de Barcelona, quan hi havia una estrena de El Globus a Terrassa, venia sí o sí. El dia de l’estrena o qualsevol altre perquè era tot un esdeveniment teatral. Això ho diu aquí en Xavier Fàbregas en una frase, però jo mateix en sóc testimoni. Per tant, interessa a molta gent de Terrassa, però també de fora.
Has esmentat Pau Monterde o Feliu Formosa, però en aquests grups també hi va participar més gent de renom, com l’Àngels Poch.
Sí, i la Marissa Josa, el Josep Maria Casanovas, el Jaume Comas, el Pep Ferrer...
i tantíssima altra gent. Pràcticament tota la gent que després s’ha professionalitzat va passar per aquests grups. En Pep Pla mateix comença actuant al Centre Dramàtic del Vallès.
Em podries comentar un parell d’espectacles d’aquesta exposició? Els que et semblin més imprescindibles.
En primer lloc, el muntatge Cel·la 44, del grup Sis x Set, de l’any 1969. És una estrena clandestina, en plena dictadura. No hi ha cartell ni programa de mà, només algunes fotografies, perquè estem en una època d’estat d’excepció. I tot i això, s’estrena una obra reivindicant la revolució, el moviment obrer, etc. A més, hi ha implicats el Feliu Formosa, la Maria Plans (la seva dona), la Rosa Morata, el Josep Maria Casanovas... Som als inicis d’aquest teatre independent, però ja trobem una voluntat de militància i de lligar el teatre amb la lluita cultural i política del moment.
Després, potser val la pena comentar una obra de El Globus. És un contrast de l’anterior. Quan comença El Globus, es vol intentar la professionalització. Per tant, fan espectacles com Sermons domèstics, amb molt poca gent. Els representen moltes vegades i gairebé arriben a viure’n. Però, en paral·lel, fan grans espectacles com Frank V, de Dürrenmatt, una opereta amb música, vint-i-tants actrius i actors... L’estrenen a la Sala d’Amics de les Arts, intentant aprofitar al màxim l’espai, barrejant el públic amb l’espectacle. Van estar fent l’obra durant mesos. Venia gent de tot el Vallès, de Barcelona... Frank V es va tornar a fer al Teatre Lliure ara fa 2 temporades, però la van estrenar ells. Aquest és un altre dels valors, que la immensa majoria dels textos que van representar eren estrenes absolutes en català.
D'esquerra a dreta. Arnau Masramon ( de l'empresa Foradord), Anna Valls (Directora del MAE) i Guillem-Jordi Graells (Comissari de l'exposició). Foto: Eloi Falguera
L’exposició "El teatre independent a Terrassa: El Globus, i abans i després" es pot veure al vestíbul del Teatre Alegria, del 24 de gener al 8 de febrer. Entrada gratuïta. És organitzada pel MAE (Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques) de l’Institut del Teatre, i realitzada per l’empresa Forabord.
Eloi Falguera