Albert Pérez i Cesc Poch, dels Minyons de Terrassa: «No tenim límits, ni n'hem tingut mai»

Acaba l'any 2016, un any que ha viscut una de les temporades castelleres més impressionants de la història. Part de la culpa la tenen els Minyons de Terrassa, una de les quatre colles que han descarregat castells de deu aquesta temporada.

Els malves van posar la cirereta a la temporada amb la millor actuació de la colla i una de les millors de la història, el 20 de novembre, en què van descarregar a la plaça Vella de Terrassa el seu segon 4 de 10 amb folre i manilles, acompanyat del 3 de 10 amb folre i manilles, el 3 de 9 amb folre i pilar i el pilar de 8 amb folre i manilles. També es van quedar a pocs segons de carregar el 2 de 8 sense folre, un castell que van descarregar tres dies abans a l'assaig.

Les cares visibles dels Minyons aquest 2016 han estat el president, Cesc Poch, i el cap de colla, Albert Pérez. Poch plega aquest mes de gener després de tres anys i Pérez també deixa el càrrec després d'una temporada. Els dos han parlat amb La Torre sobre la gran temporada i l'estat en què es troba la colla terrassenca.

- Fa un mes que vau fer una de les millors actuacions de la història. Com la veieu, ara que han passat uns dies?

- Albert Pérez: Jo estic molt content de la diada i de la temporada. Ja ho he dit molts cops, que, per mi, és una grandíssima actuació, però que aquest any se n'han vist moltes que estan entre les millors. Crec que és un debat absurd, el de quina és la millor. Per mi, totes estan a un nivell espectacular, i el que cal fer és gaudir-ho i valorar-ho, i aprendre'n, ensenyar-ho i explicar-ho, que decidir quina és millor. A mi m'agradaria haver fet l'actuació de la Colla Vella a Santa Úrsula, i a ells la nostra per la Diada... totes són molt bones i hem d'estar contents de la temporada que hem fet.

- Cesc Poch: La mirada l'hem de situar en el conjunt de la temporada... Quan vam començar l'any, el dilema era: què passa l'any següent de veure cinc castells de 10? Aquest era el debat que teníem nosaltres i que tenia l'entorn del món casteller. Crec que ens hem de felicitar tots, perquè el que hem descobert és que, després d'una temporada excepcional, fins i tot hem fet alguns passets més, quan crèiem que, amb la ressaca de l'any passat, aniria avall... Sí que va costar arrencar, però el resultat final és espectacular.

- La temporada quadra amb els objectius que us havíeu marcat al principi de l'any?

- AP: Sabíem que veníem d'una temporada més que excepcional, i això té conseqüències bones i algunes de no tan bones. Sabíem que tindríem baixes, algunes de sensibles i difícils, i avançat l'any ens en vam trobar més. Vam haver d'abaixar el ritme,  per assentar els canvis, i, després de Festa Major, vam començar a funcionar bé. El moment clau va ser Les Santes, i els assajos previs, tant pels castells com per les sensacions que transmetia la colla. A Sant Fèlix vam fer una bona actuació, i si la colla responia, apuntava a un bon final de temporada... i ha estat així. I fins i tot hem anat treballant alguns reptes que s'han quedat al tinter. Una de les coses que fan més il·lusió és deixar la colla igual o millor del que l'has trobat, i així la deixem. Estic molt orgullós de la temporada que hem fet.

- CP: Després de tres anys, crec que hem generat dinàmiques positives. Hem treballat molt amb la ciutat, amb les entitats... També hem pogut créixer internament, amb més participació interna, i una aposta pels joves, que té moltes virtuts i porta alguns problemes. Aquí, vull demanar explícitament disculpes al veïnat si en algun moment els hem causat alguna molèstia; aquest any hem millorat aquest aspecte i hi seguirem treballant. I, a nivell de l'entorn, hem trobat un bon marc de diàleg amb l'Ajuntament, i hem aconseguit fer créixer els acords que ens lliguen.

