La Companyia de profes de l'INS Torre del Palau, a punt de fer 10 anys

Acaben d'estrenar "Pis per a quatre" al Teatre Principal

per Eloi Falguera, 21 de desembre de 2016 a les 12:45 |
Les dues Actrius Principals (Ana Alonso i Rosa Ponsarnau) i, al centre, l'actor cregut (Josep Giralt). | Eloi Falguera
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de desembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Pis per a quatre, de Rosa Ponsarnau
Companyia de profes de l’INS Torre del Palau

Divendres, 16 de desembre de 2016
Teatre Principal
 

Avui parlaré d’una companyia força extraordinària de la nostra ciutat: la Companyia de professors de l’INS Torre del Palau. Si bé, de tant en tant, en alguna escola o institut hi ha professors que s’apleguen per representar una obra, el que no és gens habitual és que es constitueixin en companyia i, encara menys, que duguin des del 2007, és a dir 9 anys ja, pujant dalt dels escenaris.


Això només podia passar a l’Institut Torre del Palau, l’únic que imparteix el Batxillerat d’arts escèniques a Terrassa. També és possible gràcies a la Rosa Ponsarnau, professora d’aquest batxillerat, directora i actriu del grup i autora de 6 de les obres que la companyia ha representat.
 

Els quatre actors de la sèrie. Miki (Josep Giralt), Rita (Rosa Ponsarnau), Bet (Ana Alonso) i Alfonso (José Manuel Álvarez). Foto: Eloi Falguera


L’interessant, a més, és que el grup ha anat creixent muntatge rere muntatge i aquest any ja ha implicat a 14 actrius i actors, entre els quals hi trobem professors de català, castellà, educació física, dibuix o física i química. També alguns exprofessors i, fins i tot, un exconserge. Vaja, que el verí del teatre ha picat fort al Torre del Palau.

L’objectiu principal de la companyia, segons la directora Rosa Ponsarnau, és que els alumnes vegin els seus professors d’una altra manera, fora de les classes. I, alhora, aprenguin una cosa molt important: a ser espectadors i tenir respecte pel teatre i les arts en general.     

De què tracta l’obra d’aquest any?

El passat divendres van representar la comèdia Pis per a quatre. Una comèdia, però, amb el segell de la Rosa. És a dir, amb la seva càrrega crítica.

L’acció passa dins d’uns estudis de filmació, on s’estan enregistrant els episodis d’una sèrie televisiva. Una sèrie d’humor que és un vertader fracàs. Els motius? Un guió mediocre, unes actrius i actors dolents, uns tècnics trets d’empreses de treball temporal... Tot plegat fa que la sèrie tingui uns índexs d’audiència baixíssims.  
 

La Mare de l'artista (Dulce Campuzano) i la Dona de la neteja (Lydia Campà). Foto: Eloi Falguera



La Productora (Helena Gallart), farta davant d’aquesta ruïna, amenaça clarament al Director (Joan Carles Otero): o l’audiència puja o tallarà l’aixeta! L’amenaça desferma el pànic i, més encara, quan la Productora diu que es queda a veure el rodatge dels propers episodis.
El director mobilitza tothom, però l’equip és pèssim: les principals actrius (interpretades per Ana Alonso i Rosa Ponsarnau) són rivals, tan en el camp professional com en el personal i estan enamorades del mateix home, en Miki, l’actor còmic i cregut de la sèrie. Els dos actors, aquest Miki i l’Alfonso, viuen cadascú en el seu món. Al primer, interpretat per Josep Giralt, només l’interessa la seva imatge i mantenir les actrius ben enamorades. El segon, a càrrec de José Manuel Álvarez, creu haver descobert, de sobte, unes aptituds per al cant formidables i aprofita qualsevol oportunitat per demostrar-ho. L’Escenògrafa (Anna López) ha perdut les ulleres i no les troba. La Becària (Elena Deitg), encarregada de les càmeres i la regidoria, no en dóna ni una. La Guionista (Empar Sandoval), davant d’aquest desgavell, no sap com sortir-se’n.

A tot això s’hi afegeix la Mare d’una actriu (Dulce Campuzano), amb moltes expectatives; una dona del servei de neteja (Lydia Campà) que està al cas de tot, però és molt interessada, o la secretària de l’altra actriu principal (Paquita Rodríguez), amb un secret ben amagat.

El que sembla, doncs, un fracàs anunciat pot tirar endavant inesperadament gràcies a l’afició al Moët & Chandon de la Productora.  
 

