12
de gener
del
2017
Unes 32.000 hipoteques de Terrassa podrien tenir el retorn de la clàusula sòl, declarada com a abusiva pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea, segons els càlculs de la Cambra de la Propietat, que no són exactes per la opacitat, diuen, de les dades de la banca.
Aquesta clàusula, que la gran majoria de bancs van incloure als contractes hipotecaris signats abans de la crisi econòmica, va ser declarada il·legal, i la Justícia europea va decretar el retorn amb caràcter retroactiu, és a dir, que es tornin tots els diners cobrats de manera irregular des de la firma del contracte.
Aquest divendres, el Consell de Ministres podria anunciar la mesura legal que obligui la banca a tornar tots aquests diners, a partir del qual seria molt més senzill aconseguir la nul·litat de la clàusula i el retorn de tot el que s'ha pagat, tot i que, segons la Cambra de la Propietat, l'Estat podria derivar-ho en un possible acord entre banca i clients.
Xifres astronòmiques a Terrassa
Tot i que els bancs donen una informació obaga de com i a qui afecta la clàusula sòl de les hipoteques, Joan Planas, secretari de la Cambra de la Propietat, afirma que a Terrassa podria afectar unes 32.000 hipoteques.
Comptant la hipoteca mitjana i amb la retroactivitat que ha decretat el Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea, s'estaria parlant, aproximadament, d'uns 10.200 euros de mitjana que es retornarien als propietaris en concepte dels interessos cobrats abusivament per la banca. No només això, sinó que també podrien tenir dret a una rebaixa d'uns 5.800 euros del capital pendent de pagar en les hipoteques.
En total, uns 16.000 euros comptant la hipoteca mitjana, que és de 160.000 euros, que, activament o passiva, tornarien a les butxaques d'una gran part dels ciutadans que paguen hipoteca.
Tot plegat, faria que les xifres que haurien d'abonar els bancs en total fossin astronòmiques: només a Terrassa, i segons les dades que aporta Joan Planas, el cost directe que haurien d'assumir els bancs es calcula en entre 300 i 400 milions d'euros, i, comptant la rebaixa del capital pendent, uns 130 milions d'euros més.
Les xifres, diu el secretari de la Cambra de la Propietat, són orientatives i extretes a partir d'estadístiques de la Generalitat i d'informació econòmica del Col·legi de Registradors de la Propietat d'Espanya i del Col·legi Notarial d'Espanya, ja que els bancs, en general, no donen la informació necessària.
La situació pot variar segons del banc
Segons afirma Planas, hi ha dos bancs que, si la hipoteca es va signar des d'un primer moment amb ells, no cal patir: es tractaria del Santander i de Bankinter. Tanmateix, si el contracte es va signar amb el Banesto, que va ser posteriorment absorbit pel Santander, sí que tindrien dret a la compensació, perquè aquest banc havia inclòs les clàusules.
A més, hi ha una situació excepcional: les hipoteques que actualment estan en mans del BBVA. El banc va retirar les clàusules sòl el maig del 2013, després d'una sentència del tribunal suprem, i, en absorbir Catalunya Caixa, va fer el mateix, el juliol del 2015.
A l'altra banda de la balança, i sempre segons el secretari de la Cambra de la Propietat, el banc que es mostra més reaci a negociar les clàusules sòl de les hipoteques és el Banc Sabadell.
Tres tipus de situacions
Segons la Cambra de la Propietat, hi ha tres situacions possibles. La primera, que els afectats encara no hagin reclamat res, i la segona, que ja hi hagi un expedient en tràmit. En aquests dos casos, els afectats podran reclamar que se'ls torni tot el que han pagat des de la signatura del contracte per culpa d'aquesta clàusula abusiva.
La tercera es dóna en el cas que algú reclamés després de la sentència del Tribunal Suprem espanyol del maig del 2013 i ja hagi acordat cobrar els diners des d'aquella data, i no amb retroactivitat com ha decretat ara el tribunal d'Estrasburg. En aquest cas, diu la Cambra, no es podran reclamar la resta dels diners.
