29
de desembre
del
2016
Actualitzat
a les
15:35h
Els Pastorets, de Josep M. Folch i Torres
A càrrec del GATU i la Coral d’Ullastrell
Diumenge, 25 de desembre de 2016
Casal Cultural d'Ullastrell
El GATU (Grup d'Amics del Teatre) i La Coral d'Ullastrell han volgut afegir-se als actes del centenari d'Els Pastorets de Josep M. Folch i Torres. Per aquest motiu, el GATU, en comptes d'oferir la tradicional obra de Nadal i La Coral el concert de Sant Esteve, aquest any han unit forces i els dos dies han representat la versió més coneguda i popular dels Pastorets.
El resultat ha estat el projecte més ambiciós que ha realitzat mai el grup teatral i la coral, amb més de 50 actors i actrius a escena. L'èxit de públic, que ha omplert les dues sessions, i també la implicació en el projecte de la gent del poble, fa que es plantegin si continuar representant-los l'any que ve.
Una adaptació molt musical
La principal característica és que són uns Pastorets molt musicals. Això és gràcies a què el Poble de pastors (una vintena d'actrius i actors) són els membres de La Coral. I no només canten els temes originals de l'obra, sinó que després d'algunes escenes van interpretant nadales: El 25 de desembre, abans de començar; Les dotze van tocant, després de la Masia; El desembre congelat, després de la mitja part... o El noi de la mare, en l'adoració al Portal al final de l'obra, que aconsegueix ser un dels moments més emotius.
Aquest poble cantaire és el punt fort d'aquests Pastorets: per la manera com interpreten les cançons, per l'atreviment dels directors a afegir les nadales al text de Folch i Torres i, també, per com viuen els seus personatges aquesta vintena de pastores i pastors. No es limiten a ser una simple comparsa que va cantant, sinó que actuen i reaccionen en tot moment i a cada escena. Trobar un poble així, viu i actiu, és una delícia, acostumats com estem a veure massa Pastorets on els pastors es mostren estàtics, inexpressius, i tan sols criden i es mouen per dir: "Visca els nuvis!" o "El dimoni!".
Per tant, felicito aquest grup tan dinàmic i simpàtic i, més encara, sabent que molts d'ells és el primer cop que fan teatre. Evidentment, en aquest Poble també incloc el Cor de nens.
Un altre encert de la direcció és haver simplificat i retallat molt les escenes (la Masia, l'Infern, el Bosc nevat o totes les dels pastors, per exemple, s’ofereixen molt esquematitzades). Veiem totes les escenes clàssiques, però passen ràpides.
Aquesta escapçada del text, la incorporació de les nadales i també un ritme molt àgil, fan que l'espectacle sigui amè i passi bé. Tot i la incorporació de les cançons, tot plegat no arriba a les dues hores.
Les interpretacions més destacades
El GATU no feia la versió de Folch i Torres des de 1994. Per la gran majoria d'actors, doncs, és el primer cop que l'interpreten. Posar-se a la pell, per primera vegada, de personatges tan representats, tan mítics i tan estimats, sempre és difícil. I tot i això, Els Pastorets d'Ullastrell són molt dignes, respectuosos i, com he dit abans, diferents amb la seva aportació musical.
Quant als papers principals, el primer que crida l'atenció és que Lluquet i Rovelló, els protagonistes, estan doblats. És a dir, van canviant a mida que avança l'obra. Així, arribarem a veure tres Lluquets diferents (Marcel Martínez, Enric Pagán i Mireia Hernández) i dos Rovellons (Berta Sucarrats i Mariona Morral).
Tots cinc són joves, vailets com ens diu l'obra. I aquest és un altre aspecte que vull destacar, que el director, amb bon criteri, ha volgut donar els papers principals als joves. Molts grups, donada la importància dels personatges, opten per reservar-los a actors experimentats que, certament, en treuen més suc. Però al final, són tan experimentats que ens acabem trobant no ja amb rabadans adolescents, sinó amb dos pastors granats, amb entrades i coroneta. Un altre encert, doncs, escollir-los joves. Podran tenir protagonistes per força temps.