Filmació de la sèrie. D'esquerra a dreta, Miki (Josep Giralt), Bet (Ana Alonso) i Rita (Rosa Ponsarnau). Foto: Eloi Falguera



Els moments més reeixits i les interpretacions destacades

Les escenes més ben aconseguides les trobem quan es filma el nou episodi de la sèrie “Piso para cuatro”. L’espectador va veient fragments de la desafortunada comèdia sobre quatre amics que comparteixen pis. Ens trobem davant d’una sèrie grotesca, una mena de paròdia que a mi em recordà la mítica Els Joves. Els personatges són tan estripats i exagerats que fan riure, precisament, pels seus excessos i reaccions absurdes. És una crítica de l’autora davant l’allau de sèries juvenils banals d’avui dia?

Els 4 actors que representen aquest episodi fan una molt bona interpretació. Marquen bé el seu personatge i ens fan passar una estona divertida, amb els seus errors o improvisacions que tallen contínuament la filmació. El més destacable és el gran canvi que fan quan representa que actuen a la sèrie i quan no (és a dir, quan són els simples actors que havíem descrit anteriorment, amb les seves gelosies i rivalitats).    

Així, en Josep Giralt, en el personatge de Miki, passa de ser l’actor Don Joan que té enamorades les dues actrius, a un personatge de la sèrie ben ximple a qui els altres prenen constantment el pèl. D’en Josep Giralt en remarco la construcció que fa d’aquest personatge babau. No només l’interpreta amb la veu sinó amb tot el cos: retorçant les mans, la cara, els peus...  Fa un bon treball i aconsegueix representar el paper més còmic.
 

El Director (Joan Carles Otero) i la Productora (Helena Gallart). Foto: Eloi Falguera


El mateix podríem dir d’en José Manuel Álvarez, l’Alfonso, que a la sèrie representa una mena de punky, el personatge més bèstia de tots i que contrasta amb l’actor que interpreta al principi, molt més moderat. O de les fantàstiques interpretacions de l’Ana Alonso i la Rosa Ponsarnau, les dues amigues i companyes de pis a la sèrie, però que s’odien tan bon punt s’interromp la filmació. Es nota la veterania d’aquestes dues actius terrassenques que aporten seguretat a l’espectacle.

Una altre paper destacat és el de l’atabalat Director: que bé interpreta en Joan Carles Otero la pressió i el patiment que viu el seu personatge. També és interessant la Productora excèntrica, però rigorosa, que ens planteja l’Helena Gallart. Tan aviat es mostra implacable com passada de voltes, a mida que el Moët va fent efecte. Finalment, destaco la frescor i simpatia de la Lydia Campà, en el paper de la Dona de la neteja; la gràcia de l’Anna López a l’hora de representar l’Escenògrafa que no troba les ulleres enlloc; la contundent Mare de l’artista (Dulce Campuzano), sempre vetllant pels interessos de la filla, o la serenitat amb la qual interpreta l’Elena Deitg la “falsa” becària.
 

Les dues Actrius Principals (Ana Alonso i Rosa Ponsarnau) i, al centre, l'Actor cregut (Josep Giralt). Foto: Eloi Falguera


Escenografia

L’aspecte tècnic més interessant és l’acurada escenografia. Dividia molt bé l’escenari en dues parts: la del plató, a la dreta de l’espectador, on s’enregistra la sèrie, i una zona comuna, a l’esquerra del públic, on s’aplega tot l’equip tècnic. Una escenografia realista, amb molts detalls, però sense excessos ni elements superflus. Una escenografia efectiva, pensada per a recolzar les interpretacions i no per ofegar-les enmig de mil i una andròmines.

Bona feina, doncs, la de la singular Companyia de profes de l’INS Torre del Palau. Espero poder compartir amb vosaltres el 10è aniversari.

Repartiment

Productora: Helena Gallart;  Director: Joan Carles Otero;  Becària: Elena Deitg;  Escenògrafa: Anna López;  Guionista: Empar Sandoval;  Bet/ actriu: Ana Alonso;  Mare de l’artista:  Dulce Campuzano;  Alfonso/ actor: José Manuel Álvarez;  Miki/ actor:  Josep Giralt;  Netejadora: Lydia Campà;  Rita/ actriu:  Rosa Ponsarnau;  Secretària: Paquita Rodríguez;  Repartidor: Jordi Martín;  Periodista:  Marga López. 
Direcció:  Rosa Ponsarnau
Durada: 1 hora i 10 minuts

 
Eloi Falguera
Director i autor

 

Participació