La CUP proposa prohibir totalment les bosses de plàstic a Terrassa

Proposen que l'any 2017 sigui un any de transició i que el 2018 s'aboleixin totalment | Els cupaires presenten un seguit de propostes alternatives

Les bosses de plàstic gratuïtes ja estan prohibides, però els cupaires volen que desapareguin totalment
Les bosses de plàstic gratuïtes ja estan prohibides, però els cupaires volen que desapareguin totalment | Flickr Keng Susumpow
La Torre
18 de novembre del 2016
La CUP de Terrassa proposa que les bosses de plàstic d'un sol ús siguin substituïdes per alternatives sostenibles, que existeixen i són del tot viables econòmicament. L’objectiu és aprofundir en la línia estratègica de la prevenció de residus, que permet no només mitigar, sinó eliminar impactes ambientals innecessaris. Aquesta és precisament la tesi principal defensada en els àmbits ecologistes i acadèmics. De fet, Catalunya ja ha aprovat prohibir les bosses de plàstic gratuïtes a partir de 2018.

Tanmateix, aquest veto s'ha d'ampliar també a les bosses de pagament, tot prohibint-les, i fer així complir la norma. De fet, les decisions de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) han caigut moltes vegades en paper mullat i advertències sense repercussió. 

Segons aquesta norma, els establiments comercials hauran de substituir-les per alternatives ‘verdes’, com ara les bosses de paper, les de fècula de patata, les biodegradables, les de cotó (tela), les de ràfia, així com les tradicionals cistelles i carrets d’anar a plaça.

Els cupaires proposen utilitzar l’any que ve, com una franja temporal de "transició" per tal de poder fer efectiva l'eliminació del plàstic d’ús comercial en un horitzó situat el 2018. O sigui, abans de tancar la present legislatura.

A més a més, proposem que l’àrea de Promoció Econòmica fomenti –en la mesura que pugui-, que aquestes noves bosses siguin fabricades per la pròpia indústria de Terrassa, de forma que es generi un procés d’economia circular.   

La CUP entén que aquesta proposta s’hauria d’incloure  la en la línia de treball de l’Ordenança reguladora de la neteja pública i de la gestió dels residus de Terrassa, així com emmarcar-la en l'avanç del Pla de Prevenció i Gestió de Residus Sòlids de Terrassa 2015-2020. De fet, aquest Pla ja aposta per reduir l’ús de bosses. Des de la CUP, en canvi, proposen anar dels compromisos als fets.

Alternatives

Tal com estipula el propi avanç del Pla, entre les alternatives es troben les bosses de paper, les de fècula de patata, les biodegradables, les de cotó (tela), les de ràfia, així com les tradicionals cistelles i carrets d’anar a plaça. 

Bosses de paper: Es tracta de les bosses tradicionals per la compra d’un producte a granel. El reciclatge del paper és molt i molt menys contaminant que el dels plàstics.   

Bosses de fècula de patata: Aquestes bosses presenten molts d’avantatges davant el plàstic tradicional, com el fet que es descomponen a la fiu de la seva vida útil i de manera natural en 180 dies, tal com indica la norma europea EN 13432. I no pertanyen en format de residu sòlid i contaminant durant anys, com les produïdes amb petroli, que triguen a degradar-se entre 100 i 300 anys (depenent dels experts consultats). Un altre benefici de les bosses de fècula de patata és que, a més a més, poden portar qualsevol missatge o fotografia impresa, ja que n'hi ha de tintes a l’aigua que tampoc no contaminen. A banda, són compostables (si es composten amb residus verds, es tornen en adob), fet pel qual també són reciclables juntament amb la brossa orgànica, no emeten CO2 i són reutilitzables (es poden arribar a fer servir uns 15 dies).
 
Bosses de cotó: Cal que es fabriquin sense clorur i que les imatges i textos siguin impresos amb tinta no contaminant. En ser de cotó 100%, finalment es desfarien sense deixar conseqüències en l’entorn natural.
 
Bosses de ràfia: Produïdes amb PP Wolen, provenen de fibres tèxtils sintètiques trenades de polipropilè (PP). Es tracta de bosses reutilitzables, degut a la seva gran durabilitat i resistència. El seu valor agregat és la quantitat de vegades que es pot fer servir (entre 50 i 150, depenent del model), per tant la tassa de reutilització és molt i molt alta, de forma que redueix l’oportunitat d'haver de fer servir unes altres de plàstic per exemple. Ara bé, finalment no són reciclables.
 
Mètodes tradicionals: Les famílies, històricament, anaven a plaça amb la seva cistella i cistell. O més recentment, amb carrets de la compra. Potser no cal sortir cada dia amb ells, però sí els dies que es va a fer la compra.

Alternatives contemplades a l'avanç del Pla: Caixes reutilitzables (de cartró, de plàstic plegables); oueres i carmanyoles reutilitzables; i bosses reutilitzables per als congelats.