10
de gener
del
2017
Actualitzat
a les
17:05h
Mina, Aigües de Terrassa ha publicat un article al seu blog corporatiu en què parla de la seva natura empresarial i es defensa del fet que els informes de l'Ajuntament parlin d'un suposat “no afany de lucre” de la proposta formulada per Mina com a premissa per a l'adjudicació del contracte per a la gestió de l'abastament a la ciutat que va finalitzar el mes de desembre d'aquest any.
En aquest sentit, la companyia explica en el seu article que l'industrial terrassenc, Josep Badrinas Sala, va parlar, en la seva proposició, d'un posicionament “patriòtic”, quan es va tancar el contracte de 1941. Aquesta declaració responia a un interès general per garantir els cabals d'aigua suficients per a l'activitat empresarial, especialment pel sector de tints i acabats. En plena postguerra civil, diuen, el més important per a la ciutadania i els empresaris terrassencs era la recuperació econòmica i social de la ciutat.
Segons l'article de Mina, tots els col·lectius socials van subscriure l'ampliació de capital necessària per escometre la portada d'aigües des del riu Llobregat o van permetre les diferents accions de finançament que l'empresa ha dut a terme, ja que el compromís final de 1941 amb l'Ajuntament estableix que la companyia podrà obtenir “el seu just benefici industrial amb els romanents de l'explotació del servei”.
A més a més, segons l'empresa, es reservà a l'Ajuntament una participació del 5% dels ingressos derivats de la venda d'aigua, a canvi de què el Consistori renunciï a exigir diferents tributs i taxes a l'empresa contractista.
Finalment, l'article recorda que al llarg de la relació contractual entre Mina i l'Ajuntament, la ciutat ha generat molts reptes urbanístics, econòmics i industrials, però Mina ha superat tots aquests obstacles i, a més a més, ha treballat incansablement per millorar i modernitzar el servei d'abastament d'aigua.
Per tal de dur això a terme, diuen, la companyia ha sol·licitat préstecs i ha buscat accionistes, els quals a més de donar el seu suport a Terrassa, desitjaven una justa i legítima compensació a la seva inversió. La companyia aprofita per agrair als accionistes la seva implicació, ja que en cas de no haver comptat amb el seu suport, el servei d'aigües de la ciutat hauria sofert greus problemes en moments crítics.
En aquest sentit, la companyia explica en el seu article que l'industrial terrassenc, Josep Badrinas Sala, va parlar, en la seva proposició, d'un posicionament “patriòtic”, quan es va tancar el contracte de 1941. Aquesta declaració responia a un interès general per garantir els cabals d'aigua suficients per a l'activitat empresarial, especialment pel sector de tints i acabats. En plena postguerra civil, diuen, el més important per a la ciutadania i els empresaris terrassencs era la recuperació econòmica i social de la ciutat.
Segons l'article de Mina, tots els col·lectius socials van subscriure l'ampliació de capital necessària per escometre la portada d'aigües des del riu Llobregat o van permetre les diferents accions de finançament que l'empresa ha dut a terme, ja que el compromís final de 1941 amb l'Ajuntament estableix que la companyia podrà obtenir “el seu just benefici industrial amb els romanents de l'explotació del servei”.
A més a més, segons l'empresa, es reservà a l'Ajuntament una participació del 5% dels ingressos derivats de la venda d'aigua, a canvi de què el Consistori renunciï a exigir diferents tributs i taxes a l'empresa contractista.
Finalment, l'article recorda que al llarg de la relació contractual entre Mina i l'Ajuntament, la ciutat ha generat molts reptes urbanístics, econòmics i industrials, però Mina ha superat tots aquests obstacles i, a més a més, ha treballat incansablement per millorar i modernitzar el servei d'abastament d'aigua.
Per tal de dur això a terme, diuen, la companyia ha sol·licitat préstecs i ha buscat accionistes, els quals a més de donar el seu suport a Terrassa, desitjaven una justa i legítima compensació a la seva inversió. La companyia aprofita per agrair als accionistes la seva implicació, ja que en cas de no haver comptat amb el seu suport, el servei d'aigües de la ciutat hauria sofert greus problemes en moments crítics.