Xavi Hernández i, ara, els Minyons: Terrassa es fa conèixer a Qatar

Un viatge de 10.000 quilòmetres dóna per a moltes anècdotes. Quan aquest viatge el fan 230 persones, més encara. Els Minyons de Terrassa han deixat empremta en el seu primer dia de viatge a Singapur, en especial a Doha, la capital de Qatar, on els malves han fet escala en tres grups diferents abans d'anar a la seva destinació final.

En Dharma, venedor d'una botiga de joguines al Duty Free de l'Aeroport Internacional Hamad de Doha, feia uns ulls com plats quan la Mariona, una de les castelleres de l'últim grup que hi ha passat, li ensenyava la foto del 4 de 10 amb folre i manilles com a resposta a la pregunta de si anaven a Singapur de vacances. "Però quin objectiu perseguiu amb això?", pregunta quan se li explica què són els castells. Al botiguer, nascut al Nepal, i que ha sentit a parlar dels Govindes indis, se li fa difícil entendre la raó de ser dels castells, sobretot en un país on la gent és molt educada, però, a diferència dels països mediterranis, el contacte físic és gairebé imperceptible.

Si hi ha una excepció són, potser, els sorollosos venedors del Souq Wakif, una versió a petita escala, i, si és possible, més caòtica, del Gran Basar d'Istambul. A crit d'amigo, barata i amb quatre nocions bàsiques d'una barreja entre castellà, italià i anglès, la presència d'un grup nombrós de noies crida l'atenció dels venedors. El xoc cultural és evident, si comptem que les catalanes van amb samarretes de tirants i una motxilla (amb la faixa penjada fora) i gairebé totes les persones que veiem van amb els vestits tradicionals, l'home de blanc i la dona amb niqab.

Malgrat tot, la resposta a la freqüent pregunta "d'on sou", sol ser "Catalunya", o "Barcelona", per clarificar-ho. Òbviament, la majoria coneixen el país a partir del futbol: el FC Barcelona és seguit per gran part dels cataresos, especialment a partir del patrocini de l'aerolínia local al club -només cal veure els vídeos que expliquen les normes de seguretat dels avions de la companyia, protagonitzats per jugadors culers, i del fitxatge de tot un ídol local, Xavi Hernández, que també ha fet que el nom de Terrassa sigui conegut per molta gent al petit emirat.

El més sorprenent de tot potser és que aquest interès futbolístic ha generat, també, un  coneixement i un interès per Catalunya i la seva cultura. De fet, força gent coneix, ni que sigui d'oïdes, el procés independentista. Fins i tot els taxistes, majoritàriament immigrants de l'Àfrica sots-sahariana, en saber l'origen català dels estrangers, ho comenten. Qui sap si els castells, que poc a poc s'expandeixen per l'Àsia, acabaran també explicant Catalunya a tot el món. El primer pas volen donar-lo, aquesta setmana, els Minyons.