06
de desembre
del
2016
Emili Juncadella, aventurer, fotògraf i pirineista, va ser un gran viatger i el propietari del Castell de Montesquiu. El Centre Cultural Terrassa acull fins al 29 de gener una exposició que recull una petita mostra de les 500 plaques estereoscòpiques que es varen trobar en el castell, a més d'un quadern amb els relats d'una vintena d'ascensions fetes entre 1908 i 1913 i aparells fotogràfics, entre ells un Verascope, una màquina per obtenir fotografies estereoscòpiques. El fet que les plaques que es van trobar al castell estiguin impreses en sistema anàglif, permet la seva visualització amb efecte 3D, semblant a com es miraven les fotografies estereoscòpiques a principis del segle passat.
Juncadella va fotografiar les seves ascensions als Pirineus i als Pics d'Europa amb càmera estereotopeica, un sistema que va tenir força èxit durant el primer terç del segle XX i que permet veure les imatges amb efecte 3D.
L'exposició Emili Juncadella: Aventures en 3D d'un muntanyenc explorador (1910-1927) és una producció de la Fundació Festival de Cinema de Muntanya de Torelló, la Fundació Antigues Caixes Catalanes i el Grup BBVA. Es pot veure a la Sala 2 del Centre Cultural Terrassa.
Emili Juncadella va néixer a Barcelona el 1885, fill d’un acabalat empresari del tèxtil pertanyent a l’alta burgesia catalana. Va ser un dels pioners de l’escalada i l’esquí a Catalunya. Actualment una agulla de més de 3.000 metres de la cresta de Cregüeña (Maladeta) porta el nom d’Agulla Juncadella. Juncadella va ser soci del Centre Excursionista de Catalunya, del Club Alpino Español i del Club Alpin Français, i va realitzar nombroses ascensions, entre elles alguna primera absoluta.
Enginyer industrial, empresari, polític -va arribar a ser diputat provincial i regidor- i home culte amb unes profundes arrels religioses, Juncadella va portar una vida molt lligada a la seva posició social. Va formar part de nombroses entitats, tant culturals -Institució Catalana d’Història Natural, Junta de Museus de Barcelona, Gran Teatre del Liceu- com socials -Acció Catòlica, Propaganda Cultural Catòlicao de moltprestigi -Touring Club de France, Automobile Club de France, Bombay Natural History Society entre d’altres.
La seva posició econòmica li va permetre no haver de treballar i poder-se dedicar a les seves grans passions: l’aventura i els viatges. Fou caçador a les sabanes africanes, viatger pels països de l’Àsia Meridional, fotògraf i notable pirineista. Va morir assassinat el 1936, pocs dies després del cop d’estat franquista, quan pretenia agafar un vol a Madrid fugint de la revoltada Barcelona.
Què és la fotografia estereoscòpica?
La fotografia estereoscòpica està basada en la visió humana. Els nostres ulls estan separats, aproximadament, per una distància de 65 mm. Aquests obtenen, cadascun, una imatge lleugerament diferent. El cervell mescla les dues imatges i crea l’efecte tridimensional. El físic Charles Wheastone va establir les bases de la visió tridimensional el 1838; el 1849 David Brewster va dissenyar i construir la primera càmera fotogràfica i poc després un visor per poder observar les fotografies.
Les càmeres d’aquest tipus constaven de dos objectius, separats per 65 mm i impressionaven dues imatges al mateix temps. Les fotografies s’obtenien positivades sobre una placa de vidre de 10,5 x 4,5 cm. D’aquesta manera o bé impreses sobre paper es podien veure amb un estereoscopi, aparell dissenyat per tal que el cervell pogués ajuntar les dues imatges. Aquest sistema va tenir força èxit durant el primer terç del segle XX. Modernament s’han anat creant altres sistemes i aparells per visualitzar fotografies estereoscòpiques, com l’anàglif.
En aquest cas es tracta d’una sola imatge amb parts de color vermell i parts de color cian. Mitjançant unes ulleres de color vermell i cian es provoca que les parts de color vermell no puguin ser apreciades pel filtre del mateix color, però si per l’altre i viceversa. D’aquesta manera el cervell ens mostra la visió en 3D.
