23
de desembre
del
2016
Actualitzat
a les
22:52h
Els Pastorets del Social, fidels a la seva cita, tornen al Teatre Principal. Serà els propers 26 de desembre i 1, 6, 7 i 8 de gener, tots a les 18.30 h de la tarda. Aquest any arriben a la 96a edició, però sembla que cada vegada costa més derrotar les forces de l'infern... I és que, segons en Lluquet, cada cop hi ha més fúries i dimonis a Cal Pere Botero!
Per esbrinar com van els ànims als dos bàndols hem entrevistat als principals personatges.
Als primers que hem preguntat han estat als dos rabadans:
Lluquet, aquest any necessiteu més que mai l’ajuda dels nens i nenes?
La necessitem moltíssim, sobretot quan estem corrent per la platea del teatre i el Satanàs i tots els dimonis ens persegueixen. En aquests moments, nens i nenes, ens ajudeu un munt. Per tant, des d'aquí us vull dir que us necessitem! I més encara quan estic envoltat de dos covards, com són el Rovelló i el Jeremies. Així, si no us tinc a vosaltres, nens, se'm fa una mica més difícil combatre l'infern. A més, mai se sap: i si algun dia Sant Miquel no apareix per treure'ns les castanyes del foc? Veniu!
Rovelló, de quina manera creus que us poden ajudar millor?
Doncs avisant-nos, cridant-nos quan vegin que els dimonis ens volen enganyar. I si veniu amb barretines, nens i nenes, els farem saber que estem units, que som una força i que lluitarem junts! Ah, i si em porteu una mica de pa i pernil del dia, potser sortirà tot millor, eh? Ja, ja... La nostra crida va dirigida als menuts i als no tan menuts de la ciutat perquè, com ha dit el Lluquet, cada cop és més complicat guanyar als del mal i cada cop en són més. És per això que us necessitem amb les barretines. Bé, vaig a fer una becaina... Lluquet, digues-li a l'avi que em desperti per dinar!
Davant d'aquesta crida, els de l'infern no han trigat a contestar... Això és el que ens ha arribat d'en Satanàs.
Des de l'infern n'estem una miqueta farts d'aquestes 95 edicions passades, on sempre hem hagut de perdre. Però aquest any és diferent perquè tenim un pla preparat. Evidentment no el pensem dir perquè sempre pot haver-hi algun angelet que estigués escoltant... Però hi hauran novetats.
Sant Miquel, que sempre està a l'aguait, ha fet aquesta advertència al cap dels dimonis.
Satanàs, dóna't per vençut. Quin pla pots tenir? Si estàs enmig d'un bosc tenebrós... jo apareixeré. Si poses l'oli a bullir a la caldera... jo la rebentaré. Si ataques la casa de Maria... jo sortiré de la casa. Jo vetllaré els somnis dels vailets, com cada any. No vulguis sumar una nova derrota.
Aquesta advertència ha fet pujar uns quants graus la temperatura a l'infern i, Satanàs l'ha volgut respondre.
A veure, Sant Miquel, no siguis tan ingenu. Tu mateix ho has dit: esteu enmig d'un bosc tenebrós. A més, els catalans tenen una tradició que m'agrada molt: la del tió. Potser al final, al Portal, enlloc d'un nen aparegui un tió!
Llucifer també s'hi ha afegit.
No sé pas com començar... Aniré casa per casa i posaré oli a la caldera per als rabadans torrar. Però 95 anys... No hi ha manera, sempre ens toca el rebre. "Atureu-vos insensats!", hem sentit massa sovint, i no podem anar patint... i n'estem ja ben cansats. Agafi força nostra colla: Fúries, ja ha arribat l'hora! Ja no més treball per terra, anem a guanyar la guerra. Als rabadans: xup, xup, a l'olla!
En la seva enrabiada, Satanàs ha adreçat unes paraules a algú molt especial.
Vull parlar amb l'alcalde de Terrassa per dir-li a veure quan es digna a posar una figureta, al pessebre de davant de l'Ajuntament, en representació de les forces del mal.
Finalment, hem volgut parlar amb el director d'aquests Pastorets del Social, en Joan Salvador, el qual s'ha afegit a la crida d'omplir el Principal de barretines.
Seria una bona manera de camuflar els dos pastorets entre la platea del teatre i així confondre als dimonis.
Sobre tot aquest munt d'anys que fa que els representen, ens ha revelat una dada molt especial.
Els actes del centenari de l'estrena d'Els Pastorets, de Folch i Torres, ens ha corroborat una dada que ja sospitàvem: que el Social Teatre som el grup que fa més anys seguits que els estem representant. Per tant, serem els primers en arribar al centenari de representacions. Si bé es van estrenar el 1916, no hi ha cap altre grup que els hagi representat tants anys seguit com nosaltres. I pel centenari, prometem festa grossa!
Per acabar, li hem volgut preguntar: Hi ha més àngels o dimonis a Terrassa?
Jo crec que hi ha més àngels. La primera idea que em ve al cap, quan miro la gent pel carrer, és que n'hi ha més de bons que de dolents. Tot i aquests darrers anys durs de crisi, la gent continua somrient, saludant-se, fent amics... Això és un senyal més angelical que demoníac. És per aquest esperit que encara continua guanyant el Cel als Pastorets. Ara bé, una altra qüestió és si tot àngel porta un petit dimoni a dins...
Els Pastorets, de Josep M. Folch i Torres, a càrrec del Social Teatre, es podran veure al Teatre Principal els propers 26 de desembre i 1, 6, 7 i 8 de gener, a les 18.30h. El dia 6 de gener es rebrà la visita dels Reis abans de tornar cap a Orient.
Ah, i els més petits (i també els no tan petits) recordeu de dur barretina!
