10
de gener
del
2017
Actualitzat
a les
11:26h
L'estudi Tigomigo de Terrassa acull la primera exposició a Catalunya d'Ignacio Llamas, reconegut com el millor artista espanyol viu per l'Associació Espanyola de Crítics d'Art (AECA) en l'última edició d'ARCO.
L'exposició, que porta per títol "Límites", parla, a través de l'espai, de les limitacions, el dolor i la por.
A través de fotografies i obra en volum, Llamas mostra escenaris que bateguen, en silenci, i que no són un sinó milers: perquè es multipliquen davant la mirada de qui els recorre. L'artista convida a aventurar-s'hi per aprofundir en el nostre propi interior, per abraçar els nostres límits i qüestionar-los.
"Límites" inclou peces de les sèries "Soledades", "Cercar al Silencio" i "Vacíos". D'aquesta manera l'artista proposa un doble recorregut: un primer viatge en el temps, seguint la seva evolució en els últims anys; i un més íntim i personal en enfrontar-nos als nostres propis paisatges.
Les fotografies de "Solituds" i "Cercar al Silencio" mostren arquitectures fictícies. Escenaris dibuixats amb llum i absència, creats perquè els recorrem amb la mirada. Habitacions buides que esperen a ser habitades.
D'altra banda, en la sèrie "Vacíos", Llamas abandona la majoria d'elements simbòlics que l'havien acompanyat (la cadira, la maleta, l'arbre...) i apareixen noves metàfores per parlar-nos dels límits. Tanques i filats que desapareixen en un paisatge gris i parlen de les pors més profundes i les cotilles invisibles que tallen les ales.
L'exposició s'inaugura aquest divendres, 13 de gener, a les set de la tarda, i es podrà veure a l'Espai Tigomigo, al carrer del Viveret, 17, de Terrassa, des del 14 de gener fins el 15 d'abril.
Qui és Ignacio Llamas?
Ignacio Llamas fa fotografies component l'escena com si fos pintor. Realitza obra en volum sentint-se dibuixant. I en Belles arts es va especialitzar en gravat però no obstant això treballa l'espai i la llum com si fos arquitecte.
La seva obra és de difícil classificació, es troba a cavall entre l'escultura, la instal·lació i l'objecte artístic. Però si hi ha alguna cosa que la caracteritza és la seva profunda càrrega poètica i la senzillesa dels seus traços.
Potser per això va ser reconegut com el millor artista espanyol viu per l'Associació Espanyola de Crítics d'Art (AECA) en l'última edició d'ARCO i la seva obra és apreciada tant a la península com a l'estranger.
I és que des dels anys noranta, quan va fer la seva primera exposició individual, les seves obres no han deixat d'exposar-se en galeries, museus i centres d'art. Ha participat en fires d'art contemporani nacionals i internacionals i les seves obres s'han vist en el Museo Patio Herreriano, Museo DA2, MACA (Museo de Arte Contemporáneo de Alicante), MEIAC (Museo Extremeño e Iberoamericano de Arte Contemporáneo), Museo de Arte Contemporáneo Unión FENOSA o Musei Civici di Cagliari, Galata Museo del Mare di Génova i a fires como ARCO, TIAF (Toronto), ArteBA (Buenos Aires), Art Brussels, Photo Taipei, Chaco (Santiago de Chile) o Art13 (Londres).
La seva obra forma part de col·leccions públiques i privades, tant dins com fora d'Espanya. Cal destacar: Museo Patio Herreriano, Colección Unión Fenosa, Colección Circa XX- Pilar Citoler, Fundación Coca Cola, Colección de Fotografía contemporánea Banco Novo, Colección Caja Madrid, Colección DKV, Colección Figueiredo Ferraz, Fundación Foro Sur o Colección IAACC Pablo Serrano.
L'exposició, que porta per títol "Límites", parla, a través de l'espai, de les limitacions, el dolor i la por.
A través de fotografies i obra en volum, Llamas mostra escenaris que bateguen, en silenci, i que no són un sinó milers: perquè es multipliquen davant la mirada de qui els recorre. L'artista convida a aventurar-s'hi per aprofundir en el nostre propi interior, per abraçar els nostres límits i qüestionar-los.
"Límites" inclou peces de les sèries "Soledades", "Cercar al Silencio" i "Vacíos". D'aquesta manera l'artista proposa un doble recorregut: un primer viatge en el temps, seguint la seva evolució en els últims anys; i un més íntim i personal en enfrontar-nos als nostres propis paisatges.
Les fotografies de "Solituds" i "Cercar al Silencio" mostren arquitectures fictícies. Escenaris dibuixats amb llum i absència, creats perquè els recorrem amb la mirada. Habitacions buides que esperen a ser habitades.
D'altra banda, en la sèrie "Vacíos", Llamas abandona la majoria d'elements simbòlics que l'havien acompanyat (la cadira, la maleta, l'arbre...) i apareixen noves metàfores per parlar-nos dels límits. Tanques i filats que desapareixen en un paisatge gris i parlen de les pors més profundes i les cotilles invisibles que tallen les ales.
L'exposició s'inaugura aquest divendres, 13 de gener, a les set de la tarda, i es podrà veure a l'Espai Tigomigo, al carrer del Viveret, 17, de Terrassa, des del 14 de gener fins el 15 d'abril.
Qui és Ignacio Llamas?
Ignacio Llamas fa fotografies component l'escena com si fos pintor. Realitza obra en volum sentint-se dibuixant. I en Belles arts es va especialitzar en gravat però no obstant això treballa l'espai i la llum com si fos arquitecte.
La seva obra és de difícil classificació, es troba a cavall entre l'escultura, la instal·lació i l'objecte artístic. Però si hi ha alguna cosa que la caracteritza és la seva profunda càrrega poètica i la senzillesa dels seus traços.
Potser per això va ser reconegut com el millor artista espanyol viu per l'Associació Espanyola de Crítics d'Art (AECA) en l'última edició d'ARCO i la seva obra és apreciada tant a la península com a l'estranger.
I és que des dels anys noranta, quan va fer la seva primera exposició individual, les seves obres no han deixat d'exposar-se en galeries, museus i centres d'art. Ha participat en fires d'art contemporani nacionals i internacionals i les seves obres s'han vist en el Museo Patio Herreriano, Museo DA2, MACA (Museo de Arte Contemporáneo de Alicante), MEIAC (Museo Extremeño e Iberoamericano de Arte Contemporáneo), Museo de Arte Contemporáneo Unión FENOSA o Musei Civici di Cagliari, Galata Museo del Mare di Génova i a fires como ARCO, TIAF (Toronto), ArteBA (Buenos Aires), Art Brussels, Photo Taipei, Chaco (Santiago de Chile) o Art13 (Londres).
La seva obra forma part de col·leccions públiques i privades, tant dins com fora d'Espanya. Cal destacar: Museo Patio Herreriano, Colección Unión Fenosa, Colección Circa XX- Pilar Citoler, Fundación Coca Cola, Colección de Fotografía contemporánea Banco Novo, Colección Caja Madrid, Colección DKV, Colección Figueiredo Ferraz, Fundación Foro Sur o Colección IAACC Pablo Serrano.