23
de novembre
del
2016
Actualitzat
a les
14:11h
Mina, Aigües de Terrassa, ha trencat aquest dimecres el silenci que guardaven des de feia mesos per exposar el seu punt de vista. En una roda de premsa, el president de Mina Pública d'Aigües de Terrassa, Marià Galí, i el director general, Josep Lluís Armenter, han volgut lamentar la manca de diàleg del consistori i explicar les solucions que proposa l'empresa de cara al final del contracte d'explotació del servei d'aigua, que acaba el proper 9 de desembre, un servei que l'Ajuntament vol municipalitzar.
El president de la societat, Marià Galí, ha lamentat que "les decisions que pren l'Ajuntament no estan en la línia d'establir un diàleg i trobar una solució satisfactòria a la finalització del contracte del 1941". "En cap cas se'ns ha adreçat ningú de l'Ajuntament per demanar-nos la nostra visió del tema, sempre hem sigut nosaltres els que hem fet el gest de bona voluntat per articular una solució raonable, possible i factible per a tothom", ha afegit Galí, que ha expressat "la nostra voluntat de diàleg".
Galí ha explicat que Mina ha buscat opcions per trobar la fórmula òptima per tothom: "tant l'Ajuntament, com pels ciutadans, cop pel servei d'aigua i, òbviament, també per nosaltres". Aquesta solució, ha explicat, és que Mina continuï gestionant el servei a través d'una societat mixta, per "l'experiència més que acreditada, els coneixements tècnics més que suficients i la qualitat demostrada en la gestió". Galí també ha volgut destacar, amb un repàs a la història dels 175 anys de l'empresa, com "Mina ha contribuït al desenvolupament de la ciutat, conjuntament amb molts altres actors".
Per la seva banda, el director general de l'empresa, Josep Lluís Armenter, ha explicat que, després d'analitzar la situació, han considerat que la societat mixta és la millor proposta: "és l'opció amb més avantatges, perquè evitaria despeses per indemnitzacions" i, per tant, que això repercutís a les tarifes. Armenter també ha explicat que creuen que "la societat mixta és un model que avui en dia està perfectament alineat amb l'entorn polític i social de la ciutat".
Segons Armenter, el consistori tindria dues maneres de controlar la gestió de l'aigua: tutelant el servei, i formant part de la societat. També podria suposar una transició gradual cap a un model totalment municipal: es podria establir que, al finalitzar el nou contracte, tots els béns haguessin passat a ser propietat de l'Ajuntament. De fet, una part dels drets i les instal·lacions es van cedir a perpetuïtat a l'empresa, una concessió que, amb les lleis actuals, acaba el 2060.
El litigi amb l'Ajuntament continua obert
D'altra banda, el ple va aprovar una pròrroga forçosa el mes de setembre, un acord que Mina ha recorregut perquè consideren que és "improcedent" i que és una decisió que s'ha pres unilateralment, i que no manté les condicions del contracte original. Per exemple, Armenter ha afirmat que l'ajuntament imposa que tots els canvis de personal i els contractes a tercers passin per l'aprovació del consistori, i que l'empresa rebi una retribució per l'activitat i els ingressos no depenguin dels rendiments del servei.
Mina ha interposat diversos recursos, que s'han de resoldre abans del dia 4 de desembre. Una resolució que pot coincidir amb el ple extraordinari monogràfic sobre l'aigua, previst pel proper dijous 1. L'empresa també ha recorregut la llista de béns que s'haurien de revertir al final del contracte; defensa que hi ha un seguit de béns protegits per contracte i que són de la seva propietat privada, i que només es poden traspassar a l'ajuntament a través d'una expropiació, amb el seu procediment legal corresponent. Si l'Ajuntament no fa marxa enrere, Armenter ha afirmat que podrien imposar un contenciós administratiu.
