25
de gener
del
2017
Actualitzat
a les
14:32h
Aquest dijous fa 78 anys que les tropes franquistes van entrar a Terrassa. I, precisament, serà el mateix dia en què el ple municipal votarà una proposta d'acord en suport a la proposició de llei de reparació de les víctimes del franquisme.
El text presentat de manera conjunta pel PSC, el PDECat i ERC-MES explica que, durant els prop de 40 anys de dictadura, "el règim franquista va cometre tota mena de crims contra les llibertats personals i col·lectives de caràcter polític, social i nacional", entre els quals destaquen "els consells de guerra sumaríssims que es van realitzar sense cap legitimitat" i que van resultar en empresonaments, reclusions i morts.
La proposta afirma també que la negativa de l'Estat a anul·lar aquests consells i, més concretament, el del president Companys, "només es pot entendre en el context d'una democràcia feble, incapaç de reparar les persones represaliades per motius polítics". El text també diu que, davant d'aquesta inacció, i donat que "Catalunya ha iniciat un camí constituent propi", el Parlament ha d'assumir aquesta responsabilitat.
Segons els partits que presenten l'acord, l'Ajuntament de Terrassa té un compromís clar per "preservar la història com a valor col·lectiu, reivindicar la dignitat i la memòria de les víctimes", i com a tal creuen que cal donar suport a la proposició no de llei presentada al Parlament per declarar la nul·litat dels Consells de Guerra.
La proposta inclou, a més, crear un procediment per tal d'ajudar els veïns de Terrassa que siguin familiars o víctimes del franquisme a personar-se en la querella oberta per la jutgessa Maria Servini a l'Argentina contra els responsables del règim. D'altra banda, segons el text presentat, a més de l'assessorament legal, l'Ajuntament podria presentar-se també com a acusació en aquesta causa.
Per últim, la proposta demana que se celebri un acte institucional el proper 15 d'octubre, l'aniversari de l'afusellament de Lluís Companys, i que es considera el Dia Nacional en memòria de les víctimes de la guerra civil i de la repressió franquista.
El text presentat de manera conjunta pel PSC, el PDECat i ERC-MES explica que, durant els prop de 40 anys de dictadura, "el règim franquista va cometre tota mena de crims contra les llibertats personals i col·lectives de caràcter polític, social i nacional", entre els quals destaquen "els consells de guerra sumaríssims que es van realitzar sense cap legitimitat" i que van resultar en empresonaments, reclusions i morts.
La proposta afirma també que la negativa de l'Estat a anul·lar aquests consells i, més concretament, el del president Companys, "només es pot entendre en el context d'una democràcia feble, incapaç de reparar les persones represaliades per motius polítics". El text també diu que, davant d'aquesta inacció, i donat que "Catalunya ha iniciat un camí constituent propi", el Parlament ha d'assumir aquesta responsabilitat.
Segons els partits que presenten l'acord, l'Ajuntament de Terrassa té un compromís clar per "preservar la història com a valor col·lectiu, reivindicar la dignitat i la memòria de les víctimes", i com a tal creuen que cal donar suport a la proposició no de llei presentada al Parlament per declarar la nul·litat dels Consells de Guerra.
La proposta inclou, a més, crear un procediment per tal d'ajudar els veïns de Terrassa que siguin familiars o víctimes del franquisme a personar-se en la querella oberta per la jutgessa Maria Servini a l'Argentina contra els responsables del règim. D'altra banda, segons el text presentat, a més de l'assessorament legal, l'Ajuntament podria presentar-se també com a acusació en aquesta causa.
Per últim, la proposta demana que se celebri un acte institucional el proper 15 d'octubre, l'aniversari de l'afusellament de Lluís Companys, i que es considera el Dia Nacional en memòria de les víctimes de la guerra civil i de la repressió franquista.