Lluquet és el rabadà més atrevit dels dos: el que no s'amaga quan el Rovelló creu haver vist el llop, el que planta cara al dimoni, el que pren la iniciativa i parla amb els pastors... També és el més assenyat i, en certa manera, el més tibat. Aquest caràcter l'han sabut interpretar els tres actors, cap d'ells desentona. Tot i això, destaco la interpretació d'en Marcel Martínez (perquè, a més de l'empenta del personatge, sap donar aquell punt d'innocència que també ha de tenir) i la de la Mireia Hernández (per la seguretat que demostra).
Rovelló és l'antítesi del Lluquet: despistat, poruc, especialista en posar-se en problemes, dèbil a les temptacions, panxacontenta... però, per damunt de tot, bon jan i amic fidel. També aquest caràcter l'han sabut dur a escena les dues actrius. La Mariona Morral li dóna, amb la seva espontaneïtat i expressivitat, una particular alegria i simpatia.
Els altres dos protagonistes, Satanàs i Llucifer (Maria Font Puig i Mireia Capdevila) són els personatges que més em van sorprendre. En primer lloc, perquè és atípic i extraordinari trobar els dos principals dimonis interpretats per noies: un altre tret diferencial dels Pastorets d'Ullastrell. I en segon lloc, per la lectura que fan dels seus papers, apostant per accentuar els moments còmics, arribant fins i tot al grotesc, amb grans gesticulacions, riures sarcàstics i ganyotes de tota mena. Aquests aspectes no són òbviament negatius, al contrari, són ben positius perquè fan una lectura nova dels personatges.
Com a petits exemples de la seva interpretació: la manera tan exagerada de moure les seves capes al Bosc tenebrós motiva, més que mai, la broma d'en Lluquet: "Deuen estar comptant les mosques que passen" o la forma tan particular de Llucifer d'anar traient traient la llengua a cada escena. Uns caps de l'infern vertaderament fora del comú i molt originals. Si els continuen treballant poden ser memorables.
De les Fúries, totes correctes, destaco la Supèrbia (Mercè Puig), l'Ira (Maria Bigordà) i la Luxúria (Andrea Lao) que van saber posar una màgia especial als seus papers, tot i que cal reconèixer que són els que permeten un major lluïment.
De la resta de personatges, m'agradà molt el de la Marta (la promesa del tartamut Jeremies), per l'empenta i el caràcter desimbolt i divertit que va saber donar-li la Montse Balsells. També el de l'Àvia (Roser Anglada), per la difícil barreja de sentiments que ha de representar: la tendresa cap als dos rabadans i, alhora, el patiment pel nét absent el dia de Nadal.
Aquestes són les interpretacions més destacades, sense que això vulgui dir que la resta no siguin correctes. Per raons d'espai, però, no es poden comentar totes.
Aspectes tècnics
El muntatge d'aquests Pastorets juga molt amb les projeccions, per tal de situar l'espectador. Projeccions (d'una masia, d'un estable, d'un bosc...), recolzades amb el mínim d'escenografia possible. Això simplifica molt els canvis i contribueix a donar agilitat a l'espectacle.
El vestuari i la il·luminació són molt correctes. La música en directe és la cirereta que fa el muntatge més rodó.
Si decideixen continuar representant-los, cosa que sincerament espero i desitjo, l'únic que els recomanaria és que incidissin més en els moments còmics de l'obra, aquells que ja s'han fet clàssics arreu i que tothom espera, tot donant-los una empremta pròpia. Em refereixo, per exemple, als moments previs a què el Rovelló clavi la destral, als jocs dialèctics amb el tartamut Jeremies o com Lluquet i Rovelló juguen amb els dimonis a l'infern quan s'adonen que "és el nom de Jesús el què els constipa".
Felicitat a tots i fins l'any que ve.
REPARTIMENT
Lluquet (I): Marcel Martínez; Lluquet (II): Enric Pagán; Lluquet (III): Mireia Hernández; Rovelló (I): Berta Sucarrats; Rovelló (II): Mariona Morral; Llucifer: Mireia Capdevila; Satanàs: Maria Font Puig; Sant Miquel: Montse Puig; Sant Gabriel: Jana Palet; Marta: Montse Balsells; Jeremies: Joan Ballester; Jetsè: Josep Carreras; Isabeló: Annabel Gelices; Sant Josep: Joaquim Palet; Verge Maria: Trini Puig; Nen Jesús: Martí Ballester; Àvia: Roser Anglada; Llúcia: Maria Font Pintat; Roc: Claudi Puig; Martinet: Gerard Rodó; Simeó: Jordi Viñals.
