Carles Bistué i Xavier Nouvilas, dels Castellers de Terrassa: «Hem fet un pas endavant en tots els aspectes»

Divendres, 11 de novembre. Passen pocs minuts de dos quarts de vuit del vespre, i al carrer Pasteur de Terrassa falta poca estona perquè comenci l'últim assaig de la temporada dels Castellers de Terrassa, abans de l'última actuació que tenen aquest diumenge.

El cap de colla dels blauturquesa, Xavier Nouvilas, i el president, Carles Bistué, conversen al local de la colla poc abans de començar el que serà, de moment, el seu últim assaig en aquests càrrecs. La última de les tres temporades que han liderat la tècnica i la junta ha estat, segurament, una de les millors temporades dels trenta-sis anys d'història de la colla, nascuda el 1980. Nouvilas i Bistué fan una valoració de les tres temporades en general i de la del 2016 en particular, en què els terrassencs han trencat la maledicció del 2 de 8 amb folre i, tot i alguns contratemps, han sigut capaços de mantenir els vuit pisos al llarg de gran part de tota la temporada.

Tot just acabeu la temporada aquest diumenge, la millor dels últims anys. Quina és la vostra valoració d'aquest 2016?

Xavier Nouvilas: Si mirem les dades, la temporada és la tercera millor de la nostra història, després del 1995 i el 1996. És un final de temporada, però també de projecte. A partir d'aquí, l'equip serà nou, agafaran les coses que han funcionat i continuaran buscant la millora que no s'ha acabat d'assolir.

Els principals reptes que ens plantejàvem en entrar eren millorar la massa social i mantenir un nivell alt de castells, i tota la feina feta s'ha vist reflectida aquest any. Si l'any passat vam poder portar a molts llocs el 5 de 7, aquest any hi hem pogut sumar el 2 de 7, i també hem fet el 9 de 7 diverses vegades. Per contra, hem fet molt pocs castells de sis, cosa que vol dir que hem pogut assolir les dues coses.

Carles Bistué: A nivell social, el colofó va ser l'actuació de la Diada, encara que no sortissin els castells com esperàvem. Però el fet d'actuar gairebé sols, al Raval, i plantejar-nos tres castells de vuit, sent gairebé 300 persones de la colla, és un pas molt important. No sabem si va primer tenir la gent o fer els castells, però cal treballar les dues coses; i hem fet un pas endavant en tots els aspectes.

I quin balanç feu, d'aquest cicle de tres anys que s'acaba?

CB: El primer any, tots teníem experiència, però ens havíem de situar i notar les mancances. El segon any, vam encarregar-nos de cohesionar la colla a nivell intern; i aquest tercer, hem pogut expandir-nos externament, també gràcies als castells que hem fet, però també a la ciutat: hem crescut en nombre, potser hem incrementat un 30% la massa social, d'uns 120 a uns 160.

XN: També hi ha hagut molts canvis de xip, canvis de mentalitat: els assajos de dimarts ara són de proves grans, sempre intentem fer una gran actuació allà on anem, segons la gent que portem, i el nucli dur de la colla, els que no fallem mai, cada cop empenyem més. Són una sèrie de petits canvis que han ajudat a créixer, tot i les dificultats.

CB: Tothom ha entès la inèrcia, les noves maneres de fer, i cada cop treballem millor. Ens havíem plantejat de fer tres assajos, però era absurd si no aprofitàvem els dos que fèiem. Ara creiem que tenim la colla preparada perquè qui entri pugui fer-ho, amb la mentalitat i el compromís que té la gent.

L'últim assaig abans de la diada vam posar aixecadors al 7 de 7 net. Per una colla com la nostra, això és espectacular... i plantejar-s'ho en un assaig molt centrat per l'actuació del diumenge, diu molt del salt qualitatiu que s'ha fet. Hem fet proves de reptes superiors durant tot l'any, encara que fossin a llarg termini, i la gent ha entès que eren necessàries i encara els ha motivat més.

XN: Estem fent moltíssimes proves per assaig. Pel que fa als castells, hem pogut millorar els registres: poder estrenar el 9 de 7 per Festa Major, a mitja temporada, té molt mèrit per nosaltres. I això, que la gent ho entengui, és també un gran pas.

També ha entrat a la colla molta gent jove, oi?

XN: Ha entrat molta gent jove, però també famílies. Aquesta colla ha tingut molts buits; quan no tens jovent, no tens aquell puntet de gresca que fa falta moltes vegades. Però clar, també necessitem homes i dones més grans que portin la família, els nens petits que vagin pujant... Hem tingut la sort que ha entrat una mica de tot.

