20
de gener
del
2017
Actualitzat
a les
14:50h
Joan Ullés Bascompte, històric militant de la CNT i d'ERC a Terrassa, ha mort a l'edat de 96 anys. Nascut a Terrassa el 30 de desembre de 1920, Joan Ullés va destacar per la seva militància a la CNT i a la secció local d'Esquerra Republicana de Catalunya, d'on era el militant més longeu. Integrant de la Lleva del Biberó, va participar a la Guerra Civil com a voluntari, i després va viure en l'exili a França i l'Argentina. La cremació d'Ullés tindrà lloc aquest dissabte a les 12 del migdia al Cementiri de Terrassa, sense cerimònia prèvia.
Era fill d'un dels fundadors de la Fraternitat Republicana-Casa del Poble de Terrassa. Va deixar l'escola als 12 anys per ajudar la seva mare, obrera del tèxtil, i als 14 anys va entrar com a aprenent en un taller de metall. L'any següent es va adherir a la CNT.
Ullés va ser molt actiu durant la Guerra Civil. Va participar en aixafar la revolta militar de juliol de 1936 i durant el conflicte va participar en les col·lectivitzacions. Va treballar en el Taller Confederal Número 1 de Terrassa, dedicat a la fabricació de la pistola Astra, coneguda com a Pistola Ascaso. Pertanyia a la denominada Lleva del Biberó i el març de 1938 es va allistar com a voluntari a la Columna Durruti de la CNT i va lluitar al front d'Aragó, i després va ser destinat a altres indrets.
Al final de la guerra es va retirar amb l'exèrcit republicà cap a França i va ser internat al camp de concentració del Barcarès durant vuit mesos. Després de passar per diversos camps de concentració, va ser enviat a treballar a Tolosa a la Société de Construction de l’Aréonautique du Midi. Amb l'ocupació nazi de França, en el mes de juny de 1940, va ser traslladat a treballar a les mines de Decazeville.
El 1946, finalitzada la Segona Guerra Mundial, es va instal·lar a Marsella, on la seva dona tenia família, i va treballar com a mecànic torner fins al febrer de 1951, quan va emigrar a l'Argentina. Al febrer de 1976, després de la mort de Franco, va fer un viatge a Catalunya i Europa, i va tornar definitivament el 24 maig de 1982, establint-se de nou a Terrassa. Dos anys després es va afiliar a ERC.
Era fill d'un dels fundadors de la Fraternitat Republicana-Casa del Poble de Terrassa. Va deixar l'escola als 12 anys per ajudar la seva mare, obrera del tèxtil, i als 14 anys va entrar com a aprenent en un taller de metall. L'any següent es va adherir a la CNT.
Ullés va ser molt actiu durant la Guerra Civil. Va participar en aixafar la revolta militar de juliol de 1936 i durant el conflicte va participar en les col·lectivitzacions. Va treballar en el Taller Confederal Número 1 de Terrassa, dedicat a la fabricació de la pistola Astra, coneguda com a Pistola Ascaso. Pertanyia a la denominada Lleva del Biberó i el març de 1938 es va allistar com a voluntari a la Columna Durruti de la CNT i va lluitar al front d'Aragó, i després va ser destinat a altres indrets.
Al final de la guerra es va retirar amb l'exèrcit republicà cap a França i va ser internat al camp de concentració del Barcarès durant vuit mesos. Després de passar per diversos camps de concentració, va ser enviat a treballar a Tolosa a la Société de Construction de l’Aréonautique du Midi. Amb l'ocupació nazi de França, en el mes de juny de 1940, va ser traslladat a treballar a les mines de Decazeville.
El 1946, finalitzada la Segona Guerra Mundial, es va instal·lar a Marsella, on la seva dona tenia família, i va treballar com a mecànic torner fins al febrer de 1951, quan va emigrar a l'Argentina. Al febrer de 1976, després de la mort de Franco, va fer un viatge a Catalunya i Europa, i va tornar definitivament el 24 maig de 1982, establint-se de nou a Terrassa. Dos anys després es va afiliar a ERC.