Les dades
Emili Juncadella: Aventures en 3D d’un muntanyenc explorador (1910-1927)
Centre Cultural Terrassa (rambla d'Ègara, 340)
Sala 2, des de l'1 de desembre fins al 29 de gener
Horaris: de dilluns a dissabte, de 16 a 21 h. Diumenges i festius obert els dies de funció.
Juncadella va fotografiar les seves ascensions als Pirineus i als Pics d'Europa amb càmera estereotopeica, un sistema que va tenir força èxit durant el primer terç del segle XX i que permet veure les imatges amb efecte 3D.
L'exposició Emili Juncadella: Aventures en 3D d'un muntanyenc explorador (1910-1927) és una producció de la Fundació Festival de Cinema de Muntanya de Torelló, la Fundació Antigues Caixes Catalanes i el Grup BBVA. Es pot veure a la Sala 2 del Centre Cultural Terrassa.
Emili Juncadella va néixer a Barcelona el 1885, fill d’un acabalat empresari del tèxtil pertanyent a l’alta burgesia catalana. Va ser un dels pioners de l’escalada i l’esquí a Catalunya. Actualment una agulla de més de 3.000 metres de la cresta de Cregüeña (Maladeta) porta el nom d’Agulla Juncadella. Juncadella va ser soci del Centre Excursionista de Catalunya, del Club Alpino Español i del Club Alpin Français, i va realitzar nombroses ascensions, entre elles alguna primera absoluta.
Enginyer industrial, empresari, polític -va arribar a ser diputat provincial i regidor- i home culte amb unes profundes arrels religioses, Juncadella va portar una vida molt lligada a la seva posició social. Va formar part de nombroses entitats, tant culturals -Institució Catalana d’Història Natural, Junta de Museus de Barcelona, Gran Teatre del Liceu- com socials -Acció Catòlica, Propaganda Cultural Catòlicao de moltprestigi -Touring Club de France, Automobile Club de France, Bombay Natural History Society entre d’altres.
La seva posició econòmica li va permetre no haver de treballar i poder-se dedicar a les seves grans passions: l’aventura i els viatges. Fou caçador a les sabanes africanes, viatger pels països de l’Àsia Meridional, fotògraf i notable pirineista. Va morir assassinat el 1936, pocs dies després del cop d’estat franquista, quan pretenia agafar un vol a Madrid fugint de la revoltada Barcelona.
Què és la fotografia estereoscòpica?
La fotografia estereoscòpica està basada en la visió humana. Els nostres ulls estan separats, aproximadament, per una distància de 65 mm. Aquests obtenen, cadascun, una imatge lleugerament diferent. El cervell mescla les dues imatges i crea l’efecte tridimensional. El físic Charles Wheastone va establir les bases de la visió tridimensional el 1838; el 1849 David Brewster va dissenyar i construir la primera càmera fotogràfica i poc després un visor per poder observar les fotografies.
Les càmeres d’aquest tipus constaven de dos objectius, separats per 65 mm i impressionaven dues imatges al mateix temps. Les fotografies s’obtenien positivades sobre una placa de vidre de 10,5 x 4,5 cm. D’aquesta manera o bé impreses sobre paper es podien veure amb un estereoscopi, aparell dissenyat per tal que el cervell pogués ajuntar les dues imatges. Aquest sistema va tenir força èxit durant el primer terç del segle XX. Modernament s’han anat creant altres sistemes i aparells per visualitzar fotografies estereoscòpiques, com l’anàglif.
En aquest cas es tracta d’una sola imatge amb parts de color vermell i parts de color cian. Mitjançant unes ulleres de color vermell i cian es provoca que les parts de color vermell no puguin ser apreciades pel filtre del mateix color, però si per l’altre i viceversa. D’aquesta manera el cervell ens mostra la visió en 3D.
Les dades
Emili Juncadella: Aventures en 3D d’un muntanyenc explorador (1910-1927)
Centre Cultural Terrassa (rambla d'Ègara, 340)
Sala 2, des de l'1 de desembre fins al 29 de gener
Horaris: de dilluns a dissabte, de 16 a 21 h. Diumenges i festius obert els dies de funció.