15
de desembre
del
2016
Actualitzat
a les
12:17h
La història de Mina i la situació particular del subministrament d'aigua a Terrassa són els principals arguments per defensar una societat de gestió mixta a la ciutat. Aquest seria el resum del posicionament de Mina i del seu bufet d'advocats, Tornos Abogados, que ho han explicat aquest dimecres en una conferència organitzada per la Fundació Mina a la Cambra de Comerç de Terrassa.
El doctor Joaquín Tornos, catedràtic de dret administratiu de la Universitat de Barcelona, afirma que, durant els processos de canvi de model, "hi ha moltes coses a tenir en compte en cada cas particular", com la situació històrica, la mida de l'ens municipal, el funcionament fins el moment o, simplement, la necessitat de canviar. Tornos ha dit que "estem davant d'un servei públic i l'administració ha de garantir el control sobre la prestació del servei"; per tant, és complicat, segons l'advocat i catedràtic, fer el control i ser el gestor alhora.
El cas particular de Terrassa
L'altre ponent de la conferència ha estat Joan Perdigó, membre també del bufet i professor adjunt de dret administratiu a la UB. Perdigó ha fet un repàs al cas particular de Terrassa, explicant quines són les complicacions possibles en cas de municipalització. Perdigó afirma que la concessió de Mina està dividida en dues parts. Una és la del 1941, que va acabar divendres passat, i que inclou la captació del riu Llobregat i les obres per donar servei a les noves zones de la ciutat que no tenien subministrament d'aigua.
D'altra banda, però, el 1842 es van atorgar els drets a perpetuïtat per a la ciutat que ja existia, l'actual centre de Terrassa; segons la Llei d'Aigües del 1985, aquesta concessió tindria validesa fins el 2060. A més, les petites empreses que donaven servei a determinats barris i que Mina va anar comprant també s'hi inclourien. "És obvi", diu Perdigó, "que hi ha dos títols, i no s'entén com l'Ajuntament no s'ha volgut donar per assabentat".
El ponent també s'ha referit a altres aspectes que compliquen la municipalització. Per exemple, els béns de Mina que donen servei a Terrassa però també a altres poblacions, com la planta potabilitzadora d'Abrera o els pous de Can Guitart i Can Parellada; també, el fet que a zones de Terrassa limítrofes amb Matadepera l'aigua provingui del municipi veí, o el cas de Les Fonts, en què hi ha una empresa mixta entre els veïns i Mina que dóna servei a Terrassa i a Sant Quirze.
A favor d'una societat mixta
Perdigó s'ha posicionat a favor de l'empresa mixta que defensa Mina. Primer, perquè "l'aigua a Terrassa no és un problema: raja, és bona i és barata". A més, per revertir tot el que no inclou el contracte del 1941, l'Ajuntament hauria d'expropiar els béns i, després d'un procés llarg, el cost de la operació probablement repercutiria en la tarifa, segons afirma l'advocat de Mina, perquè "l'Ajuntament no pot pretendre que tot reverteixi de forma gratuïta o a un preu irrisori".
La societat mixta, afegeix Perdigó, permetria unir el que reverteixi ara a l'Ajuntament i el que es quedi Mina, en una forma de gestió conjunta durant un període de temps concret després del qual tots els béns podrien quedar en mans municipals. A més, defensa, seria totalment legal establir una societat mixta sense concurs, sobretot perquè les instal·lacions i canonades són propietat de Mina i això, diu, cap empresa ho pot igualar.
El doctor Joaquín Tornos, catedràtic de dret administratiu de la Universitat de Barcelona, afirma que, durant els processos de canvi de model, "hi ha moltes coses a tenir en compte en cada cas particular", com la situació històrica, la mida de l'ens municipal, el funcionament fins el moment o, simplement, la necessitat de canviar. Tornos ha dit que "estem davant d'un servei públic i l'administració ha de garantir el control sobre la prestació del servei"; per tant, és complicat, segons l'advocat i catedràtic, fer el control i ser el gestor alhora.
El cas particular de Terrassa
L'altre ponent de la conferència ha estat Joan Perdigó, membre també del bufet i professor adjunt de dret administratiu a la UB. Perdigó ha fet un repàs al cas particular de Terrassa, explicant quines són les complicacions possibles en cas de municipalització. Perdigó afirma que la concessió de Mina està dividida en dues parts. Una és la del 1941, que va acabar divendres passat, i que inclou la captació del riu Llobregat i les obres per donar servei a les noves zones de la ciutat que no tenien subministrament d'aigua.
D'altra banda, però, el 1842 es van atorgar els drets a perpetuïtat per a la ciutat que ja existia, l'actual centre de Terrassa; segons la Llei d'Aigües del 1985, aquesta concessió tindria validesa fins el 2060. A més, les petites empreses que donaven servei a determinats barris i que Mina va anar comprant també s'hi inclourien. "És obvi", diu Perdigó, "que hi ha dos títols, i no s'entén com l'Ajuntament no s'ha volgut donar per assabentat".
El ponent també s'ha referit a altres aspectes que compliquen la municipalització. Per exemple, els béns de Mina que donen servei a Terrassa però també a altres poblacions, com la planta potabilitzadora d'Abrera o els pous de Can Guitart i Can Parellada; també, el fet que a zones de Terrassa limítrofes amb Matadepera l'aigua provingui del municipi veí, o el cas de Les Fonts, en què hi ha una empresa mixta entre els veïns i Mina que dóna servei a Terrassa i a Sant Quirze.
A favor d'una societat mixta
Perdigó s'ha posicionat a favor de l'empresa mixta que defensa Mina. Primer, perquè "l'aigua a Terrassa no és un problema: raja, és bona i és barata". A més, per revertir tot el que no inclou el contracte del 1941, l'Ajuntament hauria d'expropiar els béns i, després d'un procés llarg, el cost de la operació probablement repercutiria en la tarifa, segons afirma l'advocat de Mina, perquè "l'Ajuntament no pot pretendre que tot reverteixi de forma gratuïta o a un preu irrisori".
La societat mixta, afegeix Perdigó, permetria unir el que reverteixi ara a l'Ajuntament i el que es quedi Mina, en una forma de gestió conjunta durant un període de temps concret després del qual tots els béns podrien quedar en mans municipals. A més, defensa, seria totalment legal establir una societat mixta sense concurs, sobretot perquè les instal·lacions i canonades són propietat de Mina i això, diu, cap empresa ho pot igualar.
Els béns revertibles el 2016 (en verd) i els no revertibles (en vermell) Foto: Mina