14
de novembre
del
2016
Actualitzat
a les
15:56h
El somni d’una nit d'estiu, de W. Shakespeare
Pel grup Tàndem (Santa Perpètua de Mogoda)
Dissabte, 6 de novembre de 2016
Teatre del Centre (Santa Perpètua)
El somni d'una nit d’estiu, en essència, és un joc: una comèdia d’errors i embolics de parelles molt divertit. I així és com l’han plantejat i dut a escena el grup Tàndem i, especialment el director (Vicenç Gurrea): no com un clàssic del segle XVII, sinó com una obra amb un argument juganer i trapella.
Per accentuar precisament aquestes virtuts del text, calia una versió àgil i dinàmica. I aquest és un dels principals mèrits del muntatge. El director ha sabut fer una bona adaptació i ha concentrat el més important i interessant de l’obra. Resultat: ens representen el clàssic de Shakespeare en 1 hora i 30 minuts, sense entreactes. Gran encert en aquests temps que corren, on tots vivim tant ràpid. L’obra que supera l’hora i dos quarts, ja se’ns fa pesada o avorrida, encara que sigui el millor dels clàssics!
Un altre encert: una escenografia única que van transformant, lleument i amb gràcia, tres fades alades. El recurs permet de no trencar el ritme de l’obra, amb canvis escenogràfics llargs o constants. Les tres fades (Flor de pèsol, Teranyina i Gra de Mostassa) són interpretades per Alba Munuera, Laia Sabata i Maria Sala. Realitzen les modificacions de l’espai escènic, tot interpretant el seu paper de criatures bellugadisses, enèrgiques i curioses. Ho fan amb moviments gràcils que, molts cops, recorden la dansa. Integren, doncs, els canvis dins de la pròpia obra.
Quin és l'argument?
A l’antiga i mitològica Atenes, la bonica Hèrmia és a punt de casar-se amb Demetri. El seu pare, Egeu, així ho vol. Però Hèrmia està enamorada d’un altre jove, en Lisandre, el qual també la desitja. Tots dos decideixen fugir al bosc, per tal que el matrimoni no desitjat no es faci realitat.
Abans de marxar, Hèrmia ho explica tot a la seva amiga Helena. Helena, ai las!, també té un secret: estima Demetri, el promès que rebutja Hèrmia. I ara Helena veu una bona oportunitat de guanyar-se l’amor de Demetri, tot confessant-li el propòsit dels dos amants. Però Demetri no encaixa bé que li pispin la promesa i decideix anar-la a buscar. El seguirà la pobra Helena, a qui l’aposta de desvetllar el secret, sembla que de moment no li ha sortit gaire bé.
Primer grup d'actors
D’aquest primer grup d’actors, cal dir que les dues parelles (Hèrmia-Lisandre i Helena-Demetri) estan molt ben trobades. Són actors i actrius joves que dalt de l’escenari es complementen i s’entenen bé.
Del paper d’Helena (Berta Humet), en destaco sobretot la innocència i bona fe que transmet. Innocència que la Berta expressa no només amb el posat, sinó també amb la veu. Demostra una dicció perfecta i, a més, modula i juga amb els tons de meravella. Construeix un personatge ple de bondat molt creïble.
Hèrmia, la protagonista rebel, és interpretada per Roser Moliner que ens planteja un personatge més altiu, amb caràcter i decisió. És un bon contrapunt d’Helena. Els dos amants (Demetri i Lisandre), interpretats per Oriol Alonso i Gerard Rodríguez, defensen tots dos l’ideal del cavaller virtuós, amable i servicial. Els seus papers són difícils perquè, fonamentalment, fan de comparsa dels femenins. Tot i això, quan cal treuen caràcter. L’Oriol Alonso ens en dóna un bon exemple quan, cansat el seu personatge que el segueixi Helena pel bosc, li declara que no l’estima i que el deixi en pau.
