16
de novembre
del
2016
Actualitzat
a les
15:20h
La situació del català és "raonablement positiva" tot i que es mantenen alguns "elements de fragilitat que cal seguir tenint en compte". Així ho ha explicat el conseller Santi Vila en la presentació de l'Informe de política lingüística 2015, celebrada aquest matí al Parlament. El document mostra dades com l’augment del nombre d’inscrits als cursos de català, després de cinc anys de reculada; el dinamisme de l’ús del català en l’àmbit digital; o el creixement del nombre d’espectadors de teatre i de lectors en llengua catalana.
Segons l'Informe 2015, un 72,3% de la població de Terrassa té capacitat de parlar català, el mateix percentatge que a la ciutat de Barcelona. Sant Cugat del Vallès és la ciutat de Catalunya on més coneixement es té del català –82,2% de la població–, seguida d'Igualada (81,6%) i Girona (80,3%). A l'altra cara de la moneda es troba Santa Coloma de Gramenet, on només el 50,6% dels seus habitants declaren saber català. L'Hospitalet de Llobregat (54,7%) i Cornellà de Llobregat (57,2%) són les altres dues poblacions amb un índex més baix de coneixement de la llengua.
D'altra banda, Terres de l'Ebre és l'àmbit territorial on més persones tenen el català com a llengua inicial, amb un percentatge superior al 70%. En contraposició, trobem el cas de l'àrea metropolitana de Barcelona, on el nivell oscil·la entre el 23 i el 35%.
Creix un 7% el consum d'Internet en català en un any
El consum de webs en català ha crescut un 7% en el darrer any, segons revela l'Informe. El 54,5% de la població que consulta Internet visita pàgines en català i els deu webs més utilitzats tenen versió catalana. Tanmateix, s'han creat catorze nous mitjans digitals professionals en català fins a l'agost d'aquest any.
En total, n'hi ha 104, amb 76 milions de pàgines vistes mensuals. Pel que fa a l'oferta cultural, s'ha incrementat un 6% el consum d'espectacles en català i hi ha hagut 5.000 sessions més de cinema doblat, subtitulat o original en català que al 2014. Pel conseller de Cultura, Santi Vila, les dades denoten la situació "notablement positiva i de fortalesa" de la llengua en un entorn sociodemogràfic advers des de l'any 2000.
Polítiques per avançar en l’ús del català
En la conferència de premsa de presentació de l’informe, Vila ha destacat que un 35,26 per cent de la població adulta que viu actualment a Catalunya és nascut fora i ha dit que aquest factor “condiciona totes les nostres polítiques i el nivell de coneixement i ús de la llengua”. En aquest sentit, ha apostat per continuar “comprometent recursos” que permetin tirar endavant les polítiques necessàries que facin avançar en l’ús i el coneixement del català.
Vila ha explicat que un 94,3 per cent de la població més gran de 15 anys entén el català i que un 80,4 per cent el sap parlar, la qual cosa fa que la llengua gaudeixi d’una “salut més que raonable”. En contraposició, el conseller ha dit que “continuem ensopegant” en àmbits com la justícia o el cinema, on la llengua del país encara mostra situacions molt millorables.
Segons l'Informe 2015, un 72,3% de la població de Terrassa té capacitat de parlar català, el mateix percentatge que a la ciutat de Barcelona. Sant Cugat del Vallès és la ciutat de Catalunya on més coneixement es té del català –82,2% de la població–, seguida d'Igualada (81,6%) i Girona (80,3%). A l'altra cara de la moneda es troba Santa Coloma de Gramenet, on només el 50,6% dels seus habitants declaren saber català. L'Hospitalet de Llobregat (54,7%) i Cornellà de Llobregat (57,2%) són les altres dues poblacions amb un índex més baix de coneixement de la llengua.
D'altra banda, Terres de l'Ebre és l'àmbit territorial on més persones tenen el català com a llengua inicial, amb un percentatge superior al 70%. En contraposició, trobem el cas de l'àrea metropolitana de Barcelona, on el nivell oscil·la entre el 23 i el 35%.
EL CONEIXEMENT DEL CATALÀ EN LA POBLACIÓ
El consum de webs en català ha crescut un 7% en el darrer any, segons revela l'Informe. El 54,5% de la població que consulta Internet visita pàgines en català i els deu webs més utilitzats tenen versió catalana. Tanmateix, s'han creat catorze nous mitjans digitals professionals en català fins a l'agost d'aquest any.
En total, n'hi ha 104, amb 76 milions de pàgines vistes mensuals. Pel que fa a l'oferta cultural, s'ha incrementat un 6% el consum d'espectacles en català i hi ha hagut 5.000 sessions més de cinema doblat, subtitulat o original en català que al 2014. Pel conseller de Cultura, Santi Vila, les dades denoten la situació "notablement positiva i de fortalesa" de la llengua en un entorn sociodemogràfic advers des de l'any 2000.
Polítiques per avançar en l’ús del català
En la conferència de premsa de presentació de l’informe, Vila ha destacat que un 35,26 per cent de la població adulta que viu actualment a Catalunya és nascut fora i ha dit que aquest factor “condiciona totes les nostres polítiques i el nivell de coneixement i ús de la llengua”. En aquest sentit, ha apostat per continuar “comprometent recursos” que permetin tirar endavant les polítiques necessàries que facin avançar en l’ús i el coneixement del català.
Vila ha explicat que un 94,3 per cent de la població més gran de 15 anys entén el català i que un 80,4 per cent el sap parlar, la qual cosa fa que la llengua gaudeixi d’una “salut més que raonable”. En contraposició, el conseller ha dit que “continuem ensopegant” en àmbits com la justícia o el cinema, on la llengua del país encara mostra situacions molt millorables.