A més, en col·laboració amb l'Ajuntament i l'Institut Santa Eulàlia, estem fent una enquesta a 1.500 terrassencs per tenir un estudi sobre el coneixement dels castells per districtes. Nosaltres sempre discutim si som molt coneguts o poc, quin impacte tenim, i així, cap a la primavera, ja tindrem uns resultats fiables, i podrem valorar millor l'impacte a la ciutat.
 
- Un any, a més, en què heu viatjat a l'altra punta del món.

- CP: Valorem molt positivament el viatge a Singapur; havíem actuat al Marroc i a Israel, i havíem estat en altres continents, no havíem fet mai un viatge tan llarg, i en un lloc tan llunyà com el sud-est asiàtic, i representant la cultura catalana. Va ser quelcom molt important, té transcendència per la colla i per la ciutat, però també pel món casteller. Per sort, vam poder comprovar que després d'un viatge així la gent tornava amb moltes ganes.

- Els dos acabeu projecte: el de la junta, després de tres anys, i el de la tècnica, després de només una temporada. És fàcil deixar-ho?

- CP: Jo crec que l'Albert ha fet una temporada boníssima, deixa coses preparades per la temporada vinent, i penso que ha aconseguit recollir totes les sensibilitats de la colla, i que ha fet un paper cohesionador de la colla molt bo, i això és un element important. Per mi, després d'aquests tres anys, continuaré venint cada dia a assaig, però ho faré com ho feia abans: desconnectava de la realitat i em passaven les hores volant, i gaudia molt de fer castells. Si fem castells per gaudir-ne... fer de president dels Minyons de Terrassa és de les millors coses que et poden passar a la vida, però és com tenir dues jornades laborals seguides.

- AP: Pel que fa a mi, la decisió estava presa des de feia mesos, molt abans d'acabar; des de mitjans de temporada tenia clar que no continuaria com a cap de colla. No és per culpa de la colla, ni de la junta ni del meu equip; si fos per ells, continuaria. A la tècnica tenia una gent excepcional, la junta m'ha ajudat moltíssim i em van animar perquè m'hi posés, i han aguantat tot el que els demanava. No tinc cap queixa; és una decisió personal meva, ja vaig ser cap de colla el 2012, i el 2014 i 2015 vaig estar dins de la tècnica, a l'equip de pinyes, fent molta feina i amb força pressió.

La meva voluntat no era presentar-me, a la primera assemblea no va sortir cap candidatura tècnica, i després el Cesc em va apretar molt, el Nani Matas em va ajudar molt, i els diferents equips em van donar suport. Em vaig posar per un any, amb il·lusió i amb moltes ganes, però només per un any, perquè és el que en aquell moment podia donar. Cadascú té la seva vida personal i les seves coses a casa, i la seva manera de veure les coses. Jo sé què significa ser cap de colla dels Minyons, les hores que s'hi han de dedicar, i jo ara mateix no ho puc oferir.

Per tant, jo sóc casteller dels Minyons, vull que comencin els assajos per tornar a enfaixar-me i fer castells, que fins ara només els podia veure i dirigir, que està molt bé, però... Me'n vaig amb la consciència molt tranquila, em sap molt greu si algú pensa que deixo la colla tirada, però no és la meva voluntat, al contrari: hi ha molta gent capacitada, la colla està molt bé, és fàcil de portar perquè és excepcional, però l'exigència és molt gran, i penso que no ho puc oferir: per tant, el que he de fer és deixar pas a algú que ho faci.

- Sabeu qui es posarà al davant, els donareu un cop de mà?