De la resta d’actors, que surten en aquesta primera part, destaco la sobrietat amb què interpreta Josep Brullet, en el personatge de Teseu, el Duc d’Atenes. Solemnitat que també mostra Rita Moliner, com a esposa del duc. Finalment, Joaquim Martí fa d’Egeu, el pare de la bella i rebel Hèrmia. En Joaquim fa un personatge sever i autoritari que, al final de l’obra, es torna més comprensiu. En conjunt, aquests papers més secundaris, estan ben resolts.
Hem deixat els amants camí del bosc: uns fugint i els altres perseguint. Però entre els arbres i les plantes els espera una sorpresa inesperada: en aquests boscos d’Atenes hi viuen una munió de follets i fades, capitanejats per Oberon i Titània, el seu rei i la seva reina. I, sobretot, hi viu en Puck, el follet més entremaliat i juganer de tots.
Avui rei i reina s’han barallat i, Oberon, encarrega a Puck que vagi a buscar certa flor, l’elixir de la qual, refregat als ulls de qualsevol que estigui dormint, farà que en despertar s’enamori de la primera persona o animal que vegi. Oberon vol fer servir aquest elixir màgic per a venjar-se de la seva dona. Però, per atzar, ha vist com Demetri rebutjava la bona Helena. Així que encarrega a Puck que també deixi anar unes gotetes d’elixir als ulls de Demetri. Hi ha un problema, però: en Puck no ha vist cap dels amants. I, és clar... Puck s’equivoca i posa les gotes als ulls de l’home que no toca. L’embolic està servit!
Segon grup d'actors
D’aquest segon grup destaco, per damunt de tots, la Gemma Abasolo que fa el paper de Puck, el follet trapella. Sota el meu punt de vista, és el personatge més ben treballat de l’obra. La Gemma demostra una gran expressivitat gestual amb tot el cos, sobretot la cara. No li cal parlar per transmetre emocions o sentiments. L’agilitat amb què es mou, la manera de jugar amb la veu... Tot està al servei del seu murri personatge, que ha construït amb molt detall i que defensa amb passió. La felicito, com també felicito les maquilladores per la sensacional feina que fan, no tan sols amb l’excel·lent caracterització de Puck, sinó també amb la de la resta de follets, les tres fades alades i la resta d’actors en general.
_i_el_follet_Puck_(Gemma__Abasolo).jpg)
D’Oberon (Ferran Moliner) impacta la veu i la seva presència. No es dubta en cap moment que és ell qui mana al bosc màgic. Titània (Rosa Notó) és un bon complement d’aquest rei dels follets. El seu vestuari, com el d’Oberon i Puck, és dels més impactants del muntatge.
Finalment, no puc oblidar-me d’una història que se’ns va representant en paral·lel a la trama principal. Història de la qual anem veient capítols entre les escenes dels enamorats. Em refereixo a la dels quatre artesans d’Atenes que estan assajant una obra pel dia de la boda dels promesos. En principi tenen previst fer una tragèdia, i així impactar al duc, però són tan barroers que, sense voler-ho, la transformaran en una comèdia.
Aquests quatre actors (Ester Brullet, Joan Natzari, Anna Hernández i Gloria Mozas) interpreten les escenes més còmiques i divertides. Els seus papers es presten a tota mena d’excessos, exageracions i jocs. I val a dir que ho fan de meravella i sense passar-se. És a dir, juguen però sabent el què es fan. Les seves intervencions, evidentment, són les que recullen més aplaudiments i rialles del públic.
És difícil destacar-ne un per damunt de la resta. Però vull esmentar l’aposta del director de fer parlar andalús al personatge d’Allisada (Gloria Mozas). L’actriu broda el paper i, a més, li dóna un punt salat fantàstic que la diferencia de la resta. És un encert, també, que la Gloria faci de l’actor més contestatari.
És de felicitar igualment en Joan Natzari, que fa de Cabdell, l’aprenent d’actor més barroer i excèntric de tots. Els seus posats exagerats són gairebé de clown. Però, repeteixo, els altres dos personatges són també molt divertits i estan ben construïts.
