L'opinió de...

Terrassa en Comú reclama més acció política per solucionar el deute del Consorci Sanitari de Terrassa

"És evident que el principal problema ha estat un infrafinançament sistemàtic per part de la Generalitat de Catalunya"

per Terrassa en Comú, 24 de novembre de 2016 a les 12:25 |
L'Hospital de Terrassa, en una imatge d'arxiu | C. C.
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de novembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Des de ja fa molts mesos que es parla de la greu situació econòmica en la qual es troba el Consorci Sanitari de Terrassa (CST), arrel que es fes públic el dèficit de 5 milions d'euros de l'any 2015, la previsió d'un dèficit de 8 milions per l'any 2016 i un deute històric acumulat de 39 milions.

Des de Terrassa en Comú hem mostrat reiteradament la nostra gran preocupació per aquesta situació i els factors que l'han originat. Si tenim en compte que durant tots els anys des de la seva creació l'any 1988 el CST ha tingut pèrdues, és evident que el principal problema ha estat un infrafinançament sistemàtic per part de la Generalitat de Catalunya. Altrament també és evident que la gestió ha estat deficient i que com a mínim ha estat incapaç de revertir aquesta situació. Gestió de la qual han participat els 4 representants que l'Ajuntament de Terrassa aporta, dos directament i dos  a través de la Fundació Sant Llàtzer al Consell de Govern del CST, que es completa amb 6 representants de la Generalitat. I aquí és on se situa el nucli de la nostra greu preocupació: Quin és el paper que juguen en aquests moments els representants de l'Ajuntament de Terrassa en el Consell de Govern del CST?


Malgrat ser minoria en el Consell de Govern, i tenint en compte que el vicepresident del mateix és l'alcalde de la ciutat de Terrassa, els representants de l'Ajuntament al CST haurien de ser capaços de tenir criteri propi per defensar els interessos del CST que es concreten en la defensa d'un servei sanitari de qualitat per a la nostra ciutat així com la defensa d'unes condicions laborals adequades per als treballadors/es, per damunt dels interessos i polítiques de la Generalitat. En aquest sentit, recordem que el ple de l'Ajuntament de Terrassa del mes d'abril del 2016 es va aprovar una proposta de resolució presentada per Terrassa en Comú en la que es recollia un acord que deia: "Defensar davant la Generalitat de Catalunya, tant a dins com a fora del Consell de Govern del CST, que la solució a la situació que pateix el CST en cap cas implica tornar a retallar drets laborals o salaris dels treballadors/es del CST, que han estat prou malmesos durant tots aquests anys, com consta a l'exposició de motius. La solució a la situació del CST ha de passar per un adequat finançament de l'únic hospital públic de Terrassa, així com per la depuració de les responsabilitats de gestió que han portat al CST a la situació que està vivint."

Davant d'aquesta preocupant situació vam demanar al nostre alcalde i representant de l'ajuntament al CST, Jordi Ballart, que comparegués a la Junta de portaveus del 26 de setembre per a què expliqués el contingut de la reunió que va mantenir el 13 de setembre de 2016 amb el president del CST, Sr. Eusebi Cima, i el Conseller de Salut el Sr. Toni Comín. Una reunió que segons va recollir el "Diari de Terrassa" sembla que per parlar del pla de viabilitat del CST tot i que segons la premsa, "segons l'Administració local només ha apuntat que la trobada ha tingut un caràcter eminentment tècnic i s'ha centrat en fer un seguiment del pla de viabilitat del Consorci, anunciat el mes de maig pel propi Conseller en una visita a Terrassa".

Malauradament, el nostre alcalde ni tan sols va donar resposta a la petició. Posteriorment es va comprometre a assistir a la Junta de portaveus del 24 d'octubre a la que, finalment, tampoc va assistir, excusant-se en compromisos i conflictes interns amb el seu partit el PSC. En aquesta ocasió el va substituir la regidora de salut Maruja Rambla. No obstant això, es va tornar a comprometre, per tercera vegada, a assistir a la Comissió Informativa de Societats, destinada a tractar la situació específica del CST, del passat dimecres 9 de novembre. Doncs bé, tampoc va assistir, aquesta vegada per motius de salut.

