Vaga de fam

Un home, en vaga de fam davant de l'Ajuntament de Terrassa per demanar «respecte i reconeixement»

Rachid el Mousati no pot treballar per un accident durant la ventada del 2014, i està en vaga de fam per reclamar una reunió amb l'alcalde per explicar-li el seu cas

per Joaquim Albalate, Terrassa, 13 de desembre de 2016 a les 16:14 |
Rachid el Mousati, al costat del pessebre del Raval, on s'ha instal·lat per protestar | J. A.
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de desembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Està de peu, al costat del pessebre del raval de Montserrat i embolicat amb una bandera espanyola, en què s'hi pot llegir que "sóc una víctima de les ventades del 9 de desembre del 2014 i vull que es respectin els meus drets". És en Rachid el Mousati, un ciutadà terrassenc nascut al Marroc però que viu aquí des de fa 20 anys, i que s'ha posat en vaga de fam per aconseguir que l'Ajuntament l'escolti.

En Rachid ha explicat a La Torre que el dia de la ventada del 2014 estava treballant com a jardiner per una empresa contractada per l'Ajuntament i li va caure un gran arbre a sobre. Des d'aleshores, té reconeguda una incapacitat del 36%. "M'han operat dues vegades, tinc el menisc trencat i amb prou feines em puc moure", diu, mentre ensenya com, efectivament, té un genoll més inflat que l'altre. S'hi ha posat a mig matí, i a les quatre de la tarda amb prou feines es pot aguantar. "Prenc 21 pastilles cada dia, però he decidit venir aquí i aguantar, sense menjar i sense la medicació, fins que m'atenguin o fins que em mori", afirma convençut.


El que vol reivindicar Mousati és que se'l reconegui com una víctima de les ventades i que l'Ajuntament, i, concretament, l'alcalde, el rebi perquè li expliquin el seu cas. "Aquell dia em va destrossar la vida. Ara no puc treballar i he perdut la feina, cobro una mica d'atur, però poc més", diu, i afegeix que "quan hi ha un accident de tren o d'autobús tothom els ajuda, i a mi no, això és una discriminació". El que vol dir als polítics és que "vull respecte i una mica de reconeixement, que se m'escolti i poc més", després de dos anys intentant-ho sense èxit.
 

Rachid el Mousati, en vaga de fam davant de l'Ajuntament Foto: Joaquim Albalate


El que més crida l'atenció, i pel què més gent s'hi acosta, és per portar la bandera espanyola lligada. "Ho faig perquè sóc ciutadà d'aquest país", diu, "tant me faria portar una com l'altra, però és la que em portarà menys odi i més visibilitat". En Rachid entén que, en un clima de crispació política, pot portar-li problemes: "ja m'han escridassat, fins i tot des dels pisos que tinc darrere, però ja els hi he dit que jo no vull fer política".

També, pel seu origen: "m'han criticat per haver nascut al Marroc, però la meva família és originària de Ceuta". Afirma que va venir aquí "buscant la democràcia", i que a Catalunya totes les sensibilitats hi tenen cabuda. Tot i això, entén que algú es pugui sentir ofès, encara que està disposat a explicar el seu cas a qui vulgui escoltar-lo.


Mousati ha afirmat a La Torre que fins i tot milita a un partit polític, "però no m'agrada dir-ho, perquè després em diran que estic aquí perquè penso d'una o una altra manera". En Rachid diu que no busca almoina, perquè "tinc una bona vida, no tinc deutes, sóc una bona persona, pare de família i no necessito gaire més que el respecte, que és el que em falta", i afirma que "jo no estic contra ningú, no vull crear molèsties; vull el meu dret a ser escoltat, que sàpiguen el que estic vivint, res més".
 

El certificat de discapacitat d'en Rachid, que era jardiner i ja no pot fer una feina física com la seva Foto: J. A.

 

Participació