Aspectes tècnics
L’aspecte tècnic que valoro més, a part del maquillatge i el vestuari ja esmentats, és la banda sonora escollida que va resseguint tota l’obra. Ens introdueix molt bé dins d’aquesta comèdia i, també, dins del bosc màgic on passa l’acció. A més, té un punt anglosaxó que hi lliga molt bé.
En definitiva, el grup Tàndem ha aconseguit fer, d’un clàssic de Shakespeare, una obra molt visual, dinàmica i divertida. Tal com el mateix director em comentava després de l’obra: “El propòsit principal del muntatge és jugar perquè, com que és un somni, tot s’hi val”.
REPARTIMENT
Puck: Gemma Abasolo; Oberon: Ferran Moliner; Titània: Rosa Notó; Demetri: Oriol Alonso; Helena: Berta Humet; Lisandre: Gerard Rodríguez; Hèrmia: Roser Moliner; Garlopa/ Paret: Ester Brullet; Cabdell/ Píram: Joan Natzari; Flauta/ Tisbe: Anna Hernández; Allisada/ Lleó: Gloria Mozas; Flor de pèsol: Alba Munuera; Teranyina: Laia Sabata; Gra de Mostassa: Maria Sala; Teseu: Josep Brullet; Hipòlita: Rita Moliner; Egeu: Joaquim Martí.
Disseny gràfic: Oriol Alonso; Caracterització: Àngels Llenas, Maria Serra i Sara Navarro; Disseny vestuari: Maribel Serra; Confecció vestuari: Encarnació Gurrea, Rosa Parés, M. Carme San Agustín i Maribel Serra; So: Xesco Ruiz; Il·luminació: Jordi Baleytó i Jordi Riera; Escenografia: Grup Tàndem; Regidoria: Neus Cuixart; Ajudant de direcció: Oriol Alonso.
Direcció: Vicenç Gurrea.
Durada: 1 hora i 30 minuts
Pel grup Tàndem (Santa Perpètua de Mogoda)
Dissabte, 6 de novembre de 2016
Teatre del Centre (Santa Perpètua)
El somni d'una nit d’estiu, en essència, és un joc: una comèdia d’errors i embolics de parelles molt divertit. I així és com l’han plantejat i dut a escena el grup Tàndem i, especialment el director (Vicenç Gurrea): no com un clàssic del segle XVII, sinó com una obra amb un argument juganer i trapella.
Per accentuar precisament aquestes virtuts del text, calia una versió àgil i dinàmica. I aquest és un dels principals mèrits del muntatge. El director ha sabut fer una bona adaptació i ha concentrat el més important i interessant de l’obra. Resultat: ens representen el clàssic de Shakespeare en 1 hora i 30 minuts, sense entreactes. Gran encert en aquests temps que corren, on tots vivim tant ràpid. L’obra que supera l’hora i dos quarts, ja se’ns fa pesada o avorrida, encara que sigui el millor dels clàssics!
Primera escena de l'obra. Foto: Eloi Falguera
Un altre encert: una escenografia única que van transformant, lleument i amb gràcia, tres fades alades. El recurs permet de no trencar el ritme de l’obra, amb canvis escenogràfics llargs o constants. Les tres fades (Flor de pèsol, Teranyina i Gra de Mostassa) són interpretades per Alba Munuera, Laia Sabata i Maria Sala. Realitzen les modificacions de l’espai escènic, tot interpretant el seu paper de criatures bellugadisses, enèrgiques i curioses. Ho fan amb moviments gràcils que, molts cops, recorden la dansa. Integren, doncs, els canvis dins de la pròpia obra.
Quin és l'argument?
A l’antiga i mitològica Atenes, la bonica Hèrmia és a punt de casar-se amb Demetri. El seu pare, Egeu, així ho vol. Però Hèrmia està enamorada d’un altre jove, en Lisandre, el qual també la desitja. Tots dos decideixen fugir al bosc, per tal que el matrimoni no desitjat no es faci realitat.
