05
de novembre
del
2016
Actualitzat
a les
18:26h
Situacions d’incertesa i inestabilitat com la que la Unió Europea ha experimentat en el tram final de l’acord de lliure comerç de la UE amb Canadà (CETA) -finalment signat el passat 28 d’octubre després d’un acord in-extremis- que va estar a punt de ser bloquejat quan la regió belga de la Valònia va expressar inesperadament el seu desacord a ratificar l’aprovació definitiva, han generat un debat en el sí del Comitè Executiu que s’ha estès al col·lectiu empresarial de la demarcació de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa, que veu amb preocupació com la manca de cohesió entre els estats membres de l’UE a l’hora de prendre decisions estratègiques en l’àmbit del comerç internacional pot posar en qüestió, no solament el seu lideratge, sinó la capacitat competitiva de l’economia europea i del propi teixit empresarial comunitari.
La UE ha de tenir un rol important en les negociacions comercials internacional, per afavorir l’activitat empresarial
En un sondeig elaborat recentment per la Cambra de Terrassa per conèixer l’opinió de les empreses de la demarcació sobre els símptomes de feblesa mostrats per la Unió Europea en relació als reptes que ha d’afrontar, el col·lectiu empresarial integrat en la Cambra de Comerç de Terrassa manifesta la seva inquietud per la situació que darrerament està experimentant la pròpia Unió Europea, a la que també ha contribuït la recent decisió del Regne Unit d’abandonar el grup comunitari, i com afecta això a la seva capacitat negociadora, així com per les conseqüències que aquests fets poden generar en governs i institucions i influir en la seva capacitat de lideratge internacional i en el futur de la seva economia.
De fet, el 75% dels empresaris enquestats han manifestat que la manca de cohesió dels estats de la Unió Europea davant dels reptes que necessita afrontar en el futur els pot incidir d’alguna manera en la marxa dels seus negocis a curt o mig termini, especialment en l’àmbit del comerç internacional generant incertesa i retards en les decisions de compra, per exemple. Els empresaris també han expressat la seva preocupació pel fet que aquesta situació agreugi una situació d’inestabilitat provocada per una manca de confiança en l’euro i que, juntament amb una política poc uniforme de creixement, una gestió deficient del deute i un escenari fiscal complex, tingui repercussions directes en el creixement de l’economia europea.
Per la seva part, l’empresariat europeu també ha refermat amb rotunditat que la política comercial de l’UE incideix directament en la competitivitat de les seves empreses. Un col·lectiu de 700 empresaris europeus reunits el passat 13 d’octubre a Brussel·les en una trobada organitzada per Eurochambres, van reconèixer unànimement que la UE ha de tenir un rol important en les negociacions comercials internacionals i que s’ha de posar en valor les negociacions que les autoritats europees estan duent a terme en nom de tots els estats membres en l’àmbit del comerç, tot i que reclamen una major presència de la veu de les pimes en les negociacions econòmiques així com potenciar la interlocució directa amb el col·lectiu empresarial per contrastar activament les implicacions dels acords que els estats de l’UE negocien en l’àmbit del comerç i assegurar que la seva implementació es tradueixi en creació d’ocupació i creixement econòmic.
Els empresaris advoquen per reforçar el lideratge de l’UE en els mercats internacionals per assegurar la capacitat competitiva dels estats que l’integren
És per això que els empresaris de la demarcació de Terrassa observen amb perplexitat la complicació dels mecanismes de presa d’acord, ja que afecta a decisions estratègiques que tenen implicacions directes en l’activitat del teixit empresarial europeu i que comporten el progressiu afebliment de la capacitat negociadora de l’UE. Els empresaris destaquen que el comerç forma part de la gènesis del projecte europeu i, de fet, el seu bagatge pel que fa a la capacitat negociadora s’ha fet palès en els darrers anys quan la Comissió Europea ha estat subscrivint amb èxit acords comercials, en alguns casos no exempt de polèmiques, en nom del conjunt dels estats membres.
Els empresaris advoquen per una reflexió urgent sobre el posicionament de la pròpia UE en l’entorn internacional i, tenint en compte les conseqüències de la recent etapa de crisi econòmica, aprofundir en els mecanismes que l’articulen per restituir -en tant que comunitat política de dret- el concepte d’estructura federada del seu origen amb una sòlida capacitat integradora de negociació interna i externa que reforci el lideratge de l’UE en els mercats internacionals, restauri la seva imatge de prestigi com a unitat econòmica i asseguri la capacitat competitiva dels estats que l’integren.
Tractats CETA i TTIP: La capacitat negociadora dels governs a l’hora de tancar acords comercials és clau per afavorir l’activitat de les empreses
Per al col·lectiu empresarial, que la pròpia recessió econòmica ha obligat en molts casos a afrontar-la amb una sòlida estratègia comercial internacional, una capacitat negociadora ferma per part dels governs a l’hora de tancar acords comercials transnacionals i internacionals, i la seva habilitat per gestionar les diferents idiosincràsies dels mercats i dels països que els integren, és clau per assentar les condicions competitives de l’entorn per afavorir l’activitat de les empreses assentades a cada territori en condicions òptimes, especialment pel que fa a les petites i mitjanes empreses. Dels tractats comercials internacionals se’n deriven avantatges vinculats a l’àmbit de l’accés comercial en termes de transparència, l’harmonització de les regulacions i la seguretat jurídica, la reducció dels processos burocràtics i, fins i tot, a l’estabilitat monetària.
A més a més del tractat de lliure comerç de la UE amb Canadà (CETA) signat recentment, la Cambra de Terrassa recorda que en aquests moments està en fase de negociació el Tractat Transatlàntic per al Comerç i la Inversió (TTIP) entre l’UE i els Estats Units al que, no exempt de polèmica, es preveu que es pugui arribar a un principi d’acord abans de finalitzar l’any 2016 després de 12 rondes de negociació des de principis de 2013.
El TTIP pot representar una gran oportunitat per a la competitivitat de la Unió Europea, ja que pot suposar un impuls a les inversions i a l’activitat en l’àmbit del comerç internacional, que són la base de la seva economia. En aquest sentit cal recordar que l’objectiu de les negociacions que estan duent a terme la Comissió Europea i l’Administració nord-americana és afavorir els intercanvis comercials entre la UE i els EUA mitjançant polítiques que facilitin l’accés comercial, l’harmonització de les regulacions i la creació de normes que facilitin la cooperació entre ambdós mercats. L’eliminació de les obligacions duaneres i la reducció o eliminació de barreres no aranzelàries, que suposen costos fixos a les operacions entre ambdós mercats, són alguns dels principals avantatges comercials de l’entrada en vigor del tractat. El TTIP també permetria a les empreses de l’UE i d’Estats Units accedir més fàcilment a mercats actualment restringits, com el dels contractes públics, i facilitar l’accés de l’activitat empresarial del sector dels serveis professionals a ambdós mercats amb major seguretat jurídica. El propi tractat es compromet a l’objectiu de garantir una major obertura i transparència, reduir processos burocràtics i promoure una compatibilitat reglamentària sense perdre els nivells de protecció social assolits a la Unió Europea.