Èxit de la jornada d'ERC-MES de Terrassa sobre inclusió social

Amb prop de 70 inscripcions prèvies i la participació de més de 100 persones durant el dia, la jornada "Els plans d'Inclusió social una dècada després", celebrada el dissabte 14 de gener a la Masia Freixa, assoleix l'objectiu d'esdevenir un espai de debat i reflexió entre entitats i ens locals sobre l'evolució dels projectes polítics d'inclusió a l'àmbit local. El programa de l'acte també va permetre dedicar bona part del matí a compartir experiències interessants en el camp de la inclusió.

Com va expressar el portaveu d'ERC-MES, Isaac Albert, en obrir la jornada, aquesta s'ha realitzat en un moment on Terrassa està intentant actualitzar i recuperar el seu propi Pla Local d'Inclusió. Una forma d'abordar les polítiques socials que cerca superar les polítiques reactives davant l'exclusió per un model actiu d'inclusió on administració i entitats abordin la inclusió d'arrel.

Un canvi de paradigma en les polítiques socials on els municipis tenen molt a dir, però també, segons Isaac Albert, necessiten ser reconeguts com a indispensables pel manteniment de l'estat del benestar: “El protagonisme dels municipis en les polítiques socials és indispensable. No només amb competències, també necessitem recursos”.

En aquest projecte de futur, les entitats hi tenen molt a dir, tal com va suggerir Jordi Gusi, gerent d'Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS), qui va encetar les ponències intentant fer un retrat de la innovació social en el moment actual. Segons Gusi, expert consultor en el tercer sector, “Sempre s'ha innovat, però ara han sorgit nous reptes”.

En aquesta línia, va suggerir a les entitats evitar l'obsessió per la creativitat i observar les bones pràctiques d'altres, adaptant-les al mateix entorn i establint, sobretot, una bona organització on les noves idees puguin desenvolupar-se. Quant als diversos representants d'ajuntaments i polítics presents a la jornada (Terrassa, Sabadell, Sant Quirze, Sant Cugat, Rellinars...) els hi va suggerir apostar per empoderar en els projectes municipals d'Inclusió Social.

Aquest esperit d'interacció entre administració i tercer sector es va continuar reivindicant en les ponències sobre bones pràctiques. Des de l'àmbit públic, Gabriel Fernández, regidor d'Acció Social de Sabadell, va explicar el Pla Estratègic que han desenvolupat per abordar i combatre els factors causants que condueixen a les persones a l'exclusió, millorant l'eficiència de l'administració com el treball amb entitats.

Des de l'àmbit del tercer sector, tant Joan Uribe, director de Sant Joan de Déu Serveis Socials, com Luís Muñoz, coordinador del projecte Vives emplea de Sant Boi, van coincidir en un mateix punt: el ciutadà com a gestor final de la seva pròpia inclusió. En aquest sentit, Joan Uribe, va explicar el model Housing First per reconèixer el dret a l'habitatge a les persones sense llar des d'un primer instant i la persona lidera el seu propi procés d'inclusió.

Totes aquestes reflexions van poder convergir i obrir debat amb el públic assistent a la Taula Rodona on es va plantejar com els Plans locals d'inclusió poden esdevenir una eina de transformació social efectiva.

Per acabar un intens matí de reflexions compartides, l'eurodiputat per ERC, Josep Maria Terricabras, va concloure la jornada amb una visió de la inclusió des de l'àmbit europeu i amb una conclusió final: “L'obligació de qualsevol política pública sempre haurà de ser ajudar al ciutadà a tenir la màxima autonomia possible.