Fúries de l'infern i Fogainers: Supèrbia: Mercè Puig; Ira: Maria Bigordà; Golosia: Laia Pont; Enveja: Èlia Bigordà; Avarícia: Olga Bigordà; Luxúria: Andrea Lao; Peresa: Alba Simó; Fogainer (I): Muntsa Clotet; Fogainer (II): Marta Ricard.
Poble i Cor: Anna: Roser Carreras; Joana: Montse Amat; Esther: Maria Dolors Aguilar; Ruth: Rosa Satorras; Míriam: Assumpta Colom; Jeret: Mercè Ramoneda; Jair: Gemma Esquerda; Assà: Gemma Montmany; Raquel: Teresa Carreras; Acan: Maria Puig; Jabal: Anna Rebulà; Rebeca: Assumpta Moragas; Basmat: Neus Salarich; Mizà: Rosa Massagué; Melis: Elisabeth Casanovas; Batuel: Carme Ocaña; Joanoi: Gabriel Rodó; Jepó: Pere Sucarrats; Veus: Josep Pons.
Cor de nens: Ona Puig, Agnès Font, Laia Pastor i Ot Rodó.
Equip tècnic: Vestuari: GATU, Esbart i Teresa Carreras; Maquillatge: Cinto Puig i Isabel Lecha; Llums i so: Amancay Arias, Esteve Palet i Francesc Puig; Tramoia: Gerard Rodó; Tècnic: Manel Martínez; Regidoria: Roser Anglada i Pepa Montes; Piano: Mar Puig; Violí: Irene Jódar; Lletra Cobles: Montse Amat; Ajudant de direcció: Roser Anglada.
Direcció musical: Mercè Pérez; Direcció escènica: Claudi Puig.
Durada: 2 hores (amb entreacte de 15 minuts)
Eloi Falguera
Director i autor
A càrrec del GATU i la Coral d’Ullastrell
Diumenge, 25 de desembre de 2016
Casal Cultural d'Ullastrell
El GATU (Grup d'Amics del Teatre) i La Coral d'Ullastrell han volgut afegir-se als actes del centenari d'Els Pastorets de Josep M. Folch i Torres. Per aquest motiu, el GATU, en comptes d'oferir la tradicional obra de Nadal i La Coral el concert de Sant Esteve, aquest any han unit forces i els dos dies han representat la versió més coneguda i popular dels Pastorets.
El resultat ha estat el projecte més ambiciós que ha realitzat mai el grup teatral i la coral, amb més de 50 actors i actrius a escena. L'èxit de públic, que ha omplert les dues sessions, i també la implicació en el projecte de la gent del poble, fa que es plantegin si continuar representant-los l'any que ve.
Satanàs (Maria Font Puig) cercant la casa de Josep. Foto: Eloi Falguera
Una adaptació molt musical
La principal característica és que són uns Pastorets molt musicals. Això és gràcies a què el Poble de pastors (una vintena d'actrius i actors) són els membres de La Coral. I no només canten els temes originals de l'obra, sinó que després d'algunes escenes van interpretant nadales: El 25 de desembre, abans de començar; Les dotze van tocant, després de la Masia; El desembre congelat, després de la mitja part... o El noi de la mare, en l'adoració al Portal al final de l'obra, que aconsegueix ser un dels moments més emotius.
Aquest poble cantaire és el punt fort d'aquests Pastorets: per la manera com interpreten les cançons, per l'atreviment dels directors a afegir les nadales al text de Folch i Torres i, també, per com viuen els seus personatges aquesta vintena de pastores i pastors. No es limiten a ser una simple comparsa que va cantant, sinó que actuen i reaccionen en tot moment i a cada escena. Trobar un poble així, viu i actiu, és una delícia, acostumats com estem a veure massa Pastorets on els pastors es mostren estàtics, inexpressius, i tan sols criden i es mouen per dir: "Visca els nuvis!" o "El dimoni!".
Lluquet i Rovelló a l'infern. Foto: Eloi Falguera
Per tant, felicito aquest grup tan dinàmic i simpàtic i, més encara, sabent que molts d'ells és el primer cop que fan teatre. Evidentment, en aquest Poble també incloc el Cor de nens.