- AP: Jo sóc molt poc intervencionista, no sóc dels que deixa un relleu preparat. Per posar-se al capdavant d'una colla cal tenir-ho molt clar, i aquí hi ha molta gent capacitada. A mi m'agradaria molt que comptessin amb mi, i més que sortís una candidatura de la meva tècnica. Seria una manera de continuar el projecte, perquè no l'hem tancat, però això no està a les meves mans. A la meva tècnica hi ha gent sobradament preparada, també gent que ja ha estat cap de colla o a la tècnica durant molts anys, i hi ha molta gent capacitada, però és una decisió molt personal, i cadascú ha de muntar el seu equip. Jo tenia les meves persones de confiança i segurament, qui entri tindrà les seves. L'únic que els puc dir és que s'animin perquè tenen una colla excepcional al davant. I ningú deixarà la colla tirada, jo estaré pel què calgui en tot moment.

- CP: Nosaltres érem 29 persones a la junta. He cregut que una junta extensa és necessària per una colla com els Minyons, amb sis equips que funcionaven, dos vicepresidents... S'ha fet molta feina, i d'aquesta trentena n'hi ha molts que està disposada a continuar. Hem d'intentar treballar relleus que agafin els elements que han funcionat i que els donin continuïtat, i que puguin anar incorporant noves idees. És cert que estar al davant dels Minyons és un gran repte i el que hem de fer la resta de la colla és facilitar-ho al màxim, i estic a la disposició dels que vinguin per ajudar-los en el que convingui.
 
- La colla ha crescut, però també ho ha fet la resta del món casteller. Quina visió en teniu?

- AP: Els castells estan agafant una volada al nivell, fins i tot, de l'esport. Jo ho trobo perillós, però és la dinàmica que estan agafant... només serem els mateixos castellers, i el món casteller, qui anirà posant les coses al seu lloc i marcarà cap on han d'anar els castells. A nivell casteller hi ha una pujada a tots els nivells, des de les de gamma extra fins les de sis, i tothom supera els seus registres. S'han fet quinze castells de deu, és una barbaritat!

El nivell és molt alt i la clau és l'assaig; hi ha un boom social, però el que compta és l'assaig. Les colles ho han après, i crec que nosaltres en som una mica responsables, amb els Castellers de Vilafranca. El nombre d'assajos, la dinàmica, la filosofia, la qualitat... l'ús de la xarxa, també, hi ha molts aspectes que ho facilitin. Que colles petites puguin fer el 2 de 8 o el pilar de 7 amb poca gent, és gràcies a tot això. I com més bé va, més gent hi ha, i és un cercle virtuós. Ja veurem fins on s'arriba, tard o d'hora haurà de baixar.

- CP: Com a Minyons, el fet que cinc o sis cops a l'any necessitem portar 700 persones a plaça, és un repte que s'ha de pensar molt bé, i que és difícil. Portar 800 persones a Girona, a Vilafranca o a Barcelona, s'ha de planificar bé. D'altra banda, jo tinc la teoria que hi ha una gran acceleració: del segon al tercer 3 de 10 descarregats passen tretze anys, i ara, un any després del 4 de 10, ja n'hem vist quatre. El nivell de l'impacte social, de la gent i de la preparació farà que veiem més coses de les que ens imaginem, abans del que pensem. Encara ens queden uns quants anys d'acceleració i creixement. Més enllà, és difícil saber-ho.

- I quines relacions teniu, amb la resta de colles?

- AP: Som una colla especial, diferent, i això ens fa tenir gent molt afí, i també gent que no ho és tant. Però en general caiem bé, i tenim una xarxa de colles molt properes, que, no ens enganyem, són les que ens ajuden a assolir els objectius: sols, no podríem fer més de dos o tres assajos massius a l'any. Això no ho hem de veure com un problema; ens agradaria ser molts i fer castells de deu sols, però això ningú pot fer-ho. S'ha de veure positivament, els castells són una activitat cultural i col·laborativa, fem diades amb altres colles per això, per ajudar-nos els uns als altres.