A la Comissió Informativa qui sí va assistir va ser el gerent del CST el Sr. Alfredo Garcia que va aportar interessants i rellevants informacions. Entre d'altres, ens va informar que al consell de govern del passat mes de juliol es va presentar el "Pla de viabilitat econòmica" del CST i que es va donar vistiplau per unanimitat a enviar-lo al Departament d'Economia i Finances de la Generalitat per a la seva validació. Posteriorment haurà de ratificar-se novament al Consell de Govern. Davant la nostra pregunta de si el pla contemplava retallades en les condicions laborals dels treballadors del CST la resposta va ser que sí, sense poder clarificar concretament quines serien.


La nostra sorpresa va ser gran, molt gran. En primera instància perquè ens consta que al Consell de Govern del passat mes de juliol l'alcalde de Terrassa no hi havia assistit, i en segona, per què les regidores que sí que hi van assistir, Rosa Ribera i Maruja Rambla, totes dues del PSC, havien donat l'ok a un pla d'empresa que contradiu l'acord pres pel Ple de l'Ajuntament citat anteriorment. El que va superar els límits de l'estupefacció va ser comprovar, per les intervencions que van fer totes dues regidores a la mateixa comissió, que ni tan sols eren conscients de quin document i quins continguts dels quals havien votat a favor en el mes de juliol. Veure per creure.

Per tant, ens trobem davant d'una situació molt greu per manca de transparència i per irresponsabilitat dels representants de l'equip de govern. Un alcalde que no assisteix a consells de govern del CST que són decisius per al seu futur i que no vol comparèixer davant els grups municipals per donar informació del que està succeint. Un alcalde sense lideratge i sense projecte propi respecte al CST, en particular, i respecte a la sanitat pública de la nostra ciutat en general. I dues regidores del PSC, que ni tan sols són conscients dels documents transcendentals que passen per davant d'elles, però que en canvi els voten afirmativament! De fet, una d'elles, la Sra. Maruja Rambla declarava al “Diari de Terrassa” el passat dia 9 que "se está haciendo lo imposible para que las soluciones del plan de empresa no recaigan sobre el personal" i seguia "De entrada, no habrá recortes que afecten a la plantilla", quan al més de juliol havia votat a favor d'un Pla d'empresa que sí que contempla retallades en les condicions laborals dels treballadors. Semblaria que alguns representants de l'ajuntament al CST assisteixen com a comparsa de què decideix la Generalitat de Catalunya i que ni tan sols es llegeixen els documents que aproven.

A l'inici d'aquest mandat vam aconseguir que els grups de l'oposició poguéssim triar un dels dos representants de l'Ajuntament al Consell de Govern del CST. Això ens ha permès obrir portes i descobrir una situació i dinàmica de la qual no érem conscients i què és més greu del que semblava. Des de Terrassa en Comú hem reclamat repetidament i ho continuarem fent fins que ho aconseguim la compareixença immediata del nostre alcalde, Jordi Ballart, per tal de poder conèixer amb tot detall aquest pla de viabilitat econòmica aprovat al Consell de govern del CST del passat juliol. I que a partir d'aquesta compareixença es generi un protocol amb el qual representants de l'ajuntament al CST compareguin periòdicament davant tots els grups municipals, de manera que puguin informar puntualment del darrer consell de govern i alhora puguem treballar conjuntament quins han de ser els seus posicionaments i criteris per al següent consell. Només esperem que els membres de l’Ajuntament que formen part del Consell de Govern al CST siguin veritables representants dels interessos del municipi, que siguin coherents amb els acords de Ple i que d’aquesta manera puguem reconduir un Pla d’empresa que torna a incidir en retallades laborals i de qualitat enlloc de millorar adequadament les condicions de finançament. Si no és així haurem d’exigir responsabilitats polítiques.

 

Participació