Un altre encert de la direcció és haver simplificat i retallat molt les escenes (la Masia, l'Infern, el Bosc nevat o totes les dels pastors, per exemple, s’ofereixen molt esquematitzades). Veiem totes les escenes clàssiques, però passen ràpides.
Aquesta escapçada del text, la incorporació de les nadales i també un ritme molt àgil, fan que l'espectacle sigui amè i passi bé. Tot i la incorporació de les cançons, tot plegat no arriba a les dues hores.
Les interpretacions més destacades
El GATU no feia la versió de Folch i Torres des de 1994. Per la gran majoria d'actors, doncs, és el primer cop que l'interpreten. Posar-se a la pell, per primera vegada, de personatges tan representats, tan mítics i tan estimats, sempre és difícil. I tot i això, Els Pastorets d'Ullastrell són molt dignes, respectuosos i, com he dit abans, diferents amb la seva aportació musical.
Escena final de l'adoració. Foto: Eloi Falguera
Quant als papers principals, el primer que crida l'atenció és que Lluquet i Rovelló, els protagonistes, estan doblats. És a dir, van canviant a mida que avança l'obra. Així, arribarem a veure tres Lluquets diferents (Marcel Martínez, Enric Pagán i Mireia Hernández) i dos Rovellons (Berta Sucarrats i Mariona Morral).
Tots cinc són joves, vailets com ens diu l'obra. I aquest és un altre aspecte que vull destacar, que el director, amb bon criteri, ha volgut donar els papers principals als joves. Molts grups, donada la importància dels personatges, opten per reservar-los a actors experimentats que, certament, en treuen més suc. Però al final, són tan experimentats que ens acabem trobant no ja amb rabadans adolescents, sinó amb dos pastors granats, amb entrades i coroneta. Un altre encert, doncs, escollir-los joves. Podran tenir protagonistes per força temps.
Lluquet és el rabadà més atrevit dels dos: el que no s'amaga quan el Rovelló creu haver vist el llop, el que planta cara al dimoni, el que pren la iniciativa i parla amb els pastors... També és el més assenyat i, en certa manera, el més tibat. Aquest caràcter l'han sabut interpretar els tres actors, cap d'ells desentona. Tot i això, destaco la interpretació d'en Marcel Martínez (perquè, a més de l'empenta del personatge, sap donar aquell punt d'innocència que també ha de tenir) i la de la Mireia Hernández (per la seguretat que demostra).
Escena de les temptacions. Foto: Eloi Falguera
Rovelló és l'antítesi del Lluquet: despistat, poruc, especialista en posar-se en problemes, dèbil a les temptacions, panxacontenta... però, per damunt de tot, bon jan i amic fidel. També aquest caràcter l'han sabut dur a escena les dues actrius. La Mariona Morral li dóna, amb la seva espontaneïtat i expressivitat, una particular alegria i simpatia.
Els altres dos protagonistes, Satanàs i Llucifer (Maria Font Puig i Mireia Capdevila) són els personatges que més em van sorprendre. En primer lloc, perquè és atípic i extraordinari trobar els dos principals dimonis interpretats per noies: un altre tret diferencial dels Pastorets d'Ullastrell. I en segon lloc, per la lectura que fan dels seus papers, apostant per accentuar els moments còmics, arribant fins i tot al grotesc, amb grans gesticulacions, riures sarcàstics i ganyotes de tota mena. Aquests aspectes no són òbviament negatius, al contrari, són ben positius perquè fan una lectura nova dels personatges.
Escena de la Masia. D'esquerra a dreta, Rovelló (Berta Sucarrats) dormint, Lluquet (Marcel Martínez), Àvia (Roser Anglada), Llúcia (Maria Font Pintat) i Roc (Claudi Puig). Foto: Eloi Falguera
Com a petits exemples de la seva interpretació: la manera tan exagerada de moure les seves capes al Bosc tenebrós motiva, més que mai, la broma d'en Lluquet: "Deuen estar comptant les mosques que passen" o la forma tan particular de Llucifer d'anar traient traient la llengua a cada escena. Uns caps de l'infern vertaderament fora del comú i molt originals. Si els continuen treballant poden ser memorables.
De les Fúries, totes correctes, destaco la Supèrbia (Mercè Puig), l'Ira (Maria Bigordà) i la Luxúria (Andrea Lao) que van saber posar una màgia especial als seus papers, tot i que cal reconèixer que són els que permeten un major lluïment.