Pel que fa a les relacions, sempre hi ha aspectes que es poden millorar, però en general són bones, sobretot amb les petites; i amb les grans, jo tinc molt bona relació amb la gent de les colles del nostre nivell, hi parlo molt i fins i tot som amics. Hi ha rivalitat, és evident, però som castellers per sobre de totes les coses, i això no s'ha de perdre. Tots plegats fem un esforç perquè sigui així, i la relació entre les colles grans és millor que mai.

- CP: La bona relació entre les colles castelleres és un bé que hem de cultivar i mantenir. El nostre objectiu és tenir bona relació amb totes les colles, fins i tot amb les que més rivalitzem. Al llarg dels últims tres anys, i aprofitant la meva fama de bon gastrònom, he procurat dinar o sopar amb molts presidents de moltes colles per tenir les millors relacions. A vegades, també, surten idees que es poden aplicar i que beneficien a tothom. És important innovar, però també saber veure i escoltar què fan els altres i com ho podem aplicar. Cal que el món casteller mantingui el bon rotllo. Em sap greu només quan de forma anònima des de les xarxes socials s'ataca a persones concretes. Em sembla que això és dolent pel món casteller. 

- AP: Les xarxes ajuden a difondre'ns i a atreure la gent, però tenen els seus perills i s'han de saber utilitzar. Per sobre del que diguin les xarxes, i per sobre del que diguin alguns grupuscles d'algunes colles, que tots en tenim, l'important és la relació que tenen els directius. Amb totes ens portem, com a mínim, amb cordialitat.
 
- Amb els Castellers de Terrassa, quina relació hi ha?

- AP: A nivell casteller, amb el seu cap de colla m'hi porto molt bé, amb cordialitat, però la nostra relació no passa d'aquí. Compartim una ciutat i poc més.

- CP: Seria això, cordialitat i bona relació, i cooperació en els temes que hem de treballar plegats, per la ciutat. Mai públicament i com a president dels Minyons atacaré i parlaré malament de cap colla. Si ens hem de dir alguna cosa, no crec que ho haguem de fer a través dels mitjans de comunicació.

- AP: Al final, ens hem d'entendre, perquè la voluntat de l'Ajuntament és que qualsevol tema casteller a la ciutat passi per les dues colles. Després, cada colla a nivell intern farà la seva.

- CP: El que està clar és que en una ciutat com la nostra hi caben dues colles potents, i ens preocuparem que la nostra ho sigui molt! Cal tenir clar, però, que Minyons és una entitat referent a la ciutat i al país, i l'àmbit nacional i internacional el volem treballar encara molt més. 

- I, per exemple, en quin moment es troba el monument casteller?

- CP: Tenim un compromís de l'Ajuntament de què Terrassa tindrà un monument casteller. Però és complicat perquè necessita finançament públic, privat i de micromecenatge, i ha quedat una mica en stand-by. Però hi ha la voluntat de fer-lo tard o d'hora.

- Després d'aquestes temporades espectaculars, cap on van els Minyons?

- AP: Els Minyons estarem, com sempre, a dalt de tot, segur. Però cada any és un món diferent, hi haurà canvis, un nou cap de colla... però els Minyons estem destinats a ser una de les colles grans del món casteller, hi ha unes bases posades en aquest sentit, i, si tots hi som i ens ho proposem, podem créixer encara més. Penso que els Minyons no tenim límits ni n'hem tingut mai, i ara estem millor que mai. Si res s'espatlla, les properes temporades han de ser molt bones.

CP: Es tracta de continuar creixent. Els últims anys hem crescut tant a nivell casteller com en volum de gent i socialment. Però el més important és que la gent s'hi trobi bé i s'hi quedi, s'hi identifiqui i sigui minyó per la resta de la seva vida, i els propers anys s'ha de continuar en aquest sentit. El fet que tinguem una base de gent jove molt potent, que fa pocs anys no teníem, ha d'esperonar a pensar que tenim futur, tant en les pinyes, com en els troncs, com en els equips de junta i de tècnica. Tenim bons castells assegurats per una bona colla d'anys.