1 de 10

«Darrera la porta» dels Centres de menors

Les germanes Cayero representen una vertadera joia teatral, unint les seves grans dots d'actriu amb experiències professionals

Les dues actrius representant dues educadores. | Eloi Falguera
per Eloi Falguera, 10 de gener de 2017 a les 20:37 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de gener de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Darrera la porta, de Pilar i Aurora Cayero
Per la Companyia Lasca Yero

Dijous, 29 de desembre de 2016
Casal Cultural de Vacarisses


Darrera la porta és molt més que una obra de teatre. La Pilar i l'Aurora Cayero (autores, intèrprets i directores del muntatge) ho defineixen com a teatre social, d'altres en diuen teatre documental. Tan se val l'etiqueta que hi posem, la qüestió és que aquestes dues germanes ens porten "realitat" dalt de l'escenari.

Una realitat totalment desconeguda per a la majoria: Què hi passa dins d'un Centre de menors? Aquell lloc on van a parar els joves que, havent comès un delicte, encara no poden entrar a la presó perquè són menors d'edat.


Les germanes Cayero ens obren les portes d'aquests Centres. I ho fan a partir de la seva experiència professional: 16 i 11 anys treballant com a educadores socials en llocs tan mítics com ara el Centre de Til·lers, a Mollet del Vallès. Tot el què representen a l'escenari ho han vist, viscut i sentit.

No pretenen fer moralitat, simplement descobrir-nos com viuen, què senten o quins són els valors i principis d'aquests joves interns. En definitiva, mostrar-nos què passa darrere de les tanques i els murs.
 

Interpretant els papers de la Gema i la Judit. Foto: Eloi Falguera


El text

El text està molt ben pensat i estructurat. Es basa en petites escenes que donen veu a un munt de personatges diversos: des dels mateixos menors interns (nois i noies), fins a funcionaris o educadors. Jugar amb tants personatges i situacions diferents fa que l'obra sigui molt dinàmica i amena. Les dues actrius, a més, la saben interpretar amb un bon ritme. Que l'espectacle no superi l'hora és també un factor molt positiu: l'experiència és intensa i evita aquell punt on podria començar a decaure.   

Les escenes són el resultat de l'experiència acumulada per les dues actrius en els seus llocs de treball. Han canviat els noms dels protagonistes, han adaptat les situacions, però els diàlegs, les expressions i les experiències són ben reals. Òbviament, hi trobem sentiments de tots els colors.

L'obra comença amb una entrada literal en un Centre. Les dues actrius ens contraposen com és l'entrada d'una menor que ingressa per primer cop i, en paral·lel, com és la d'una educadora social que també comença aquell dia. Curiosament, la tensió i les sensacions de desorientació i inseguretat són molt semblants.

Els diferents personatges que interpreten

Després d'aquest inici, les dues actrius van encadenant tot un seguit d'escenes i personatges. Així ens van descobrint les diferents realitats, emocions i punts de vista que amaga el dia a dia d'aquests llocs.

Les germanes Cayero es posen en la pell d'aquests joves (nois i noies) i ens mostren, des d'una òptica molt humana, els seus drames. Trobem històries que, malgrat n'haguem escoltat de semblants, representades per aquestes magnífiques actrius, posen els pèls de punta: noies que als 14 anys ja acumulen 3 avortaments, nois a qui mai els visita ningú i es troben sols al món...  Joves que pateixen, que es desesperen, que es “xinen” o que, fins i tot, se suïciden. Mancats d'afecte, s'aferren a qualsevol cosa o a qualsevol vincle.
Però les Cayero no ens amaguen res i també ens posen al davant dels ulls aquells que, quan els surt el "bicho", són capaços de matar qui se'ls posi al davant. Joves que acumulen gairebé més causes pendents que anys tenen o els que reconeixen obertament que, quan surtin, continuaran robant perquè és més senzill i dóna més rendiment que treballar... Nois i noies que mai sabràs si et menteixen, acostumats a viure en la més aspra duresa.

Ens presenten, doncs, la realitat tal com l'han escoltada i viscuda. I la gran virtut és que la Pilar i l'Aurora ho representen sense excessos dramàtics o sentimentals. En els mostren (i aquí està la gràcia), tal com s'expressen ells mateixos: amb discursos directes, força vegades incoherents, plens de renecs, sortides de to i ironies.
 

Dalt la taula, Pilar Cayero; a sota, Aurora Cayero. Foto: Eloi Falguera


Però no tan sols ens interpreten situacions dures en primera persona. Un altre encert d'aquesta obra, i de les seves autores, és la creació dels personatges de la Gema i la Judit, dues cosines internes que han preparat un espectacle per a la resta de joves del Centre (és a dir, per a nosaltres, el públic). Aquestes dues cosines són personatges molt divertits, molt salats, que anem trobant en diferents escenes de l'obra. Interpreten o parodien alguns dels moments que es viuen dins dels centres (amb els educadors, amb la resta de companys o simples rumors que es comenten). Les cosines, mentre fan l'espectacle, s'equivoquen, s'enfaden, riuen, canten, ballen... I així ens van descobrint, d'una manera més còmica i desimbolta, altres personatges, històries, misèries i injustícies.

També es posen en la pell dels funcionaris i els educadors socials, i ens mostren certs tipus que hi podem trobar: l'educador "cremat" (que ja no creu ni en la reinserció ni en el sistema i tan sols es dedica a controlar o a perseguir els interns), l'educador que sí creu que els pot ajudar (ja sigui aconsellant-los, fent-los reflexionar o simplement donant-los l'afecte d'una abraçada) o l'educador a qui tot plegat sembla haver-lo superat i se sent perdut.        

Les interpretacions

Aquesta obra, sens dubte, no seria el mateix sense les extraordinàries interpretacions de l'Aurora i la Pilar. Cada personatge que ens presenten parla, es mou, respira i sent d'una manera diferent. Creen caràcters, expressen sentiments i els traspassen al públic.
El seu treball és formidable, sobretot si tenim en compte que passen d'un paper a l'altre en pocs segons i a un ritme trepidant. Les dues germanes s'entenen perfectament dalt l'escenari. Es percep la química.
 

Una escena amb una educadora (Pilar Cayero) i un intern (Aurora Cayero). Foto: Eloi Falguera


La interpretació és acurada, sense excessos de cap mena, i la dicció perfecta. Tot plegat, amb una escenografia, un vestuari i un utillatge minimalistes al màxim. Tan sols pensats per recolzar allò vertaderament important: l'actuació. I la veritat és que no necessitem res més, tan sols aquestes brillants interpretacions, per endinsar-nos en aquest món desconegut.

No és d'estranyar, doncs, que rebessin el Premi especial del jurat i el de Millor actriu (Aurora Cayero), a la 20a Mostra de Teatre de Barcelona.

Darrera la porta és una obra que hauria de tenir un gran recorregut, sobretot per centres educatius de secundària. Els desitjo molta merda!
 
Repartiment

Creació, direcció i interpretació:  Pilar Cayero i Aurora Cayero. 
Tècnic de so i llums: Marcus Eder
Durada: 55 minuts


Eloi Falguera
Director i autor

 

Participació