De la resta de personatges, m'agradà molt el de la Marta (la promesa del tartamut Jeremies), per l'empenta i el caràcter desimbolt i divertit que va saber donar-li la Montse Balsells. També el de l'Àvia (Roser Anglada), per la difícil barreja de sentiments que ha de representar: la tendresa cap als dos rabadans i, alhora, el patiment pel nét absent el dia de Nadal.
Aquestes són les interpretacions més destacades, sense que això vulgui dir que la resta no siguin correctes. Per raons d'espai, però, no es poden comentar totes.
El Poble cantaire dels Pastorets d'Ullastrell. Foto: Eloi Falguera
Aspectes tècnics
El muntatge d'aquests Pastorets juga molt amb les projeccions, per tal de situar l'espectador. Projeccions (d'una masia, d'un estable, d'un bosc...), recolzades amb el mínim d'escenografia possible. Això simplifica molt els canvis i contribueix a donar agilitat a l'espectacle.
El vestuari i la il·luminació són molt correctes. La música en directe és la cirereta que fa el muntatge més rodó.
Si decideixen continuar representant-los, cosa que sincerament espero i desitjo, l'únic que els recomanaria és que incidissin més en els moments còmics de l'obra, aquells que ja s'han fet clàssics arreu i que tothom espera, tot donant-los una empremta pròpia. Em refereixo, per exemple, als moments previs a què el Rovelló clavi la destral, als jocs dialèctics amb el tartamut Jeremies o com Lluquet i Rovelló juguen amb els dimonis a l'infern quan s'adonen que "és el nom de Jesús el què els constipa".
Felicitat a tots i fins l'any que ve.
Casament de Josep i Maria. Foto: Eloi Falguera
REPARTIMENT
Lluquet (I): Marcel Martínez; Lluquet (II): Enric Pagán; Lluquet (III): Mireia Hernández; Rovelló (I): Berta Sucarrats; Rovelló (II): Mariona Morral; Llucifer: Mireia Capdevila; Satanàs: Maria Font Puig; Sant Miquel: Montse Puig; Sant Gabriel: Jana Palet; Marta: Montse Balsells; Jeremies: Joan Ballester; Jetsè: Josep Carreras; Isabeló: Annabel Gelices; Sant Josep: Joaquim Palet; Verge Maria: Trini Puig; Nen Jesús: Martí Ballester; Àvia: Roser Anglada; Llúcia: Maria Font Pintat; Roc: Claudi Puig; Martinet: Gerard Rodó; Simeó: Jordi Viñals.
Fúries de l'infern i Fogainers: Supèrbia: Mercè Puig; Ira: Maria Bigordà; Golosia: Laia Pont; Enveja: Èlia Bigordà; Avarícia: Olga Bigordà; Luxúria: Andrea Lao; Peresa: Alba Simó; Fogainer (I): Muntsa Clotet; Fogainer (II): Marta Ricard.
Poble i Cor: Anna: Roser Carreras; Joana: Montse Amat; Esther: Maria Dolors Aguilar; Ruth: Rosa Satorras; Míriam: Assumpta Colom; Jeret: Mercè Ramoneda; Jair: Gemma Esquerda; Assà: Gemma Montmany; Raquel: Teresa Carreras; Acan: Maria Puig; Jabal: Anna Rebulà; Rebeca: Assumpta Moragas; Basmat: Neus Salarich; Mizà: Rosa Massagué; Melis: Elisabeth Casanovas; Batuel: Carme Ocaña; Joanoi: Gabriel Rodó; Jepó: Pere Sucarrats; Veus: Josep Pons.
Cor de nens: Ona Puig, Agnès Font, Laia Pastor i Ot Rodó.
Equip tècnic: Vestuari: GATU, Esbart i Teresa Carreras; Maquillatge: Cinto Puig i Isabel Lecha; Llums i so: Amancay Arias, Esteve Palet i Francesc Puig; Tramoia: Gerard Rodó; Tècnic: Manel Martínez; Regidoria: Roser Anglada i Pepa Montes; Piano: Mar Puig; Violí: Irene Jódar; Lletra Cobles: Montse Amat; Ajudant de direcció: Roser Anglada.
Direcció musical: Mercè Pérez; Direcció escènica: Claudi Puig.
Durada: 2 hores (amb entreacte de 15 minuts)
Eloi Falguera
Director i autor