CB: Això sí, tota la gent que entra s'ha integrat molt ràpid. I això fa que haguem augmentat la massa social, però hem mantingut l'ambient familiar, ens coneixem tots i hi ha confiança. Si és bo pels castells? No ho sé, la filosofia de la nostra colla és així. Ens la vendríem per fer millors castells? Per mi, no; que la gent que entra nova a la colla agafi aquest tarannà, et fa sentir encara més content i orgullós, i espero que continuï així.

Els canvis al capdavant de la colla afectaran aquesta evolució?

CB: Nosaltres sempre hem tingut una línia continuista, sempre hi ha hagut una idea general que ha estat la mateixa. Potser, perquè mai hi ha hagut gent nova a la colla amb noves idees, o perquè les idees més innovadores s'han anat incorporant. A nivell de filosofia, serà continuista, però la manera d'executar la feina dependrà d'ells.

XN: Vull pensar que tot el que hem après, ho hem après tots. Ens hem quedat amb que la manera de fer les coses que hem trobat funciona bé, encara que sempre hi ha coses a millorar.

Us han quedat ganes de fer un pas més al final de temporada, d'haver apretat més?

XN: Altres anys ens havíem marcat grans fites a mig termini, però aquesta temporada hem anat passet a passet. Ens hem trobat les grans proves gairebé per sorpresa, fruit de la mateixa dinàmica de feina que anàvem fent.

CB: Jo crec que perdre l'estructura del 3 ens ha fet molt mal. Vam acabar amb un tronc molt ferm l'any 2015, i a mig any ens va marxar un terç. Potser hauríem arribat a fer el 5 de 8... no només ens va treure el 3 de 8, que ens ha costat molt de recuperar, sinó que ens ha tret perspectives. També és cert que hem dedicat molt temps al 2 de 8, que en una colla com la nostra necessita molts esforços, sobretot per muntar soques i folres. També tenim entrades i sortides.

XN: Tot i això, aquesta temporada hem acabat amb un tres molt ferm, hem anat fent proves, i tot i que el diumenge caigués, ha estat un accident. Si mantenim aquest tronc i el mantenim, ens podem plantejar el 5 de 8. També és veritat que els que tenen pensat a entrar, ja ens han demanat que hi siguem per donar un cop de mà.
 Estem en un moment en què el món casteller, i moltes colles del vostre entorn i del vostre nivell estan creixent. Us serveixen d'estímul, d'inspiració...?

CB: Des de junta, et diria que no. Tenim clar què hem de fer, una altra cosa és que tinguem mans per fer-ho... A part, per exemple, Xicots és una colla que sí, que tenim coses en comú, però d'altres com Nens, Sabadell, Sant Cugat, Bordegassos, Xics, Moixiganguers... són l'única colla de la seva ciutat, i juguen amb aquesta avantatge. Nosaltres tenim una colla més gran a la ciutat que, crec, ens dóna un cop de mà, igual que els passa a ells. Cada vegada que nosaltres fem un pas endavant, ells en fan un també, no perquè ho fem els Castellers, però ho fan. Les línies d'evolució solen ser paral·leles, encara que a diferents nivells.

XN: Tenim aquest handicap, sí, però vam decidir fa temps que havíem de fer castells de vuit com a base per moure'ns de manera digna pel món casteller. Abans no ho teníem, i això feia que fos difícil actuar amb colles com totes aquestes. Hi ha hagut molta feina per revertir aquesta situació, i ara sembla que les colles amb les que actuem són d'aquest nivell. Sempre volem més, però anar poc a poc ens sembla bé.

CB: També tenim que nosaltres intentem anar a màxims i portar castells com el 2 de 7 o el 5 de 7 amb pinya suficient. Altres colles, fora de les seves grans diades, no fan actuacions tan fortes o no tenen tanta gent. Nosaltres entenem que és més important fer el 5 de 7 sols i lluny que no pas fer el 2 de 7 aquí al costat.

XN: S'ha notat també en la gamma de castells: des del setembre n'hem fet molt pocs, de castells de set bàsics, i hem optat per un ventall ampli de la gamma més alta. Però tornant al tema, sí que ens fixem en altres colles. Tinc bona relació amb els Nens del Vendrell, i sempre et fixes en coses que pots aplicar, i en d'altres que saps que aquí no funcionarien però allà sí, i al revés.

Parlàveu de la convivència a la ciutat. Com estan les relacions dels Castellers amb la ciutat?