Per últim, en relació a un dels punts més polèmics, les declaracions de l'alcalde Jordi Ballart, que va denunciar pressions per aquest afer, Galí ha dit que els aclariments que va fer Ballart "són suficients, perquè clarament diu que no les ha rebut per part de Mina ni de ningú relacionat", i ha afegit que "no cal donar-hi més transcendència, però sent tant públic i notori, vam considerar que calia una rectificació".
El president de la societat, Marià Galí, ha lamentat que "les decisions que pren l'Ajuntament no estan en la línia d'establir un diàleg i trobar una solució satisfactòria a la finalització del contracte del 1941". "En cap cas se'ns ha adreçat ningú de l'Ajuntament per demanar-nos la nostra visió del tema, sempre hem sigut nosaltres els que hem fet el gest de bona voluntat per articular una solució raonable, possible i factible per a tothom", ha afegit Galí, que ha expressat "la nostra voluntat de diàleg".
Galí ha explicat que Mina ha buscat opcions per trobar la fórmula òptima per tothom: "tant l'Ajuntament, com pels ciutadans, cop pel servei d'aigua i, òbviament, també per nosaltres". Aquesta solució, ha explicat, és que Mina continuï gestionant el servei a través d'una societat mixta, per "l'experiència més que acreditada, els coneixements tècnics més que suficients i la qualitat demostrada en la gestió". Galí també ha volgut destacar, amb un repàs a la història dels 175 anys de l'empresa, com "Mina ha contribuït al desenvolupament de la ciutat, conjuntament amb molts altres actors".
Per la seva banda, el director general de l'empresa, Josep Lluís Armenter, ha explicat que, després d'analitzar la situació, han considerat que la societat mixta és la millor proposta: "és l'opció amb més avantatges, perquè evitaria despeses per indemnitzacions" i, per tant, que això repercutís a les tarifes. Armenter també ha explicat que creuen que "la societat mixta és un model que avui en dia està perfectament alineat amb l'entorn polític i social de la ciutat".
Segons Armenter, el consistori tindria dues maneres de controlar la gestió de l'aigua: tutelant el servei, i formant part de la societat. També podria suposar una transició gradual cap a un model totalment municipal: es podria establir que, al finalitzar el nou contracte, tots els béns haguessin passat a ser propietat de l'Ajuntament. De fet, una part dels drets i les instal·lacions es van cedir a perpetuïtat a l'empresa, una concessió que, amb les lleis actuals, acaba el 2060.
El litigi amb l'Ajuntament continua obert
D'altra banda, el ple va aprovar una pròrroga forçosa el mes de setembre, un acord que Mina ha recorregut perquè consideren que és "improcedent" i que és una decisió que s'ha pres unilateralment, i que no manté les condicions del contracte original. Per exemple, Armenter ha afirmat que l'ajuntament imposa que tots els canvis de personal i els contractes a tercers passin per l'aprovació del consistori, i que l'empresa rebi una retribució per l'activitat i els ingressos no depenguin dels rendiments del servei.
Mina ha interposat diversos recursos, que s'han de resoldre abans del dia 4 de desembre. Una resolució que pot coincidir amb el ple extraordinari monogràfic sobre l'aigua, previst pel proper dijous 1. L'empresa també ha recorregut la llista de béns que s'haurien de revertir al final del contracte; defensa que hi ha un seguit de béns protegits per contracte i que són de la seva propietat privada, i que només es poden traspassar a l'ajuntament a través d'una expropiació, amb el seu procediment legal corresponent. Si l'Ajuntament no fa marxa enrere, Armenter ha afirmat que podrien imposar un contenciós administratiu.
Per últim, en relació a un dels punts més polèmics, les declaracions de l'alcalde Jordi Ballart, que va denunciar pressions per aquest afer, Galí ha dit que els aclariments que va fer Ballart "són suficients, perquè clarament diu que no les ha rebut per part de Mina ni de ningú relacionat", i ha afegit que "no cal donar-hi més transcendència, però sent tant públic i notori, vam considerar que calia una rectificació".