Els quatre actors còmics que assagen una tragèdia (Ester Brullet, Anna Hernández, Gloria Mozas, Joan Natzari). Foto: Eloi Falguera
Abans de marxar, Hèrmia ho explica tot a la seva amiga Helena. Helena, ai las!, també té un secret: estima Demetri, el promès que rebutja Hèrmia. I ara Helena veu una bona oportunitat de guanyar-se l’amor de Demetri, tot confessant-li el propòsit dels dos amants. Però Demetri no encaixa bé que li pispin la promesa i decideix anar-la a buscar. El seguirà la pobra Helena, a qui l’aposta de desvetllar el secret, sembla que de moment no li ha sortit gaire bé.
Primer grup d'actors
D’aquest primer grup d’actors, cal dir que les dues parelles (Hèrmia-Lisandre i Helena-Demetri) estan molt ben trobades. Són actors i actrius joves que dalt de l’escenari es complementen i s’entenen bé.
Del paper d’Helena (Berta Humet), en destaco sobretot la innocència i bona fe que transmet. Innocència que la Berta expressa no només amb el posat, sinó també amb la veu. Demostra una dicció perfecta i, a més, modula i juga amb els tons de meravella. Construeix un personatge ple de bondat molt creïble.
Hèrmia (Roser Moliner), Helena (Berta Humet) i Lisandre (Gerard Rodríguez). Foto: Eloi Falguera
Hèrmia, la protagonista rebel, és interpretada per Roser Moliner que ens planteja un personatge més altiu, amb caràcter i decisió. És un bon contrapunt d’Helena. Els dos amants (Demetri i Lisandre), interpretats per Oriol Alonso i Gerard Rodríguez, defensen tots dos l’ideal del cavaller virtuós, amable i servicial. Els seus papers són difícils perquè, fonamentalment, fan de comparsa dels femenins. Tot i això, quan cal treuen caràcter. L’Oriol Alonso ens en dóna un bon exemple quan, cansat el seu personatge que el segueixi Helena pel bosc, li declara que no l’estima i que el deixi en pau.
De la resta d’actors, que surten en aquesta primera part, destaco la sobrietat amb què interpreta Josep Brullet, en el personatge de Teseu, el Duc d’Atenes. Solemnitat que també mostra Rita Moliner, com a esposa del duc. Finalment, Joaquim Martí fa d’Egeu, el pare de la bella i rebel Hèrmia. En Joaquim fa un personatge sever i autoritari que, al final de l’obra, es torna més comprensiu. En conjunt, aquests papers més secundaris, estan ben resolts.
Hem deixat els amants camí del bosc: uns fugint i els altres perseguint. Però entre els arbres i les plantes els espera una sorpresa inesperada: en aquests boscos d’Atenes hi viuen una munió de follets i fades, capitanejats per Oberon i Titània, el seu rei i la seva reina. I, sobretot, hi viu en Puck, el follet més entremaliat i juganer de tots.
Avui rei i reina s’han barallat i, Oberon, encarrega a Puck que vagi a buscar certa flor, l’elixir de la qual, refregat als ulls de qualsevol que estigui dormint, farà que en despertar s’enamori de la primera persona o animal que vegi. Oberon vol fer servir aquest elixir màgic per a venjar-se de la seva dona. Però, per atzar, ha vist com Demetri rebutjava la bona Helena. Així que encarrega a Puck que també deixi anar unes gotetes d’elixir als ulls de Demetri. Hi ha un problema, però: en Puck no ha vist cap dels amants. I, és clar... Puck s’equivoca i posa les gotes als ulls de l’home que no toca. L’embolic està servit!
Segon grup d'actors
D’aquest segon grup destaco, per damunt de tots, la Gemma Abasolo que fa el paper de Puck, el follet trapella. Sota el meu punt de vista, és el personatge més ben treballat de l’obra. La Gemma demostra una gran expressivitat gestual amb tot el cos, sobretot la cara. No li cal parlar per transmetre emocions o sentiments. L’agilitat amb què es mou, la manera de jugar amb la veu... Tot està al servei del seu murri personatge, que ha construït amb molt detall i que defensa amb passió. La felicito, com també felicito les maquilladores per la sensacional feina que fan, no tan sols amb l’excel·lent caracterització de Puck, sinó també amb la de la resta de follets, les tres fades alades i la resta d’actors en general.
