27
d'octubre
del
2016
Actualitzat
a les
10:28h
El Centre Cultural Terrassa exposa dues visions en paral·lel de la poètica plàstica de Martín Carral i de Carmen Anzano. L'exposició Dos móns/Dues realitats s'inaugura aquest dijous, a les set del vespre, a la Sala 1 del Centre Cultural Terrassa. Es podrà visitar fins el 8 de gener, de dilluns a dissabte de quatre de la tarda a nou del vespre i dies de funció.
Les propostes dels dos artistes, Martín Carral i Carmen Anzano, parteixen de la interpretació que cadascun d'ells té del seu propi cosmos. Martín Carral plasma en les seves pintures/trànsfer una cosmologia urbana, arquitectònica, de trànsit humà, on les diverses geografies esdevenen un territori propici per la indagació plàstica. Carral és Primer Premi de Pintura Ricard Camí.
L'obra de Carmen Anzano configura una poètica de les trames, de les formes, dels volums, de l'orgànic,sent així obres versàtils i proposant a l'espectador una llibertat en les seves lectures. Les seves instal·lacions ens parlen de la metàfora del cosmos, projectant així l'experimentació sensorial que l'artista cerca a través de teixits, cordes o fils que s'articulen en trames caòticament organitzades. Carmen Anzano vol afirmar que tot està en un costant canvi i transformació.
Tot i proposar diverses realitats, els artistes conflueixen essencialment en un mateix camí: la comunicació a través de l'art.
Les propostes dels dos artistes, Martín Carral i Carmen Anzano, parteixen de la interpretació que cadascun d'ells té del seu propi cosmos. Martín Carral plasma en les seves pintures/trànsfer una cosmologia urbana, arquitectònica, de trànsit humà, on les diverses geografies esdevenen un territori propici per la indagació plàstica. Carral és Primer Premi de Pintura Ricard Camí.
L'obra de Carmen Anzano configura una poètica de les trames, de les formes, dels volums, de l'orgànic,sent així obres versàtils i proposant a l'espectador una llibertat en les seves lectures. Les seves instal·lacions ens parlen de la metàfora del cosmos, projectant així l'experimentació sensorial que l'artista cerca a través de teixits, cordes o fils que s'articulen en trames caòticament organitzades. Carmen Anzano vol afirmar que tot està en un costant canvi i transformació.
Tot i proposar diverses realitats, els artistes conflueixen essencialment en un mateix camí: la comunicació a través de l'art.