Eloi Falguera
Director i autor
Per esbrinar com van els ànims als dos bàndols hem entrevistat als principals personatges.
Als primers que hem preguntat han estat als dos rabadans:
Lluquet, aquest any necessiteu més que mai l’ajuda dels nens i nenes?
La necessitem moltíssim, sobretot quan estem corrent per la platea del teatre i el Satanàs i tots els dimonis ens persegueixen. En aquests moments, nens i nenes, ens ajudeu un munt. Per tant, des d'aquí us vull dir que us necessitem! I més encara quan estic envoltat de dos covards, com són el Rovelló i el Jeremies. Així, si no us tinc a vosaltres, nens, se'm fa una mica més difícil combatre l'infern. A més, mai se sap: i si algun dia Sant Miquel no apareix per treure'ns les castanyes del foc? Veniu!
Rovelló, de quina manera creus que us poden ajudar millor?
Doncs avisant-nos, cridant-nos quan vegin que els dimonis ens volen enganyar. I si veniu amb barretines, nens i nenes, els farem saber que estem units, que som una força i que lluitarem junts! Ah, i si em porteu una mica de pa i pernil del dia, potser sortirà tot millor, eh? Ja, ja... La nostra crida va dirigida als menuts i als no tan menuts de la ciutat perquè, com ha dit el Lluquet, cada cop és més complicat guanyar als del mal i cada cop en són més. És per això que us necessitem amb les barretines. Bé, vaig a fer una becaina... Lluquet, digues-li a l'avi que em desperti per dinar!
Davant d'aquesta crida, els de l'infern no han trigat a contestar... Això és el que ens ha arribat d'en Satanàs.
Des de l'infern n'estem una miqueta farts d'aquestes 95 edicions passades, on sempre hem hagut de perdre. Però aquest any és diferent perquè tenim un pla preparat. Evidentment no el pensem dir perquè sempre pot haver-hi algun angelet que estigués escoltant... Però hi hauran novetats.
Satanàs (Marc Vallejo), en la tradicional passejada pels comerços del Centre. Foto: Rosa Pastor
Sant Miquel, que sempre està a l'aguait, ha fet aquesta advertència al cap dels dimonis.
Satanàs, dóna't per vençut. Quin pla pots tenir? Si estàs enmig d'un bosc tenebrós... jo apareixeré. Si poses l'oli a bullir a la caldera... jo la rebentaré. Si ataques la casa de Maria... jo sortiré de la casa. Jo vetllaré els somnis dels vailets, com cada any. No vulguis sumar una nova derrota.
Aquesta advertència ha fet pujar uns quants graus la temperatura a l'infern i, Satanàs l'ha volgut respondre.
A veure, Sant Miquel, no siguis tan ingenu. Tu mateix ho has dit: esteu enmig d'un bosc tenebrós. A més, els catalans tenen una tradició que m'agrada molt: la del tió. Potser al final, al Portal, enlloc d'un nen aparegui un tió!
Llucifer també s'hi ha afegit.
No sé pas com començar... Aniré casa per casa i posaré oli a la caldera per als rabadans torrar. Però 95 anys... No hi ha manera, sempre ens toca el rebre. "Atureu-vos insensats!", hem sentit massa sovint, i no podem anar patint... i n'estem ja ben cansats. Agafi força nostra colla: Fúries, ja ha arribat l'hora! Ja no més treball per terra, anem a guanyar la guerra. Als rabadans: xup, xup, a l'olla!
Rovelló (Xavi Gabarró) i Jeremies (Ferran Dinarès), en un comerç del Centre, sempre a punt per fer un mos. Foto: Rosa Pastor
En la seva enrabiada, Satanàs ha adreçat unes paraules a algú molt especial.
Vull parlar amb l'alcalde de Terrassa per dir-li a veure quan es digna a posar una figureta, al pessebre de davant de l'Ajuntament, en representació de les forces del mal.
Finalment, hem volgut parlar amb el director d'aquests Pastorets del Social, en Joan Salvador, el qual s'ha afegit a la crida d'omplir el Principal de barretines.
Seria una bona manera de camuflar els dos pastorets entre la platea del teatre i així confondre als dimonis.
Sobre tot aquest munt d'anys que fa que els representen, ens ha revelat una dada molt especial.
Els actes del centenari de l'estrena d'Els Pastorets, de Folch i Torres, ens ha corroborat una dada que ja sospitàvem: que el Social Teatre som el grup que fa més anys seguits que els estem representant. Per tant, serem els primers en arribar al centenari de representacions. Si bé es van estrenar el 1916, no hi ha cap altre grup que els hagi representat tants anys seguit com nosaltres. I pel centenari, prometem festa grossa!
Per acabar, li hem volgut preguntar: Hi ha més àngels o dimonis a Terrassa?
Jo crec que hi ha més àngels. La primera idea que em ve al cap, quan miro la gent pel carrer, és que n'hi ha més de bons que de dolents. Tot i aquests darrers anys durs de crisi, la gent continua somrient, saludant-se, fent amics... Això és un senyal més angelical que demoníac. És per aquest esperit que encara continua guanyant el Cel als Pastorets. Ara bé, una altra qüestió és si tot àngel porta un petit dimoni a dins...
El director dels Pastorets del Social, Joan Salvador. Foto: Eloi Falguera
Els Pastorets, de Josep M. Folch i Torres, a càrrec del Social Teatre, es podran veure al Teatre Principal els propers 26 de desembre i 1, 6, 7 i 8 de gener, a les 18.30h. El dia 6 de gener es rebrà la visita dels Reis abans de tornar cap a Orient.
Ah, i els més petits (i també els no tan petits) recordeu de dur barretina!
Eloi Falguera
Director i autor