Oberon (Ferran Moliner) i el follet Puck (Gemma Abasolo). Foto: Eloi Falguera
D’Oberon (Ferran Moliner) impacta la veu i la seva presència. No es dubta en cap moment que és ell qui mana al bosc màgic. Titània (Rosa Notó) és un bon complement d’aquest rei dels follets. El seu vestuari, com el d’Oberon i Puck, és dels més impactants del muntatge.
Finalment, no puc oblidar-me d’una història que se’ns va representant en paral·lel a la trama principal. Història de la qual anem veient capítols entre les escenes dels enamorats. Em refereixo a la dels quatre artesans d’Atenes que estan assajant una obra pel dia de la boda dels promesos. En principi tenen previst fer una tragèdia, i així impactar al duc, però són tan barroers que, sense voler-ho, la transformaran en una comèdia.
Aquests quatre actors (Ester Brullet, Joan Natzari, Anna Hernández i Gloria Mozas) interpreten les escenes més còmiques i divertides. Els seus papers es presten a tota mena d’excessos, exageracions i jocs. I val a dir que ho fan de meravella i sense passar-se. És a dir, juguen però sabent el què es fan. Les seves intervencions, evidentment, són les que recullen més aplaudiments i rialles del públic.
És difícil destacar-ne un per damunt de la resta. Però vull esmentar l’aposta del director de fer parlar andalús al personatge d’Allisada (Gloria Mozas). L’actriu broda el paper i, a més, li dóna un punt salat fantàstic que la diferencia de la resta. És un encert, també, que la Gloria faci de l’actor més contestatari.
És de felicitar igualment en Joan Natzari, que fa de Cabdell, l’aprenent d’actor més barroer i excèntric de tots. Els seus posats exagerats són gairebé de clown. Però, repeteixo, els altres dos personatges són també molt divertits i estan ben construïts.
Aspectes tècnics
L’aspecte tècnic que valoro més, a part del maquillatge i el vestuari ja esmentats, és la banda sonora escollida que va resseguint tota l’obra. Ens introdueix molt bé dins d’aquesta comèdia i, també, dins del bosc màgic on passa l’acció. A més, té un punt anglosaxó que hi lliga molt bé.
Anna Hernández, Joan Natzari i Ester Brullet, representant la tragèdia davant del grup. Foto: Eloi Falguera
En definitiva, el grup Tàndem ha aconseguit fer, d’un clàssic de Shakespeare, una obra molt visual, dinàmica i divertida. Tal com el mateix director em comentava després de l’obra: “El propòsit principal del muntatge és jugar perquè, com que és un somni, tot s’hi val”.
REPARTIMENT
Puck: Gemma Abasolo; Oberon: Ferran Moliner; Titània: Rosa Notó; Demetri: Oriol Alonso; Helena: Berta Humet; Lisandre: Gerard Rodríguez; Hèrmia: Roser Moliner; Garlopa/ Paret: Ester Brullet; Cabdell/ Píram: Joan Natzari; Flauta/ Tisbe: Anna Hernández; Allisada/ Lleó: Gloria Mozas; Flor de pèsol: Alba Munuera; Teranyina: Laia Sabata; Gra de Mostassa: Maria Sala; Teseu: Josep Brullet; Hipòlita: Rita Moliner; Egeu: Joaquim Martí.
Disseny gràfic: Oriol Alonso; Caracterització: Àngels Llenas, Maria Serra i Sara Navarro; Disseny vestuari: Maribel Serra; Confecció vestuari: Encarnació Gurrea, Rosa Parés, M. Carme San Agustín i Maribel Serra; So: Xesco Ruiz; Il·luminació: Jordi Baleytó i Jordi Riera; Escenografia: Grup Tàndem; Regidoria: Neus Cuixart; Ajudant de direcció: Oriol Alonso.
Direcció: Vicenç Gurrea.
Durada: 1 hora i 30 minuts