Tanmateix, la Cambra de la Propietat s'ha compromès a informar sobre la seva situació tothom que els porti l'escriptura de la hipoteca i el darrer rebut d'aquesta
Aquesta clàusula, que la gran majoria de bancs van incloure als contractes hipotecaris signats abans de la crisi econòmica, va ser declarada il·legal, i la Justícia europea va decretar el retorn amb caràcter retroactiu, és a dir, que es tornin tots els diners cobrats de manera irregular des de la firma del contracte.
Aquest divendres, el Consell de Ministres podria anunciar la mesura legal que obligui la banca a tornar tots aquests diners, a partir del qual seria molt més senzill aconseguir la nul·litat de la clàusula i el retorn de tot el que s'ha pagat, tot i que, segons la Cambra de la Propietat, l'Estat podria derivar-ho en un possible acord entre banca i clients.
Xifres astronòmiques a Terrassa
Tot i que els bancs donen una informació obaga de com i a qui afecta la clàusula sòl de les hipoteques, Joan Planas, secretari de la Cambra de la Propietat, afirma que a Terrassa podria afectar unes 32.000 hipoteques.
Comptant la hipoteca mitjana i amb la retroactivitat que ha decretat el Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea, s'estaria parlant, aproximadament, d'uns 10.200 euros de mitjana que es retornarien als propietaris en concepte dels interessos cobrats abusivament per la banca. No només això, sinó que també podrien tenir dret a una rebaixa d'uns 5.800 euros del capital pendent de pagar en les hipoteques.
En total, uns 16.000 euros comptant la hipoteca mitjana, que és de 160.000 euros, que, activament o passiva, tornarien a les butxaques d'una gran part dels ciutadans que paguen hipoteca.
Tot plegat, faria que les xifres que haurien d'abonar els bancs en total fossin astronòmiques: només a Terrassa, i segons les dades que aporta Joan Planas, el cost directe que haurien d'assumir els bancs es calcula en entre 300 i 400 milions d'euros, i, comptant la rebaixa del capital pendent, uns 130 milions d'euros més.
Les xifres, diu el secretari de la Cambra de la Propietat, són orientatives i extretes a partir d'estadístiques de la Generalitat i d'informació econòmica del Col·legi de Registradors de la Propietat d'Espanya i del Col·legi Notarial d'Espanya, ja que els bancs, en general, no donen la informació necessària.
La situació pot variar segons del banc
Segons afirma Planas, hi ha dos bancs que, si la hipoteca es va signar des d'un primer moment amb ells, no cal patir: es tractaria del Santander i de Bankinter. Tanmateix, si el contracte es va signar amb el Banesto, que va ser posteriorment absorbit pel Santander, sí que tindrien dret a la compensació, perquè aquest banc havia inclòs les clàusules.
A més, hi ha una situació excepcional: les hipoteques que actualment estan en mans del BBVA. El banc va retirar les clàusules sòl el maig del 2013, després d'una sentència del tribunal suprem, i, en absorbir Catalunya Caixa, va fer el mateix, el juliol del 2015.
A l'altra banda de la balança, i sempre segons el secretari de la Cambra de la Propietat, el banc que es mostra més reaci a negociar les clàusules sòl de les hipoteques és el Banc Sabadell.
Tres tipus de situacions
Segons la Cambra de la Propietat, hi ha tres situacions possibles. La primera, que els afectats encara no hagin reclamat res, i la segona, que ja hi hagi un expedient en tràmit. En aquests dos casos, els afectats podran reclamar que se'ls torni tot el que han pagat des de la signatura del contracte per culpa d'aquesta clàusula abusiva.
La tercera es dóna en el cas que algú reclamés després de la sentència del Tribunal Suprem espanyol del maig del 2013 i ja hagi acordat cobrar els diners des d'aquella data, i no amb retroactivitat com ha decretat ara el tribunal d'Estrasburg. En aquest cas, diu la Cambra, no es podran reclamar la resta dels diners.
Tanmateix, la Cambra de la Propietat s'ha compromès a informar sobre la seva situació tothom que els porti l'escriptura de la hipoteca i el darrer rebut d'aquesta