16
de gener
del
2017
Actualitzat
a les
8:08h
El reportatge d'aquest diumenge del programa "30 minuts" de TV3 s'ha centrat en la municipalització de l'aigua, un procés que han viscut diverses poblacions en els últims anys i que moltes altres es plantegen, com, sobretot, Terrassa, després que el passat 9 de desembre acabés la concessió de 75 anys a Mina.
El pas a una gestió pública està resultant molt polèmic a la capital vallesana, especialment per les traves de la concessionària, propietat d'Agbar, que vol establir una empresa mixta amb l'Ajuntament en què, això sí, conservi la majoria de la participació.
L'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha explicat al programa que "és lògic quan s'acaba una concessió que el titular la recuperi, és un procés natural. I a més amb un objectiu molt noble, que és fer que l'aigua no respongui a un negoci ni a interessos empresarials, particulars, i que estigui al servei de la gent".
Ballart ha dit que la pretensió de Mina és "fer el procediment al revés: primer decidir el futur, i després saber com s'ha de dur a terme el procés". El moment clau del procediment, diu, va ser el posicionament polític de l'Ajuntament, que va expressar, amb una ampla majoria, la preferència per la gestió pública.
Va ser a partir d'aquesta declaració d'intencions, diu Ballart, que es van intensificar les pressions i amenaces que ha denunciat en diverses ocasions dels actors que defensen la gestió privada. "Bàsicament a través d'intermediaris, em van fer arribar el missatge de 'si continues per aquesta via, si segueixes endavant amb la voluntat de municipalitzar el servei, nosaltres tenim més contactes, tenim més agenda, més influencies que tu, i per tant farem tot el possible perquè no arribis al 2019 i et farem caure'", explica.
El reportatge ha tractat també com es viu, des de la societat civil, el procés de municipalització. Les entitats que treballen per a defensar la gestió pública hi han tingut veu.
Paco Rodríguez, de la Taula de l'Aigua de Terrassa, ha explicat que "no pensem en una empresa de gestió pública a l'ús: es munta una empresa mercantil que serveix en alguns moments per tapar forats d'uns altres llocs, fruit de males polítiques; sinó que partim del principi que l'aigua ha de pagar l'aigua, i tot el que faci l'aigua ha d'anar allà."
Mina: "No ens podem deixar per la il·lusió i pels ideals"
Per la seva banda, el president de Mina, Marià Galí, afirma que "s'ha d'anar molt amb compte amb el què es fa, no ens podem deixar portar per la il·lusió, pels ideals". Galí diu que "hem d'anar a fer coses pràctiques, pragmàtiques; la gestió de l'agua es una gestió empresarial. Necessites tecnologia, coneixements, organització, capitals... D'això a pensar que fent-la pública tot anirà de meravella hi ha una distància abismal."
El president de l'actual concessionària ha tornat a defensar la postura de l'empresa, en afirmar que "ens agradaria que l'Ajuntament optés per una fórmula en què es possés d'acord el passat, el present o el futur. Aquesta fórmula és constituir una empresa mixta entre l'Ajuntament i nosaltres".
Terrassa no és la primera població en què la municipalització acaba als jutjats
El programa ha repassat els casos que han precedit el de Terrassa, com, a Catalunya, el de Collbató o El Figueró i Montmany. En el primer cas, al Baix Llobregat, l'Ajuntament s'ha trobat amb un gran problema de manteniment que feia que gairebé el 60% de l'aigua es perdés en fuites, i, al municipi del Vallès Oriental, la xarxa era molt vella i calia una gran inversió per renovar-la.
Segons Joan Gaya, comissionat de l'aigua de Terrassa, "el dominant és que hi ha hagut una relació de molta confiança, de més confiança que control tècnic, i alguns ajuntaments han decidit passar d'una relació basada fonamentalment en la confiança a una situació efectiva de govern del servei". I ha estat en aquesta transició, diu, quan han aparegut totes les coses que no s'estaven fent bé.
Com a Terrassa, aquests processos també han acabat als jutjats. Sorea, del grup Agbar, va denunciar l'Ajuntament de Collbató perquè part de la gestió la fa a través del Consorci de Gestió d'Aigua Pública de Catalunya, format per diversos ajuntaments que gestionen directament el servei d'aigua. Sorea considera que això s'hauria de fer a través d'un concurs.
D'altra banda, on sí que hi ha una sentència ferma és en el cas de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va anul·lar la societat mixta que havia format l'AMB amb Agbar perquè s'havia fet sense un concurs, la mateixa fórmula que defensa Mina per a Terrassa. Ballart s'hi refereix com una "il·legalitat fragant", que, a més, faria que tot es pactés "en despatxos, d'esquena a la ciutadania".
Els interessos de les multinacionals, en joc
Tot i això, el programa també ha explicat casos d'èxit, com el de Grenoble o el de París, ambdós a França. El servei d'aigua de Grenoble és un referent a seguir, amb una qualitat reconeguda per tota la població i que ha pogut baixar els preus, després que es pogués recuperar la gestió pública per les proves de corrupció que envoltaven el contracte privat.
A París, d'altra banda, el preu també ha baixat i la gestió ha guanyat en transparència i en participació pública, després de treure la concessió a les dues grans multinacionals del sector: Veolia i Suez, la propietària d'Agbar i, en conseqüència, de Mina,
A aquestes multinacionals també s'ha referit Jordi Ballart, que ha sentenciat que "Terrassa és una plaça important, estan en joc interessos de l'aigua, de les multinacionals; no hem d'oblidar que Mina és Agbar i Agbar és Suez". Ballart afirma que aquestes empreses "saben que si perden la gestió de l'aigua a Terrassa i surt bé, després vindran en cascada la resta de municipis, i per tant aquest gran negoci que hi ha de l'aigua en el nostre país s'acabarà."