CB: Amb la ciutat, ara que hem aconseguit solucionar la part interna, ens hem intentat implicar amb tots els barris. També ens passa amb les entitats: teníem una sèrie d'entitats molt vinculades, per la gent que en forma part o per la proximitat, i ens hem volgut obrir a nous grups amb els quals no havíem treballat, i també ens venia de gust fer-ho.

Amb els Minyons... la veritat és que, a nivell institucional, el tracte és nul. Jo he participat de moltes juntes i moltes tècniques i sempre hi havia hagut una relació cordial, molt més que els darrers dos anys. Imagino que deu ser per qui porta la gestió de l'altra colla...

XN: Sí, ha estat inexistent. Com a molt, hem parlat de qui actuava primer per Festa Major i aquestes coses, però així com d'altres anys ens havíem reunit a principi d'any i havíem posat en comú les coses que ens preocupaven a nivell de ciutat, i havíem fet força amb l'Ajuntament, aquest any cadascú ha anat a la seva.

CB: Per exemple, hi ha la idea d'un monument casteller a la ciutat, impulsat amb força pels Minyons, i fa un any que esperem que la seva junta ens passi el formulari per fer el concurs obert a la ciutat. Per Festa Major, sempre que una de les colles decideix la colla convidada, ens truquem i ens posem més o menys d'acord. Enguany, encara esperem que se'ns digui que ve la Joves de Valls. Però bé, és igual, si volen anar a la seva, cap problema.

I aquesta aparent mala maror es trasllada també a les bases de la colla?

CB: A nivell de gent d'una i de l'altra colla, no hi ha hagut mai massa mals rotllos. A tots els col·lectius, hi ha gent burra i gent molt burra, però no vol dir que tots estiguin al mateix sac. Seguríssim que hi ha hagut enganxades, però a títol individual; a nivell de colles, no crec que hi hagi hagut cap situació en què uns i altres es puguin sentir malament.

Cap on poden anar, els Castellers de Terrassa, en un futur?

XN: La colla anirà on vulgui, amb el treball que es faci. No crec que haguem de posar cap limitació de res,  és qüestió de tenir prioritats clares i anar fent feina; tenim gent nova, gent jove, i no hi ha d'haver cap impediment per marcar-nos un sostre. El pas immediat ja l'hem dit, el 7 de 8, el 5 de 8, continuar la feina amb el 2 de 8.

I els castells de nou, estan a l'horitzó?

XN: Home... com al de tothom! Tots tenim l'espineta, des del 1995, perquè vam carregar el 3 de 9 pels pèls, i el 4 de 9 no el vam arribar a portar a plaça, igual que el 5 de 8! No estem tant lluny, però sabem de la dificultat que tenen, hem anat fent algun tastet i està clar que cal fer molta feina.

CB: L'experiència ens ha dit, i la colla ha entès, que no podem córrer més que el que la soca pugui donar-nos. Igual que aquest any hem treballat el 2 de 8, havent fet el de set només dues vegades l'any passat, hem de mantenir el mateix xip amb altres castells. És fer feina de formigueta, i veure on ens porta. Però jo no els veig massa lluny. A principis d'any tampoc es creia ningú que veuríem folres blau turquesa i mira... jo hagués apostat per Festa Major, però es va allargar una mica.

De cara a l'any que ve, jo crec que la Festa Major serà molt important. Serà un punt d'inflexió per la colla; si aquest any hem sortit molt contents, els que més, l'any que ve pot ser clau. I la segona meitat de temporada, pot portar moltes sorpreses. També és veritat que no és el primer cop que no ho veig lluny i després... . Però el cert és que tinc bones sensacions.

Acabem: quin regust us deixen, personalment, aquests tres anys?

CB: Acabem el període, i no em dóna la sensació d'haver-nos deixat res, però hem fet un pas endavant, i estem preparats per a fer un salt. Fer-ho sense estar preparats és molt perillós. Jo ho he viscut, i que ens tornés a passar seria molt dolorós. No es tracta de curar ferides abans que es produeixin, però tenir la gent preparada per a fer un salt... és de les coses de les que més orgullosos ens podem sentir.

XN: I també que hem après una manera de treballar que funciona molt millor; que les actuacions on fèiem castells de sis, ara en fem de set; que el dia a dia sigui més engrescador, que la gamma de castells sigui molt més àmplia... Tot això ens ha donat moltes sinèrgies amb la gent, i que tots estiguem concentrats.

CB: I, sobretot, que anem als assajos, però especialment a les actuacions, i tots estem pels castells, ajudem les altres colles, compartim sensacions... Són coses molt banals, però per nosaltres és molt important, ajuda a que siguem una colla estimada al món casteller.