El pas a una gestió pública està resultant molt polèmic a la capital vallesana, especialment per les traves de la concessionària, propietat d'Agbar, que vol establir una empresa mixta amb l'Ajuntament en què, això sí, conservi la majoria de la participació.
L'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha explicat al programa que "és lògic quan s'acaba una concessió que el titular la recuperi, és un procés natural. I a més amb un objectiu molt noble, que és fer que l'aigua no respongui a un negoci ni a interessos empresarials, particulars, i que estigui al servei de la gent".
Ballart ha dit que la pretensió de Mina és "fer el procediment al revés: primer decidir el futur, i després saber com s'ha de dur a terme el procés". El moment clau del procediment, diu, va ser el posicionament polític de l'Ajuntament, que va expressar, amb una ampla majoria, la preferència per la gestió pública.
Va ser a partir d'aquesta declaració d'intencions, diu Ballart, que es van intensificar les pressions i amenaces que ha denunciat en diverses ocasions dels actors que defensen la gestió privada. "Bàsicament a través d'intermediaris, em van fer arribar el missatge de 'si continues per aquesta via, si segueixes endavant amb la voluntat de municipalitzar el servei, nosaltres tenim més contactes, tenim més agenda, més influencies que tu, i per tant farem tot el possible perquè no arribis al 2019 i et farem caure'", explica.
El reportatge ha tractat també com es viu, des de la societat civil, el procés de municipalització. Les entitats que treballen per a defensar la gestió pública hi han tingut veu.
Paco Rodríguez, de la Taula de l'Aigua de Terrassa, ha explicat que "no pensem en una empresa de gestió pública a l'ús: es munta una empresa mercantil que serveix en alguns moments per tapar forats d'uns altres llocs, fruit de males polítiques; sinó que partim del principi que l'aigua ha de pagar l'aigua, i tot el que faci l'aigua ha d'anar allà."
Mina: "No ens podem deixar per la il·lusió i pels ideals"
Per la seva banda, el president de Mina, Marià Galí, afirma que "s'ha d'anar molt amb compte amb el què es fa, no ens podem deixar portar per la il·lusió, pels ideals". Galí diu que "hem d'anar a fer coses pràctiques, pragmàtiques; la gestió de l'agua es una gestió empresarial. Necessites tecnologia, coneixements, organització, capitals... D'això a pensar que fent-la pública tot anirà de meravella hi ha una distància abismal."
El president de l'actual concessionària ha tornat a defensar la postura de l'empresa, en afirmar que "ens agradaria que l'Ajuntament optés per una fórmula en què es possés d'acord el passat, el present o el futur. Aquesta fórmula és constituir una empresa mixta entre l'Ajuntament i nosaltres".
Terrassa no és la primera població en què la municipalització acaba als jutjats
El programa ha repassat els casos que han precedit el de Terrassa, com, a Catalunya, el de Collbató o El Figueró i Montmany. En el primer cas, al Baix Llobregat, l'Ajuntament s'ha trobat amb un gran problema de manteniment que feia que gairebé el 60% de l'aigua es perdés en fuites, i, al municipi del Vallès Oriental, la xarxa era molt vella i calia una gran inversió per renovar-la.
Segons Joan Gaya, comissionat de l'aigua de Terrassa, "el dominant és que hi ha hagut una relació de molta confiança, de més confiança que control tècnic, i alguns ajuntaments han decidit passar d'una relació basada fonamentalment en la confiança a una situació efectiva de govern del servei". I ha estat en aquesta transició, diu, quan han aparegut totes les coses que no s'estaven fent bé.
Com a Terrassa, aquests processos també han acabat als jutjats. Sorea, del grup Agbar, va denunciar l'Ajuntament de Collbató perquè part de la gestió la fa a través del Consorci de Gestió d'Aigua Pública de Catalunya, format per diversos ajuntaments que gestionen directament el servei d'aigua. Sorea considera que això s'hauria de fer a través d'un concurs.
D'altra banda, on sí que hi ha una sentència ferma és en el cas de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va anul·lar la societat mixta que havia format l'AMB amb Agbar perquè s'havia fet sense un concurs, la mateixa fórmula que defensa Mina per a Terrassa. Ballart s'hi refereix com una "il·legalitat fragant", que, a més, faria que tot es pactés "en despatxos, d'esquena a la ciutadania".
Els interessos de les multinacionals, en joc
Tot i això, el programa també ha explicat casos d'èxit, com el de Grenoble o el de París, ambdós a França. El servei d'aigua de Grenoble és un referent a seguir, amb una qualitat reconeguda per tota la població i que ha pogut baixar els preus, després que es pogués recuperar la gestió pública per les proves de corrupció que envoltaven el contracte privat.
A París, d'altra banda, el preu també ha baixat i la gestió ha guanyat en transparència i en participació pública, després de treure la concessió a les dues grans multinacionals del sector: Veolia i Suez, la propietària d'Agbar i, en conseqüència, de Mina,
A aquestes multinacionals també s'ha referit Jordi Ballart, que ha sentenciat que "Terrassa és una plaça important, estan en joc interessos de l'aigua, de les multinacionals; no hem d'oblidar que Mina és Agbar i Agbar és Suez". Ballart afirma que aquestes empreses "saben que si perden la gestió de l'aigua a Terrassa i surt bé, després vindran en cascada la resta de municipis, i per tant aquest gran negoci que hi ha de l'aigua en el nostre país s'acabarà."